Qui formen part de CECIM?

Després de l'experiència de la guerra, molts sentim la necessitat de reunir-nos. Nosaltres érem nens, teníem 19-20 anys i quan estàvem a Malvines ens recordàvem dels de casa, dels quals veuríem a la volta, dels quals menjaríem… Però el pitjor estava per arribar. Els últims dies van ser enfrontaments cara a cara. D'alguna manera, hem entrat en la vida política del nostre poble a través de la guerra. Amb el començament de la democràcia, amb l'ànsia d'organitzar-se i participar, nosaltres creem el nostre grup. Així fixem les nostres reivindicacions: la recuperació física i psíquica dels antics gudaris, la veritat de l'ocorregut a les Malvines i l'apropiació dels territoris que ens ha estat arrabassats per l'imperialisme.

En quina mesura s'han complert la recuperació físic-psíquica i la veritat dels excombatents?

Estem fent una gran feina. Ja sigui en la reinserció d'excombatents o en l'obtenció de subvencions, com les pensions. Els deu primers anys van ser molt durs en aquest sentit. Hem estat sense cap política d'Estat i sense cap suport. Ara hem aconseguit el servei de salut i també hem fet grans passos en l'àmbit laboral. Però aquesta situació l'havíem d'haver tingut fa deu anys i, desgraciadament, han quedat molts amics pel camí. Una vegada aconseguit això, ens hem posat a la feina per a intentar treure a relluir la veritat del que va succeir a les Malvines. Nosaltres vam tenir dos enemics: els anglesos i els nostres amos. Eren els propis militars els que provocaven les morts en els nostres equips. La seva concepció de la guerra de les Malvines era desorganitzada, irresponsable, sense possibilitats de guanyar… Això és el que diu ara un informe secret publicat pel Govern. Informe Rattenbach escrit pels militars després de la guerra.

Estan traient a la llum el que va succeir en la guerra?

A poc a poc anem avançant en aquest camí. Actualment estem immersos en un procés judicial. En 2007 presentem la denúncia contra les tortures que sofrim a les Malvines. Ara és el Tribunal Suprem el que ha de decidir si els fets que s'han produït són crims contra la humanitat o no. Si els nomenés, els responsables haurien d'enfrontar-se a un judici, com està succeint amb la resta de crims de la dictadura. El fiscal de l'Estat també s'ha sumat a la nostra petició.

La guerra de les Malvines és un nus de dos fils. D'una banda, la reivindicació històrica dels argentins i per un altre la guerra impulsada per un Estat terrorista. Quina és la vostra lectura?

Nosaltres no reivindiquem la guerra, no donem suport a la decisió de la dictadura. Aquesta decisió ens va allunyar de Malvines i va donar a l'imperialisme l'oportunitat d'assentar-nos en el sud de l'Atlàntic. En 1982, només hi havia 45 RoyalMarine, i avui té una base militar en Nat, que té uns 2.500 militars. Es va construir l'any 85, poc després de la fi de la guerra. A més, la dictadura no tenia cap credibilitat, perquè no respectaven la sobirania del nostre país. Va desenvolupar un sistema cruel de repressió, va realitzar un genocidi contra l'Argentina. Va destruir els recursos productius del país per al trotecito de les grans empreses fora de la frontera! Van utilitzar el pretext d'anar a les Malvines per a tocar l'essència de la nostra societat i poder romandre més temps en el poder. Per descomptat, per a nosaltres és un tema molt important el de les Illes Malvines. Llavors portàvem 150 anys reivindicant aquest territori i una part de la societat es va posicionar a favor dels militars.

Quin tipus de contractes heu denunciat contra els que tenien responsabilitats sobre vosaltres?

Cal tenir en compte que les forces armades que es van desplaçar a Malvines són les mateixes que en la dictadura. Si repasses la llista, trobaràs molts noms que estan sent processaments i jutjats com a responsables de crims contra la humanitat. Pernía, Astiz, “Tigre” Acosta, Rolon, Canyís Salvadors, pilots de vol de mort, etc. Tots ells van ser a Malvines i ens van torturar. Érem joves! Joves i civils! Entrem en el servei militar obligatori per a ser educats de nou, adoctrinats, alineats. Per a tenir una societat ordenada. Ordenada i obedient. Si un soldat es negava a obeir una ordre o li corresponia un càstig per covardia, hi havia normes per a això, però no es van utilitzar. S'imposaven sancions justes. Es tractava sobretot de casos relacionats amb la fam. No tenir gana era una ordre! I si senties fred era psicològic. Així que havíem de fugir dels dipòsits per a robar alguna cosa o matar una mica d'ovella.

