Shooting an elephant. George Orwell, 1936.

Myanmar, un elefant de sang maligna, s'ha llançat contra la població i ha estat cridat a la policia, que és la policia anglesa, el colon, perquè es faci amb el rifle i túnica perquè el renti. Ha arribat al lloc sobre un pony amb un Winchester a la mà, però les coses que li compten són confuses i quan pensi que no hi ha elefant allí, se li passarà la idea de deixar-se anar.

Després es trobarà amb el cadàver d'un home destrossat per l'animal, i, pensant que no podrà evitar el treball brut, demanarà un rifle per als elefants. No vol matar a l'elefant, però sent l'alè dels seus habitants en el coll, com dient que ha de disparar. Per fi omplirà de plom el cos d'una bestiola de trompetes, encara que li mati, no li matarà, sinó que li deixarà en un estat de dolorosa agonia.

George Orwell va voler fer una metàfora de l'imperialisme britànic en la curta sessió de Shooting en elephant, demostrant que l'imperialisme destrueix a tots dos, conqueridor i conquistat. El colonitzador, segons Orwell, “ha de donar la seva vida intentant sorprendre els ‘nadius’ i, per tant, en cada crisi, ha de fer el que els ‘nadius’ esperen d'ell”.

La Policia explica les causes de la mort de l'elefant al final de la sessió: “Moltes vegades em pregunto si algú més ho va entendre, vaig fer el que vaig fer per a no quedar com un idiota”. Evidentment, els temps han canviat molt i ara els colons es queden com a idiotes per disparar elefants. O era per trencar-se el maluc en la caça de l'elefant?