L'escriptor Iñaki Zubeldia acaba de publicar un treball sobre literatura infantil i juvenil. El tema de la literatura infantil en la portada del llibre és el títol 2, per la qual cosa es fa un seguiment de l'estudi realitzat fa sis anys. “No és un tractat sobre literatura infantil, ni un estudi exhaustiu i general sobre aquest tema. Són més les incursions a l'àmbit de la literatura infantil i juvenil”, explica l'autor. “S'analitza la literatura infantil, l'ofici de l'escriptor, la importància de les biblioteques, les noves vies de foment de la literatura… i s'ofereixen algunes reflexions, entrevistes i opinions crítiques”. Segons ens compta el mateix Iñaki Zubeldia, “jo no soc un expert en literatura infantil, sinó un que s'esforça, quan he vist malament les coses les he explicat, tractant sempre de deixar clares les meves raons i el perquè de la meva visió i aportant exemples clars. Ofereixo una mirada fora de la línia oficial a la literatura infantil i als autors fora dels consagrats –jo els dic ‘altres autors’–, els analitzo, d'alguna manera, als escriptors que tenen abandonats les línies oficials i ‘ignorats’ en alguns casos.

Amb aquests objectius, Zubeldia ha tractat diversos temes en aquest treball. El llibre serà inaugurat amb un text en memòria de Joxantonio Ormazabal i, a continuació, una infinitat d'estudis i reflexions: l'evolució de la literatura infantil i juvenil en basca, la defensa de la literatura infantil, la importància de les biblioteques infantils, l'anàlisi del treball d'alguns autors i les entrevistes amb ells…

Anàlisi sistemàtica d'Etxaniz i López Gaseni

Un altre de les anàlisis que fan Xabier Etxaniz Erat i José Manuel López Gasendi és el que es dona a conèixer avui dia. Disposem de dos treballs complementaris. La història de la literatura infantil i juvenil basca actual és la primera i la literatura infantil i juvenil de principis del segle XXI la segona. En tots dos treballs es prevaldrà l'enfocament científic-acadèmic sobre la mirada personal. A Zubeldia li agraden les incursions en el gènere, recollir pinzellades, fer observacions aquí i allà. Etxaniz i López Gasendi prenen la sistematització com a camí i avancen. Igual que en el cas de Zubeldia, les obres d'Etxaniz i López Gaseni també parteixen de l'anterior, la Literatura Infantil i Juvenil dels anys 90. Tant en el treball de llavors com en el de l'any passat, tots dos autors analitzen el mateix sistema de literatura infantil i juvenil en basca.

Etxaniz i López Gasen han recorregut un camí en el seu estudi, ja que han treballat des dels inicis de la literatura infantil i juvenil en basca fins a l'actualitat. Fins a 1990 primer, després dels 90, en la primera dècada del nou segle. En l'últim treball que tenim entre mans, en la denominada literatura infantil i juvenil de principis del segle XXI, “després d'una introducció històrica s'ofereix el desenvolupament per gèneres en l'última dècada, una anàlisi sobre el cànon i la fi de les situacions i reptes del sistema actual”. En ell, els lectors, escriptors, la institució, els intermediaris, el mercat i el repertori són els ingredients del sistema.

Quant als objectius del treball, Etxaniz i López Gasendi diuen: “D'una banda, donar a conèixer la situació actual –què és la publicació, qui, els temes, la situació dels gèneres…–, i a partir d'aquesta situació quins són els reptes de la nostra literatura per a poder oferir una literatura cada vegada més completa i atractiva; i d'altra banda, aquest estudi pretén donar pas a uns altres amb l'esperança que a partir d'aquí sorgeixin nous treballs”. En elles es troba Iñaki Zubeldia, altres dos estudis, encara que no del tot: Anàlisis temàtiques de Garbiñe Salaberria i Txabi Arnal Gil. Una d'elles ha analitzat la presència dels valors ètics i morals en la literatura infantil. L'altra, se centra en el tractament de la mort en els àlbums infantils.