Les tortures eren de totes classes. Tot el que puguis imaginar. “Estaqueos” moltes vegades. El “estaqueo” és que et lligaven a quatre pals semi-nus de les extremitats, cap a dalt, a vegades llançant-nos bombes, a vegades amb la pedra en marxa. Descàrregues elèctriques amb els telèfons de la campanya, violència sexual… També les que es van deixar morir de fam. Ordenaven a un soldat que no donés menjar. Molts dels soldats havien partit de les seves cases cap a les Malvines amb un nombre escàs d'olles i després es trobaven en molt mal estat. Et ficaven en pous d'aigua gelada, molts van tenir amputacions per això, simulacions d'afusellament, tortura psicològica… De tot. Després, molts repressors van ser presos com a herois de guerra.

El president de la dictadura, Leopoldo Galtieri, va pronunciar en la Plaça de Maig les paraules que s'han fet famoses: “Si volen venir, que vinguin. Lluitarem!”. Com van ser les següents hores?

Ens van dir que ens portarien al sud de l'Argentina, per a substituir als soldats del sud. De fet, al principi ens van dir que anaven a anar a les illes perquè estaven més ben adaptades al clima fred. Fins que arribem a la Patagònia no ens van avisar que anàvem nosaltres a Malvines. La intenció inicial dels militars era deixar-se anar poc després de trepitjar les illes, però es van complicar. No creien que els britànics anaven a anar a la guerra. Però a Margaret Thatcher li va venir molt bé l'excusa de la guerra, que va tapar la seva crisi al país i va ser reelegida. I miri ara! Al Regne Unit estan en una crisi semblant, però a l'Argentina no hi ha ni un Galtieri, ni un Galtieri.

Vostès van arribar a Malvines i van passar uns dies fins que van arribar els britànics.

Nosaltres arribem entre el 12 i el 13 d'abril i en el nostre cas ens van destinar prop de Port Argentí per a defensar el poble. A mi em va tocar estar en el mont London. Allí vam estar fins a l'11 de juny. Aquest dia ens van atacar els paracaigudistes britànics. Abans, no obstant això, també rebem atacs aeris i marítims. Va ser Increscendo. El nostre regiment va tenir la major part dels morts a Malvines, 36 morts: 35 soldats i un oficial.

Després de la guerra et van portar al centre militar de Camp de Maig.

Ens van portar a Camp de Maig per a engreixar. Ens van donar menjar set o vuit vegades al dia. Ens van banyar, ens van donar roba neta i van organitzar una sèrie d'enquestes. Llavors ens van avisar de què no havíem de parlar del succeït. Van intentar forçar-ho al silenci. Llavors ells eren amos i amos de les nostres vides. En aquesta situació ens vam posar a reunir-nos i a conversar amb els ex combatents. El que no va poder fer va ser malmetre-ho. Molts ex soldats s'han suïcidat. Nosaltres construïm el nostre relat i la nostra veritat.

Com recordes la sortida de Camp de Maig i el retorn a casa?

En el nostre cas, ens van portar a la Plata d'amagat. En els autobusos, a la nit, amb les finestres tapades. En el Camp de Maig volien quedar-se més dies, però la situació era insostenible. Ens van portar d'amagat i va ser terrible. No es van prendre la molèstia d'avisar als morts. Les famílies ens preguntaven on estaven els seus familiars, què els havia passat, si els havíem vist. Els militars no van oferir cap resposta i nosaltres els vam dir el que sabíem.

A més de la població civil, també hi ha militars a les Malvines.

Això és molt preocupant. Hi ha una base que pot albergar entre 3.000 i 4.000 soldats. Les illes han estat convertides en territori per a la prova de les últimes tecnologies militars. Abans d'arribar als escenaris de guerra oberts pel Regne Unit, molts soldats passen per les Illes Malvines. Hi ha armes nuclears i és habitual la presència de galledes d'aigua nuclears. L'enfrontament de les Malvines va tenir lloc durant la Guerra Freda, es va dur a terme un armament nuclear fins al lloc i després el dispositiu no es va desactivar. Tot això ha generat preocupació en la resta de països llatinoamericans i comencen a entendre que no es tracta d'una causa exclusiva de l'Argentina, sinó que afecta a tota la regió. Si veus el mapa de bases militars d'Amèrica Llatina, coincideix amb el mapa de recursos naturals.

Creu que el Regne Unit negociarà?

La posició del Regne Unit és insostenible. Vol mantenir aquest espai colonial i ha tancat l'orella a 40 resolucions de Nacions Unides. Corretja va dir: “Imagineu el que els passaria a molts països que no complirien només una resolució de les Nacions Unides”. Jo crec que hem de seguir pel costat de la diplomàcia i del dret internacional.

M'ha cridat l'atenció: molts de vosaltres heu tornat alguna vegada a Malvines.

No tots tenim ganes de fer-ho, és molt personal. Però sí, molts hem tornat a les illes. Jo ja ho he fet dues vegades. Per a mi no és un viatge per a tancar alguna cosa, sinó tot el contrari. Crec que hem de seguir amb atenció el tema. Quan vagi veuré quins canvis s'han produït, a veure on s'ha col·locat la base militar, a veure quin moviment hi ha... És un viatge polític.