“L'atsolor neix des del principi de la nostra existència i s'ha mantingut fins a la dècada de 1970. Aquí s'ha perdut”, ha precisat Basterretxea a les coses que molts hem sentit a casa. No obstant això, poc ens han comptat de la pèrdua, “un ritu que s'ha anat transformant al llarg de milers d'anys i que es va mantenir sense problemes fins al segle XVI. Però en el segle XVI el baptisme es va imposar amb força a través de la llei i això va ser el que va fer que es reduís”. El que ens ha arribat és que, uns 15 dies després del part de la dona (quan la mare i el bebè s'enfortien), les dones del barri es reunien a la seva casa i cadascuna feia una festa amb el que portava.
Però no era una festa. “Era el ritu del naixement, i a través dels ritus la comunitat reconeix la situació de cadascun. En aquest reconeixement la persona també s'enforteix”, ha explicat Basterretxea. Diu que l'atsolor està vinculat al concepte de transport: “Ens reunim les dones del barri, les de la família, amb la mare i amb el nounat. En aquesta relació es troba una renovació de forces, amistat i transmissió de saviesa. Fins al segle XIX, la dona, en donar a llum, comptava amb l'ajuda d'altres dones perquè el bebè sortís bé i cobrís totes les seves necessitats (altres fills, tasques domèstiques...). Per a tirar endavant a aquesta família i a aquesta dona. Les dones que anaven a ajudar en el part tenien experiència, saviesa mil·lenària”. El paraigua era, d'una banda, un estímul per a guanyar-se la vida, i, per un altre, l'admissió de la comunitat: “Tenim un altre membre més de la comunitat i tenim una altra mare més. Això era molt important i ho hem perdut: la importància de la vida. I comprometre's com a comunitat, com a poble, per a cuidar i protegir el nen”.
Basterretxea ha explicat que la càrrega de la paraula "atso" és obra de l'església: “En la nostra cultura la dona adulta, l'anciana, era sàvia. Perquè ha rebut el coneixement de les generacions anteriors. L'Església es va oposar a la dona per a eliminar aquesta cultura i imposar la seva cultura. La vella, la sàvia dona, havia de morir. Calia matar a la bruixa. D'aquí el menyspreu per les bruixes i les velles, i en 500 anys se'ns ha ficat molt al cap. En aquests 500 anys tenim una història molt dura contra les dones. Nosaltres ho van fer per a perdre la nostra cultura, per a eliminar-la”.
Veient els valors socials en els quals es basa el paraigua (supervivència, col·laboració, cura mútua, protecció, identitat personal i col·lectiva...), què? pregunta Basterretxea: “Soledad, buit, no hi ha reconeixement de la comunitat... Ens quedem desestructurats”. Algunes comunitats que veuen el valor del treball comunitari per a la societat actual, com Ereñotzu, han començat a recuperar l'atsolor.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Atxik Berrituz giristino taldeak Kristauak Euskal Herriko bake prozesuan liburua argitaratu du Maiatz argitaletxearekin. Giristinoek euskal bake prozesuan zer nolako engaiamendua ukan duten irakur daiteke, lekukotasunen bidez.
Maiatzaren 17an Erriberako lehenengo Euskararen Eguna eginen da Arguedasen, sortu berri den eta eskualdeko hamaika elkarte eta eragile biltzen dituen Erriberan Euskaraz sareak antolatuta