Llicenciat en Història per la Universitat de Navarra i doctor per la Universitat del País Basc. En els últims quinze anys ha participat en nombrosos estudis i projectes i ha realitzat una important producció bibliogràfica en aquest breu recorregut. Ha treballat en la memòria històrica i també en treballs relacionats amb l'arxivística. El seu treball s'ha centrat en la proximitat amb els arxius i en l'ús de fonts de primera mà, la qual cosa li ha convertit en el principal especialista de la dinastia Foix-Albret.
En 2005 va publicar amb Pamiela l'obra Juan d'Albret i Catalina de Foix o la defensa de l'Estat navarrès (1483-1517). En ell explica la importància que per als albretos va tenir el regne de Navarra. Álvaro Adot assenyala que Joanes III.ak i Katalina I.ak van arriscar als seus altres territoris per mantenir la independència del Regne de Navarra. Així mateix, defensa que durant el mandat d'aquests reis la situació social de Navarra estava normalitzada i que ja havia iniciat el camí cap a la Modernitat. Per a demostrar que Navarra va ser un regne clau, el llibre recull les peripècies i els recorreguts que han fet els reis.
“Encara que a alguns els sembli així, no és d'estranyar que Joan III i Catalina I de Navarra mai van acceptar la pèrdua del territori del seu patrimoni durant el seu regnat: ni Navarra, ni Bearn, ni la resta de la Casa Foix-Bearnoa. (…)
Com a historiador, estic obligat a dir que no estic d'acord amb les teories que la historiografia espanyola tradicional ha mantingut al llarg dels segles, en les quals Joanes III.ak i Katalina I.ak tindrien amor per les terres de la Casa Foix-Biarnoa i, per contra, poc interès per Navarra. Tampoc puc acceptar les falses teories que pretenen justificar la conquesta i l'annexió posterior, dient que va ser conseqüència de la profunda divisió que existia en la societat navarresa, perquè el regne estava en una permanent situació d'enfrontament. (…)
Nombroses dades (alguns desconeguts fins a la publicació d'aquest llibre) demostren que Navarra va ser el centre de l'activitat política de Juan d'Albret i Catalina de Foix i la peça clau per a la defensa del seu patrimoni territorial. (…) D'aquesta hipotètica divisió profunda dins de la societat navarresa, podem dir, almenys a partir de 1507, que aquesta divisió era menor que la que existia en les corones de Castella i Aragó”.
Immersos en la guerra contra els senyors i les esglésies comuneres, en 1521, Castella va obtenir l'ajuda del seu cunyat Enric de Navarra II.ak, el rei Francesc I de França, per a recuperar el regne de Navarra envaït, conquistat i ocupat nou anys abans.
Els pares Enrike... [+]
Memoria eta aldarrikapen eguna izan da larunbatean Amikuzeko hiriburuan. "Sekulan baino gehiago, gure izanetik aurkitu indarraz, bihar gu girena hazi", izan dira Zabalik elkarteko presidentearen hitzak, Nafarroa Bizirik eguneko ekitaldi ofizialean.
Els hereus ideològics dels conqueridors del Regne de Navarra són avui dia els partits polítics que gestionen mitjans com la producció intel·lectual patriarcal i EITB. Aquests hereus continuen amb el procés de colonització de Navarra, distorsionant els contextos històrics... [+]
El castell d'Amaiur (1522), en Baztán, va ser l'última fortalesa de la resistència enfront de la conquesta espanyola del Regne de Navarra. Els revoltats, amb el seu coratge, dominats també al regne d'Espanya, interpel·lats pels seus cors, buscaven aixecar-se contra els... [+]
Veureu fàcilment als espanyols d'una certa edat, que volen menysvalorar o reduir la gravetat d'alguna cosa: “A Cuba es va perdre més”, recordant la pèrdua de les restes de l'imperi colonial d'aquell any 1898. Els hongaresos també tenen una expressió semblant, que s'empra amb... [+]