L'època en la qual vivim, tant pel que fa a la reordenació econòmica com dels mercats, està sent molt perjudicial per a la cultura. El teatre està sofrint en primera persona l'atac a les noves mesures econòmiques del neoliberalisme. Molts grups estan desapareixent, molts actors es troben en una situació econòmica difícil, la desaparició dels programes o les retallades importants, els treballs no remunerats... La Unió d'Actors Bascos va denunciar públicament aquest fet en l'últim Dia Internacional del Teatre. No obstant això, em va faltar l'adhesió a la vaga general convocada l'endemà passat. Denunciar per boca dels actors el mal que la Reforma Laboral i la resta de les mesures econòmiques han causat al teatre seria estar d'acord amb els moviments d'indignació i agressió que s'estan donant en l'actualitat, mostrant-los com a part dels problemes de la societat en la qual vivim.

La relació del teatre amb el poder al llarg de la història ha estat conflictiva. D'una banda, perquè ha llançat dures crítiques a l'autoritat, però d'altra banda, per a sobreviure, perquè en moltes ocasions no ha rebutjat estar subjecte al sou d'aquest poder criticat. Però, en general, la situació econòmica dels actors ha estat sempre precària. Encara avui, per a molts no ha canviat això. En qualsevol cas, en aquests temps la dependència amb l'Administració no s'ha produït mai, ja que l'Administració Pública és el principal contractant. En la majoria dels casos, la viabilitat d'una obra de teatre sol estar supeditada als criteris d'aquesta administració, no sols a les subvencions que s'ofereixen per als auditors, sinó també a la possibilitat de mostrar una obra de teatre. Aquesta dependència ha condicionat en més d'una ocasió la visió que produirà un grup de teatre, que es veu entre les dues opcions, és a dir, fer un espectacle que a l'administració li sembli “just”, i així no veure's impedida per a les ajudes necessàries; o, fent el que un vulgui, caminar pels marges.

Què salvarà el teatre en aquests temps? Deus ex Machina no apareixerà en el cel. Per a salvar el teatre, al costat dels milers d'indignats que surten al carrer, cal fer front als atacs econòmics i socials que s'estan produint. El teatre ha de reivindicar el seu valor social. Ha arribat l'hora de fer teatre, no sols per a mostrar en l'escenari les circumstàncies de la vida, sinó per a estar on passa la vida. Alimentar l'escenari.