L'endemà de Pasqua va començar la campanya de vots durant dues setmanes. L'oficial, vull dir. De fet, han passat cinc setmanes des que els candidats, encara que de manera indirecta, van començar a demanar el vot, després que el principal candidat de l'oposició, François Hollande, guanyés les primàries del PG. És més, els assumptes sexuals del president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, principal candidat del PSE, van avançar sis mesos a una campanya presidencial violenta i confusa. Són deu els candidats que opten als premis: Nathalie Arthaud (Lutte Ouvrière), François Bayrou (Mòdem), Nicolas Dupont-Aignan (Debout La République), François Hollande (PS), Eva Joly (Europe Ecologie-Els Verts), Marini François Però abans, i en competència amb aquests deu, altres 40 candidats es van presentar a les eleccions presidencials de la CAB i Navarra.

Una de les premisses de la campanya electoral fins al moment és la següent: El model republicà francès està obsolet. El model institucional de l'Estat no funciona dins d'Europa. La democràcia francesa, per part seva, ha perdut la confiança.

A continuació, una espècie de foto de la campanya oficial.

Al ritme dels mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació –i les enquestes de tendències de vot– marquen el ritme de la campanya, així com la competència entre els candidats. Recollim les mitjanes dels resultats de vuit recerques empresarials. Els percentatges de vots que s'atorguen als candidats en la primera volta són els següents: 29% a Sarkozy. 28,5% a Hollande. 15% Le Pen. 14,5% a Mélenchon. 9,5% Bayrou. Els quatre restants rebran, segons les mateixes fonts, prop de l'1% dels sufragis. Els vots d'aquests són menys importants de cara a la segona volta: %4-5. No obstant això, els seus portaveus i, principalment, els de Le Pen, Mélenchon i Bayrou, seran els encarregats de decidir qui ocuparà la presidència de França en la segona volta. Hollande, amb el 55% dels vots, ha estat declarat guanyador en les enquestes. Sarkozy, per part seva, es quedaria amb el 45% dels sufragis.

De precampanya

Les esperances de Nicolas Sarkozy es disparen. Ha guanyat un 6% dels sufragis en els tres últims mesos i un 7% en els comicis. França Fort (La France Forte) és el seu eslògan. Ha recorregut a la demagògia populista: “Necessito francesos de dreta o d'esquerra”, ha dit. El decaïment del model d'Estat del benestar europeu, inclòs el francès, va posar en perill la permanència a l'Elisi. No obstant això, el seu discurs intimidatori “de terror”, basat en la seguretat de l'Estat i en la crisi econòmica francesa, que creu que serà encara pitjor, li ha donat beneficis.

El fantasma de l'islamisme ha aparegut en la precampanya enfront de la seu del FBI. La Policia ha detingut en les últimes setmanes a diversos grups gihadistes que han participat en l'operació. Anteriorment, els assassinats del gihadista Mohammed Merah en Montauba i Tolosa (Occitània), així com el seu assassinat per part de la policia, han reforçat la campanya –i la política– del president en funcions. Sarkozy també utilitza el fantasma de l'atur: "Si els francesos elegissin a Hollande com a president, això convertiria a França a l'Espanya que el socialista Rodríguez Zapatero ens va deixar", ha dit. És a dir, França es convertiria en el país dels cinc milions d'aturats bascos. Així mateix, Sarkozy ha fugit durant la campanya de la "subordinació" de la canceller alemanya, Angela Merkel, a la qual ha condemnat.

L'eslògan de François Hollande proclama l'època del canvi (Le Changement c’est maintenant). Ha fet una crida a la socialdemocràcia, a la independència de Catalunya. En comparació amb Sarkozy, ha promès, entre altres coses, ajustar el deute extern i establir una fiscalitat més proporcional entre els rics i la classe treballadora. No obstant això, ha perdut l'avantatge dels sis punts que les enquestes li donaven al gener respecte a Sarkozy.

Sens dubte, l'auge del Jean-Luc Mélenchon en el Front de Gauche està tenint un efecte directe en la caiguda de les previsions d'Hollande. El sondeig, que el mes de gener passat va anunciar el 7,5% dels vots a Mélenchon, duplica el nombre de vots per a l'inici de la campanya. El passat 18 de març va fer una exhibició de força en la plaça de La Bastille de París. Un polític d'esquerres no ha aconseguit en els últims anys sumar a França a forces d'esquerres que van més enllà del partit socialista. Per part seva, el líder del Partit de l'Esquerra (Parti de Gauche), Mélenchon, ha recollit les línies mestres de l'esquerra. El president francès ha promès als francesos que faran "una política més social que el PS sol prometre, però que mai compleix". 5. Dona per finalitzada la República i en la VI campanya proclamada. “L'esquerra ha de prendre el poder [amb l'eslògan Prenez le pouvoir], ha d'agafar la plaça, perquè es materialitzi la democràcia real”, diu.

