El títol de la novel·la apareix com a invitació al lector. No és un títol passiu, sinó una sincera declaració sobre el que trobarem al llarg de les pàgines, “això és el que sé sobre Vera Cándida. Si vols conèixer-la, avanci”. Difondre la novel·la és submergir-se en el món interior del personatge, en les seves emocions, essencialment, llegir a Vera Candida.

Lluny de ser original, l'escriptor francès ha recuperat un dels motius que ha estat reformat permanentment en la tradició literària. Seguint una forma d'escriptura amb efectes alliberadors-depuratius, Ovaldé ha construït una novel·la circular, formulada en un viatge d'anada i tornada que pretén ser una metàfora de la llibertat personal. Embarassada als

15 anys, Vera Candida es veu obligada a abandonar la seva terra natal per un desig: trencar amb l'estigma que transporten tres dones de la mateixa família perquè la seva filla creixi i viva en llibertat. Recordant l'indeleble record de la seva àvia Rose Bustamore, i ocultant en les seves entranyes l'innomenable nom del pare de la seva filla, marxa al continent a la recerca d'un nou futur. El

Vatapu i Lahomeria troben el seu equivalent geogràfic real a les illes del Carib i en qualsevol ciutat del continent, però, en tot cas, són espais imaginaris que es construeixen i defineixen en el món interior del personatge, és a dir, una representació gràfica de l'estat d'ànim psicològic de Vera Cándida. En la novel·la es desenvolupa la falta de diàleg, la inserció ocasional d'una frase curta, però, sobretot, gràcies a la descripció dels llocs i a l'abundància d'adjectius estretament lligats a un procés mental i anímic, la narració avança lentament. L'ús de la prosa massa rígida fa que la lectura sigui pesada en alguns moments, però al mateix temps, a l'ésser una novel·la psicològica, hem d'entendre-la com una prova de fidelitat a les convencions de gènere per part d'Ovaldé. El

ritme de la novel·la depèn del temps necessari per a dur a terme el procés de maduració del personatge: subjectiu, personal, vital. El lector se sotmet als petits passos que dona Vera Cándida. Una pàgina, un pas. Amb el gest de passar les pàgines, les capes de pell de Vera Cándida es van desprenent, i amb ella els seus secrets més íntims. Sense adonar-nos, ens internem en ell, a través de les seves entranyes, i ens converteix en coneixedors d'aquest nom que mai citarà amb paraules.