Cànon, tendència d'una època determinada

Suposem que Iñaki Zubeldia diu que tendeix a analitzar autors i obres “fora de la línia oficial” que han quedat “ignorats”. Per contra, sembla que Etxaniz i López Gaseni estan mirant al cànon, quan han analitzat la literatura de principis de segle. I què tenen el cànon? “Ens referim a les obres que es troben en el centre del sistema en una època determinada i a les característiques d'aquestes obres. No ens referim a treballs que tinguessin un valor específic, sinó a obres i autors que han prioritzat i, per tant, han ocupat una posició central les institucions –acadèmies, institucions culturals, universitats, editorials, etc.– d'aquesta època determinada”.

El cànon no significa, en si mateix, literatura bona ni dolenta. En aquest sentit, tots dos autors han fet seves les paraules d'Even Zohar: “En unes certes èpoques, la tendència a agrupar determinats trets entorn d'un determinat estatus no significa que tals característiques siguin ‘inevitables’ en relació a un determinat estatus”. És una tendència de l'època.

Malgrat el cànon, tots els escriptors tenen la seva entrada en l'anomenada horta de la literatura infantil i juvenil d'aquest començament de segle.

Ètica, mort en la literatura

A més d'aquests estudis sobre literatura infantil i juvenil, hi ha treballs de recerca sobre un aspecte específic de la literatura i tesis doctorals. Entre ells es troben els treballs realitzats per Txabi Arnal Gil i Garbiñe Salaberria. Salaberria ha partit de l'ètica i s'ha centrat en els valors ètics i morals. Per a això, va recórrer als llibres de literatura que solen llegir els alumnes de Primària i Secundària, va utilitzar la mostra del 80 i va realitzar la tesi titulada Contextos socials i valors en la literatura infantil i juvenil. En el seu estudi es va centrar en la sociologia, amb 564 llibres, dels quals es van seleccionar 80, entre els quals van destacar els de major acolliment entre els alumnes, com els de la col·lecció Harry Potter. Se sap que són totalment diferents els que llegeixen els alumnes de Primària d'una banda i els de Secundària per un altre. Temes més concrets, però no exclusivament concrets, apareixen en els llibres que llegeixen els primers i més abstractes en els segons. Com ha dit Salaberria en alguna ocasió, encara que la imaginació narrativa sigui evident en les unes i les altres, la imaginació ètica no s'ha desenvolupat al mateix nivell, ja que molts temes, vivències i experiències d'aquest món difícilment es poden llegir en les lectures dels alumnes.

Així mateix, Arnal Gil va recórrer a un tema específic en la seva tesi doctoral i va analitzar l'aparició de la mort en els àlbums de literatura infantil i juvenil, amb una mostra de 57 àlbums en castellà.

En el preàmbul de la tesi, Arnal Gil escriu:

“Record molt bé el dia en què va morir el meu avi Emilio. Tenia deu anys. L'avi, jove, s'havia tornat vidu. L'àvia va morir quan la nostra mare era un nen. En envellir, el seu avi va abandonar el país. Vi a viure amb nosaltres. Durant una temporada, també repartim l'habitació. Les cases dels treballadors mai han estat molt grans.

L'avi va morir a casa. Va ser de sobte, sense previ avís. Va entrar en el llit per a tirar una siestecita havent dinat i no es va despertar. Quan vaig tornar de l'escola, vaig rebre la inesperada. La casa estava plena de gom a gom de gent, i la mare i la tia ploraven sense parar, sanglotaven, però ploraven. Vaig preguntar què era, per què hi havia tanta gent, i tot estava tan fosc. La meva mare m'ho va explicar. Em vaig posar a plorar. No vaig necessitar cap explicació. Sabia perfectament el que li havia succeït al meu avi, i el succeïa per sempre.

‘Vols veure’, la pregunta de la meva mare a mi. ‘Està en el llit’. Vaig dir que sí, que volia veure-la. Una d'elles va dir que no per a impedir que entrés en el dormitori. La mare no li va fer cas. Va respondre que era el meu avi i que jo, encara que era nen, tenia dret a saludar al meu avi.

Avui dia, dono les gràcies a la meva mare per haver-me donat l'oportunitat de veure i saludar al meu avi. El seu cadàver no em va inquietar. Tenia un avi i l'estimava, mort o viu. Va ser el meu ‘primer mort’, la meva primera experiència amb la mort, i, sens dubte, quan m'han succeït experiències similars, m'ha ajudat moltíssim”.

Fins al punt d'examinar en profunditat els onze rostres de la mort en la literatura i fer la seva tesi: Tractament de la mort en l'àlbum il·lustrat infantil.