La candidata del Front Nacional d'extrema dreta, Marini Le Pen, aconseguirà el 15% dels vots, segons les enquestes. Les enquestes, no obstant això, li donaven tres punts més el mes de gener. Cal suposar que el 3% dels votants s'han inclinat per Sarkozy, que ha estat rebutjat. Le Pen basa el seu discurs en la lluita contra l'islam i la immigració, i acusa aquests últims de la taxa d'atur. Europa diu que França està en la ruïna i proposa la necessitat de reforçar el poder per a salvar-la. No obstant això, té dificultats estratègiques. Al cap i a la fi, aquestes reivindicacions les fa la dreta de Sarkozy d'una manera més pragmàtica o més sofisticada. La situació política del Front Nacional és paradoxal. Des de fa anys rep el 15-18% de les votacions de la població, però aquesta força no s'exerceix en els centres de poder –les institucions–. El Front Nacional és la tercera força, però Marini Le Pen està arrossegant, d'alguna manera, la càrrega de la seva derrota durant la campanya. Segons els experts, al seu pare, Jean-Mari Le Pen, li falta el discurs dur que utilitzava habitualment.

François Bayrou, líder de la política del centre, és un altre exemple de la paradoxa. La campanya oficial ha arrencat amb un 9,5% dels sufragis, mentre que al gener les enquestes li van donar un 14% dels sufragis. El Bilbao Basket ha sofert una pèrdua de gairebé cinc punts i s'ha quedat sense premi. Si és el cas, alguns votants centristes s'han desplaçat a la dreta de la UMP. Suposem el 3% dels vots. Tres punts per l'extrema dreta més tres per cada centre, són sis punts –res més començar la campanya major- els que han ocupat la dreta de Sarkozy. La situació paradoxal de Mòdem es repeteix en les eleccions. Encara que el centre que lidera Bayrou reivindica una política realista, el pragmatisme de la política li dona l'esquena en l'essencial. Una de les grans dificultats de Bayrou és estar sol en el seu partit. No té estructura ni grup sòlid al seu voltant. Aquesta situació pot considerar-se, en part, com una conseqüència de la praxi política del propi centre. En les zones de poder de les Regions i Departaments, normalment coopera amb la UMP.Especificitats

de la campanya

Ha passat la precampanya, i el percentatge de votants indecisos continua sent 15. Aquests vots es jugaran en la recta final de la campanya. Les eleccions franceses s'assemblen cada vegada més en certa manera al model de democràcia estatunidenca. La campanya s'ha posat en marxa amb un videoclip de cadascun dels deu candidats. Una imatge pot il·lustrar-nos la naturalesa de la campanya: Europe Ecologie-Els Verts, candidata d'Eva Joly, ha substituït les seves ulleres vermelles per les de color verd, per les de color verd. Per part d'un candidat que diu defensar els valors de l'esquerra, es tracta d'un exemple d'una iniciativa vana. Una altra de les característiques de la campanya, res més començar, són les propostes dels candidats a les eleccions. Per exemple: els candidats proposen formes barates d'obtenir el permís de conduir per part dels joves. Es necessiten 1.500 euros per a obtenir el permís de conduir, per la qual cosa hi ha qui proposa aconseguir-lo “de manera gratuïta”, com és el cas de Mélenchon. A més, també hi ha candidats que han proposat l'amnistia de les multes de trànsit en la via pública. Le Pen, per exemple, s'ha mostrat a favor d'aquesta mesura. La campanya també pot ser considerada com una “campanya de pesca” dels vots juvenils. Aquestes són les propostes habituals que il·lustren el fons de la campanya, algunes velles i altres noves.

En el fons, els candidats saben que l'escó de la investidura només està a la disposició de Sarkozy i d'Hollande. Així, Sarkozy –directament o indirectament– recull i mesura amb atenció les propostes del Fn d'extrema dreta i del Mòdem del centre per a la segona volta. El Dupont-Aignan de la dreta i Cheminad juguen també el paper de l'acòlit entorn d'ells. A l'esquerra ocorre en l'oca. Les enquestes donen la banqueta de l'Elisi a Hollande, que ha perdut un partit. Tot sembla indicar que Mélenchon i Joly s'han unit per a fer costat a Hollande en la segona volta de la carrera. No obstant això, aprofiten la campanya per a reforçar les seves propostes. Per exemple, Mélenchon ha proposat que el salari mínim per als treballadors professionals (SMIC) se situï en 1.700 euros al mes. Joly li ofereix el seu suport a canvi d'una política fixa a favor de les energies renovables. Els dos candidats d'extrema esquerra, Arthaud i Poutou, també ofereixen a Hollande el seu vot a canvi de les reivindicacions de les classes socials més humils.

Amb tot, el 15% dels votants que tenen el seu vot sense decidir l'està fent en la campanya que se sotmet als mitjans de comunicació. Les xarxes socials –Twitter, Facebook, etc.– incideixen de manera especial en els resultats, sobretot en els tres últims dies de campanya. