Cada persona genera al voltant de 1,6 quilos de residus al dia, dels quals el 40% són residus orgànics, és a dir, residus reciclables per a la producció de compost, la qual cosa fins fa poc es deia menjar de porc. En els municipis que tenen recollida selectiva generalitzada de residus, en els quals es realitza el porta a porta, el més habitual fins ara és l'autocompostatge que es feia en cada habitatge. Però això només és una opció per a famílies amb jardí o terra. Però hi ha una alternativa per a qui no la té, prenent com a base l'experiència de les mancomunitats de Pamplona i Flandes, l'Ajuntament d'Usurbil ha posat en marxa el compostatge comunitari. L'objectiu és posar els mitjans per a tractar els residus orgànics el més a prop possible, perquè és més barat, més ecològic i més sa. Des de fa temps, molts veïns i veïnes d'Usurbil, malgrat no disposar d'hortes o jardins, havien manifestat la seva voluntat de fer autocompostatge, i entre altres raons, aquest projecte va sorgir com a resposta.

L'Ajuntament ha creat quatre zones en Usurbil i té previst realitzar altres per al compostatge comunitari en sòl públic. D'aquesta manera, les famílies que viuen en els blocs domèstics realitzen el compostatge –les zones de compostatge es troben a una distància màxima d'entre 100 i 200 metres de l'habitatge de les persones usuàries– i en cada zona l'Ajuntament ha posat a punt els envasos necessaris: és l'obligació de la veïna, obrir el compostador corresponent, obrir bé el material orgànic i barrejar per damunt l'estructural o el material sec (fulles, ramitas, palla, etc.). El 80% del material orgànic present en els residus és aigua, per tant corrupta, i barrejant matèries seques s'aconsegueix que tot estigui en camí de convertir-se en abonament. Si es fa bé, l'olor no es propaga al nostre voltant.

A casa de Gorka Goiache van començar a fer el compostatge fa aproximadament un mes i diu que estan a gust: “Al meu entendre, acabem amb la dependència i, a més, una vegada finalitzat tot el procés, estendrem l'adob en els terrenys del poble o el lliurarem al baserritarra que el necessiti. És a dir, el final del procés també serà beneficiós per al poble”.

En Usurbil la recollida de residus es realitza porta a porta, per la qual cosa totes les famílies separen tota la matèria a casa i l'orgànic s'emporta a les plantes de compostatge. Però des del principi, l'Ajuntament va posar en marxa una campanya perquè el residu orgànic es gestioni en la seva llar pel major nombre de famílies, entre altres coses perquè es nota en els costos. El ciutadà també el nota en la butxaca. Les persones que realitzen autocompostatge domèstic i de barri al carrer, en comptes de pagar 80,28 euros a l'any, paguen 48,17 euros.

El sistema de compostatge comunitari d'Usurbil no és una invenció. El model més pròxim ha estat trobat a Pamplona, amb una experiència similar a la que van començar en 2009 en sis consells de la zona (Egüés, Oteiza, Llavi, Badoztain, Subiza i Olatz Nagusia), i posteriorment en diverses localitats navarreses de Basaburua. A Europa i en el món són moltes les ciutats en les quals els ajuntaments promouen aquest tipus d'iniciatives.

En Usurbil, el 19 de novembre de 2011 es va posar en marxa el primer punt de la xarxa. En la zona d'Erreka Txiki del Parc d'Artzabal, en un principi, eren al voltant de sis famílies les que en l'actualitat el fan 16. Posteriorment s'han posat en marxa dos nous espais, en els quals s'han agrupat un total de 65 famílies. Moltes famílies –de les 160 inscrites– estan en la llista d'espera d'autocompostatge comunitari i en breu es donarà l'oportunitat a 16 d'elles de participar en el projecte, ja que es crearà un nou espai a curt termini i l'Ajuntament té previst fer més.

El projecte d'Usurbil que en un principi es va posar en marxa com a experiència pilot a Guipúscoa ha suscitat gran expectació per la disposició que han mostrat alguns veïns i veïnes d'Usurbil a la vista dels resultats. “Càrrecs electes i tècnics de moltes localitats han mostrat interès a conèixer aquest fet, i sabem que han realitzat sol·licituds de subvenció per a posar en marxa aquest tipus d'experiències als seus pobles a la convocatòria de la Diputació de Guipúscoa per a fomentar la prevenció de residus. Per tant, segur que aquest mateix any es posaran en marxa noves experiències de compostatge comunitari en altres localitats de Guipúscoa”, afirma Joxe Mari Irazusta, que treballa en això.Dies

del Compostatge

Des de la cessió de la matèria orgànica a bord, la recollida del compost ha de passar uns sis mesos. Els primers, que van començar al novembre, encara no han rebut el compost. Els residus orgànics procedents de les cases i les fulles, palles, etc. que es barregen en les mateixes han de fermentar-se en primer lloc, per dir-ho així, “bullint”. Per a això, sovint cal confondre el que hi ha dins del recipient. Posteriorment, s'anirà refredant i els cucs li convertiran en un veritable abonament. El procés del grup que va començar al novembre es troba en la seva fase final, i en breu tindrà l'oportunitat d'extreure aquest compost.

“Amb el que traiem, la nostra intenció és organitzar dos o tres dies a l'any les festes del compostatge i aconseguir compost amb l'ajuda de la comunitat”, explica Ibon Goikoetxea, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Usurbil. La intenció de l'Ajuntament és repartir aquest material entre tots aquells que vulguin participar en el projecte i, en cas contrari, serà utilitzat pels serveis municipals de jardineria als jardins. Si ho tinguessin sobrant, ho deixarien en el garbigune de la localitat perquè la ciutadania el pugui adquirir de manera gratuïta.

Una olor o un ratolí?

L'olor i els ratolins, en haver de fer el compost en auzolan al costat del carrer, el van preocupar l'Ajuntament, però no han tingut problemes, no ha aparegut el ratolí i l'olor ha estat controlat per l'experiència. L'Ajuntament no ha rebut cap queixa pel que tots els que van donar suport al projecte estan satisfets. Quan s'obre la caixa surt vapor, però només en aquest moment i està controlat.

Cada grup té un responsable (màster-composter) per a assegurar el correcte funcionament dels llocs. La labor d'aquest responsable és controlar l'existència de l'estructurant a afegir al residu orgànic i avisar a l'Ajuntament en cas d'absència, així com el moment en el qual es compleixen i es troben en perfecte estat els punts de l'orgànic. Per tant, en cas de tenir qualsevol dubte, aquest responsable es dirigiria al responsable de l'Ajuntament.

Hortes municipals

Actualment en Usurbil viuen al voltant de 2.300 famílies, de les quals 535 composten, cadascuna a la seva casa i en les zones habilitades per l'Ajuntament. “Vèiem que molts veïns i veïnes estaven fent el compostatge a casa i que hi havia una demanda per part de la ciutadania que volia compostar però no podia fer-ho”, diu Goikoetxea. El Tècnic de Medi Ambient diu que el millor és fer el compost a la seva casa i que el de l'auzolan no té sentit per a les persones que tenen la possibilitat de fer-ho a casa.

De cara al futur, es pretén crear hortes municipals al poble, on també se situaran espais d'oci i temps lliure. L'autocompostatge és la creació d'un abonament amb els teus residus, i aquesta és la situació ideal, diu el tècnic de medi ambient “gestionar els residus en la teva pròpia casa”.