Aquesta setmana s'ha celebrat a tot el món el Primer de Maig, conegut com el Dia del Treball des de fa 126 anys. Es recorda una data tràgica i heroica en la qual alguns estatunidencs van ser condemnats a mort i penjats. Van ser condemnats per lluitar en defensa d'una jornada laboral de vuit hores, en la qual els treballadors treballaven durant 18 hores al dia. L'1 de maig de 1886 va tenir lloc una vaga general als Estats Units a favor de la jornada laboral de vuit hores i el seu epicentre va ser Chicago. El policia es va llançar amb fúria. Enmig del caos, una bomba, presumptament llançada contra la policia, va detenir i va jutjar a sis obrers, la culpabilitat dels quals mai va ser provada. Els sis obrers van ser condemnats a mort; a dos d'ells al final van commutar el seu càstig i els van condemnar a treballar durant tota la seva vida. Van ser “màrtirs de Chicago”. Quatre anys més tard, en 1890, es va començar a celebrar el Primer de Maig a tot el món.

Avui, en el segle XXI, especuladors i voltors capitalistes –els mercats–, acompanyats per governs de torn, estan desmantellant l'estat de benestar: precarietat, discriminació laboral, acomiadaments barats, augment de l'atur, brutals retallades en sanitat, educació i política d'immigració… És un benestar que la classe treballadora i els sectors populars han aconseguit en les últimes dècades amb sofriment i lluita. 126 anys després d'aquella lluita per la jornada laboral de vuit hores, a Euskal Herria hi ha qui defensa allargar la jornada i cobrar menys. Ens retirem. És hora de dir “Alt!”. Com aquells màrtirs de Chicago. Igual que els nostres miners del marge esquerre, que en 1890 van protagonitzar la primera de les llargues i grans vagues a favor d'un habitatge digne. Com han fet fins ara milers de treballadors i treballadores basques. Com en l'última vaga general. Cal mantenir la resistència contra el capitalisme, contra els grans bancs i contra els seus gestors polítics. Ni un pas enrere!