Illes Scilly (Anglaterra) 1651. A punt d'acabar la segona guerra civil a Anglaterra, el partit parlamentari ocupava gairebé tot el territori i aquest conjunt d'illes de l'oest de Cornubia es va convertir en l'últim bastió dels monàrquics.
Las Provincias Unides dels Països Baixos van aconseguir la independència després de la batalla contra els espanyols en la Guerra dels 80 anys (1568-1648). Els anglesos van ser aliats dels holandesos en aquesta guerra, per la qual cosa els Països Baixos van decidir fer costat als parlamentaris que encapçalaven Oliver Cromwell en la guerra civil d'Anglaterra. Però per a prendre aquesta decisió, les Illes Scilly eren l'únic territori en mans dels partits reals, i no tenia sentit declarar la guerra a tot el país. Així que només es va declarar la guerra a les illes i la flota holandesa es va dirigir cap a Scilly, disposada a retornar l'ajuda rebuda anys enrere.
Però immediatament després de la declaració, al juny de 1651, la flota parlamentària encapçalada per l'almirall Robert Blake va obligar els monarques a rendir-se. Oliver Cromwell va decidir, immediatament, construir una fortalesa a l'illa de Tresco (a la foto), signe de la superioritat dels partidaris de la monarquia parlamentària. Per descomptat, la flota holandesa es va retirar tal com havia arribat, sense disparar un sol tir. Però es van oblidar d'abandonar la seva declaració de guerra.
En 1985, l'historiador Roy Duncan era president del Consell de les Illes Scilly. Coneixia el “mite” de la declaració de guerra holandesa, però no sabia si va ser una declaració oficial, o una llegenda que es va alimentar de boca en boca durant segles. Va enviar una carta a l'ambaixada de Londres dels Països Baixos per a investigar si les illes que ell representava estaven encara en guerra. L'Ambaixada es va encarregar de revisar la documentació sobre el tema, i l'historiador va respondre que la declaració era autèntica i que encara estava en vigor. Duncan va convidar a l'ambaixador Rein Huydecoper a visitar les illes i el 17 d'abril de 1986, després de l'inici "" oficial de la guerra, es va signar el tractat de pau.
Oficialment, és la guerra més llarga de la història. I per a alguns pot ser el més inútil, però, a diferència d'uns altres, en aquesta guerra no van matar a ningú en va.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.