Ha mort ETA, visqui la gloriosa era del pop basc!

Aquest lema és tan irreal com “Ha mort el rock rebel, visqui l'era gloriosa dels riot grrrl bascos!”, però prefereixo el segon.

Comences a parlar de manera estranya, com els que es dediquen a la música, no t'oblidis que per a preguntar alguna cosa haig d'entendre les respostes.

És més difícil entendre els eufemismes dels neoliberals i els deixem governar. Si vols, et diré que el retorn de Balerdi Balerdi i Beti Mugan és un fet gloriós.

No tot està perdut.

Tot està perdut; per això, haurem de fer cas a Emma Goldman i intentar ballar la revolució, encara que jo no sé ni la revolució ni el ball.

No a la revolució, no a la dansa, sí a la crítica. Què li ha fet a vostè el Rock Radical Basc?

Em fot que alguna cosa que sorgeix de l'autogestió s'hagi convertit en una marca comercial. A més, va cobrir als grups que em van semblar més interessants.

Val, parlem de la música en si mateixa: estem desitjant escoltar el top 3 de les coses que odies en un concert…

Testosterona superàvit, virtuosisme barat –normalment és la mateixa gent en tots dos casos– i parlar contínuament en concert, treure fotos, etc.

Pensava que també diries feminisme liberal.

La majoria de les feministes que conec en el món de la música són, afortunadament, radicals. Hi ha molts liberals que no tenen gens de feminista, això sí. La majoria homes.

Però hem estat l'avantguarda en temes de sexualitat. Hara Dominika Etxart, la primera cantant basca transgènere.

La consellera basca de Cultura va voler realitzar una acció contra el binarisme sexual, però no ho vam entendre.

Que tenim polítics que no ens mereixem.

Molt queer i amants de la música. Segur que a Patxi López li agrada el queercore.

Patxi López, que passarà a la història com a lehendakari indie!

Patxi López i els indie són altres dues coses que no puc sofrir en un concert.

Però la música serà indie, o no serà!

La música serà “fes-ho tu mateix” o no serà filòsofa.