El mes de febrer passat, el Govern Basc va presentar les bases del concurs per a l'adjudicació de 34 llicències de ràdio. Un terç d'ells seran en basc. En aquest sentit, la ràdio lliure Hala Bedi de Vitòria-Gasteiz pretén obtenir dues llicències, una per a l'emissió en basca i una altra per a la ràdio en castellà. Els responsables del projecte, membres de l'assemblea de la ràdio, ens han explicat que la intenció és ja: “La idea de crear una emissió en basca en la ràdio Hala Bedi no és nova, fa uns deu anys també ho va esmentar el col·lectiu. Les raons són òbvies: A Àlaba tenim un buit tremend. No hi ha ràdio en basca ni producció pròpia, excepte l'experiència d'Aiaraldea, és a dir, la ràdio Uhinak. També sentíem una certa responsabilitat en Hala Bedi”. Aquest entusiasme no ha fet més que augmentar quan el Govern ha posat en marxa el concurs de distribució de noves llicències.

El projecte encara està en fase de definició, encara que se seguirà el camí que fins ara ha mostrat Hala Bedi: “Estarà basat en l'autogestió i en l'assemblea, i s'anirà enfortint gràcies a la participació de la gent. Som un dels pocs que té l'oportunitat i els recursos per a emprendre un projecte d'aquestes característiques a Vitòria-Gasteiz, i per això prenem la decisió”.

Hala Bedi en basc

Fins ara, Hala Bedi havia parlat en bilingüe, el 40% en basc, i la resta l'ha fet en castellà. No obstant això, malgrat aquesta proporció, es tracta de la segona emissió íntegrament en basca. No partiran del no-res en cap cas: “En els últims anys, Hala Bedi Irratia ha avançat en la producció en basca. És una de les poques emissores a Àlaba que compta amb producció pròpia en basca. Heus aquí, per exemple, la sessió de tarda ‘Zebrabidea’, un magazín de tres hores de durada”. Però no és l'únic exemple. “En els últims anys han sorgit en basc programes de ràdio de tota mena, i el camí que ha recorregut el basc cap a dins és també evident des de fa uns anys. L'emissió bilingüe seguirà el seu curs, sí, i el natural seria que cada vegada més basc entrés, almenys això és el que pretenem”. Tanmateix, el seu objectiu és únicament el basc: “Aquesta decisió és, necessàriament, un punt d'inflexió per a la nostra ràdio”.

Han fet pública la seva intenció i ja està en marxa la campanya d'ajuda. També té un lema: Ens donarem les nostres i dues. “El primer objectiu serà que la gent conegui el nou projecte. Un segon pas, fer nous socis, reivindicant que a partir d'ara tindran dos a preu d'una ràdio”. El tercer objectiu serà el més important: “Començar amb l'emissió de cara a l'any que ve. Sabem que haurem de treballar per a aconseguir tots els socis que necessitem per a tirar endavant el projecte, i que haurem d'intentar que la gent participi en l'enfortiment del projecte, però no hi ha una altra opció. En la mesura en què la gent vegi la necessitat d'una ràdio en basca, ens agradaria comptar amb el seu suport i per a això haurem de donar a conèixer les nostres intencions als habitants d'Àlaba”. És un espectacle que col·laboren les institucions. Hala Bedi, per part seva, no vol perdre cap signe d'identitat. “Per a nosaltres l'autogestió és fonamental. En el futur no s'exclou totalment la possibilitat de rebre subvencions de les institucions públiques, no som dogmàtics en això, però de moment no prendrem aquest camí i tenim clar que els nostres recursos econòmics mai estaran en mans de subvencions públiques o privades”.

La supervivència econòmica és crucial en temps de crisi. En una època en la qual molts mitjans de comunicació s'han posat de debò, en la qual ha callat, Hala Bedi vol fer-se a si mateix més alt. “En la mesura en què la nostra supervivència no està en mans d'institucions públiques i privades, estem tranquils. L'autogestió ens ha ensenyat que el que hem d'aconseguir l'hem d'aconseguir per nosaltres mateixos, aprofitant els recursos que tenim per a això”. Quan sigui possible, tot, quan no sigui possible: “Quan es pot fer força i quan no es pot conformar-se amb el que tens. Potser és molt dir, però en els pròxims anys l'autogestió i la filosofia ‘do it yourself’ estaran en l'esglaó”. També tenen paraules de crítica sobre la servitud institucional. “En els últims anys s'han posat massa projectes en mans de la voluntat de les institucions, i això té els seus riscos. Nosaltres avançarem en la mesura en què la societat ens doni suport. Es repeteix amb freqüència i és una cosa que ha perdut valor, però sense el nostre soci Hala Bedi no té sentit, ells són realment l'ànima d'aquesta ràdio”.

Com han dit alguna vegada, els agradaria ser “fresc, pròxim, provocador i per a tots els gustos i edats”. I estan treballant perquè això sigui així. En primer lloc, es realitzaran labors de preparació en la vespra de l'estiu. “A principis de juny realitzarem tallers per a tot aquell que vulgui. Els tallers començaran amb una xerrada en la universitat i durant tres dies estarem aprenent què és fer ràdio. Serà una cosa dinàmica i participatiu. Esperem que d'aquests tallers surti la gent que participarà en el projecte del futur. El pròxim curs també realitzarem altres tallers per a entre tots concretar el projecte i omplir-lo de contingut”.

Hala Bedi ha demostrat que fa un determinat tipus de ràdio en la trajectòria que ha realitzat fins ara i, com és obvi, això és el que continuarà fent en l'emissió en basca. “Per a nosaltres és molt important que les associacions de Vitòria-Gasteiz tinguin la seva veu en la nostra ràdio. Aquells col·lectius i agents socials que no s'escoltin o se silenciïn en altres mitjans de comunicació tindran el seu espai en la ràdio en basca. A més, ens agradaria completar la programació amb grups de música que no s'escolten en altres ràdios, així com amb programes sobre temes que no es treballen en altres ràdios”. La intenció, a més, està en condicions de concretar-se. No tot serà actualitat: “L'oci, el sexe, els viatges, la cuina... caldrà parlar primer amb la gent i després anar pas a pas. A mesura que es posin en marxa, s'aniran creant noves aliances, això segur”. En aquestes aliances, la xarxa de ràdio Arrosa és la primera companyia, és a dir, la que engloba a diverses emissores de tot el País Basc. Locals i regionals, la majoria. “Sí, donem especial importància a la xarxa de radi Arrosa, la qual cosa pot aportar. Entre les ràdios d'Euskal Herria que allí ens ajuntem, preveiem que haurem de fer nous passos”.