És millor oblidar-se del que ha succeït fins ara, diu el Conseller d'Economia del Govern autònom de Múrcia (Espanya), Juan Bernal, a qui el periodista li ha preguntat com han arribat a aquest gran dèficit. En castellà es fa més palès: “A vegades no hem arribat a això” (El País, 15 de maig de 2012, pàg. 9). Ara que el tsunami ens ha enxampat, en l'embús de la catàstrofe, l'amenaça del corralito en la gola... millor oblidar-nos de les anteriors i tornar-nos d'alguna manera. Ben cenyit, el prefecte.Damien Millet i Eric Toussain diuen
el contrari en l'AAA. En Audit, Annulation, Autre politique (Auditoria, Eliminació, Una altra política): parlem com hem arribat fins aquí. És a dir, que els treballadors i la ciutadania en general no han d'acceptar que totes les millores reeixides en les condicions de vida en les últimes dècades desapareguin a canvi de saldar els deutes dels estats.

XXI.eko Aquest detall explica molt bé el canvi que ha portat el gresol: L'organització que treballen Millet i Toussaint i els ha editat el llibre es diu CADTM Comitè pour l'Annulation de la Dette du Tiers Monde, la Comissió per l'Eliminació del Deute del Tercer Món. Veure al CADTM ara demanant una auditoria del deute públic dels països rics mostra fins a on han arribat les multinacionals mundials, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que comencen a estendre's a tot el planeta, les polítiques neoliberals implantades fa tres dècades als països pobres. Millet és professor de matemàtiques a França i Toussaint, doctor en ciències polítiques i líder del moviment ATTAC.

Els autors parlen amb aquest “AAA” del títol: “Per a salvar la qualificació AAA dels seus països, les autoritats europees, en col·laboració amb la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, imposen als seus ciutadans l'austeritat, el retrocés social i la violació dels drets humans”.

En el llibre de 178 pàgines s'analitza la crisi i les mesures que les autoritats han aplicat per a superar-la des que esclata, però denunciant la lògica neoliberal dels qui, al mateix temps que protegir els culpables de la crisi, fan sofrir les seves conseqüències als ciutadans que
la pateixen “Una bona auditoria del deute públic és l'únic camí per a decidir quina part d'aquest deute no és legítima i per tant ha de ser eliminada. D'aquesta manera, alliberats d'aquest embalum carregat que és el deute, els europeus podran imposar una altra política d'austeritat, perillosa i injusta que avui reina”.

Millet i Toussaint volen fer un argument ben cosit als ciutadans que s'estan mobilitzant d'Atenes a Madrid i de Londres a Nova York: “Només les lluites socials fortes podran aconseguir que aquesta auditoria es converteixi algun dia en una realitat, un canvi radical de lògica que s'adapti a la magnitud de l'aposta”. Serà possible? No ho sabia. Però la proposta té força per si mateixa.

Auditoria i moratòria

En el periòdic belga Le Soir, Dominique Berns ha entrevistat a Toussaint, mantres de la primera pregunta dels principals mitjans de comunicació: les nostres finances públiques estan en crisis, els deutes dels Estats són massa grans, hem viscut per sobre del que ens correspon i ara ens toca estrènyer el cinturó.

Toussaint nega aquest esquema: “La crisi ha sorgit dels deutes privats de bancs i empreses. Després s'ha convertit en una crisi de les finances públiques, fruit de la intervenció dels estats. Ens oposem als qui sense parar transmeten que l'origen principal dels nostres problemes radica en el deute públic. No nego que els deutes públics siguin avui massa grans. Però no són ells els que han creat la crisi”.

Els Estats no han aprofitat, diu Toussain, les oportunitats que han tingut per a millorar les seves finances en les dècades de 1990 i 2000. Per contra, han fet regals als grans capitalistes. Així ha quedat atrapat per la crisi de les finances privades, i l'estancament del creixement econòmic ha desallotjat encara més els tresors dels estats. Però “les caixes dels bancs estan plenes d'actius tòxics, actius molt més perillosos que els bons de Portugal o Grècia”.

No s'anaven a salvar els bancs? Per a Toussaint i Millet, “es tractava de vigilar els estalvis dels ciutadans.  Però les autoritats havien de netejar el sistema bancari, augmentant els impostos als patrimonis dels grans accionistes. Calia crear o mantenir institucions públiques d'estalvi i crèdit. Però s'ha ocultat a l'opinió pública la responsabilitat de les finances privades en l'explosió de la crisi”.

Que cal reduir el deute públic? Millet i Toussaine diuen que no. I proposen lluitar amb una espasa de doble tall per a mantenir els serveis públics: d'una banda, fent pagar més als que més tenen la fiscalitat, i d'altra banda, eliminar el deute injust.

CADTM i els militants de la justícia global repeteixen en milers aquí Millet i Toussain: “Un deute garantit per la llei pot ser totalment injusta sense consultar als ciutadans i si s'ha imposat en contra dels seus interessos. Bèlgica ha hagut de fer un total de 20.000 milions per a salvar a la banca, la qual cosa li ha obligat a endeutar-se una mica més. Aquest deute és injust. Nosaltres no proposem castigar els ciutadans que han comprat títols de deute públic, sinó molt d'una altra manera. El deute públic belga no es troba principalment en els títols dels ciutadans a peu: Està en mans d'aquests bancs, que han estat salvats per l'Estat. Només seria justícia obligar-los a pagar un deute injust”.

La proposta consisteix en una auditoria de tots els deutes públics, alhora que una moratòria dels pagarés, per a decidir quina part és justa i quin no. A Europa, el vent bufa a la dreta. El Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional (FMI) han pres un control absolut sobre els estats, han eliminat tot control sobre els capitals, han creat autoritats polítiques que es dediquen a eludir qualsevol control ciutadà.

No obstant això, l'eliminació dels deutes públics ja s'ha fet al llarg de la història, i es pot tornar a fer, segons els autors. “El deute és la clau per a fer front als plans d'austeritat i a la pèrdua d'assoliments socials d'aquests anys. La lluita per trencar la terrible corda del deute”.

També podem iniciar l'auditoria aquí. Qui té els quarts que Bankia ha perdut? I els dels altres que demanen diners a les autoritats, qui els ha portat per a què?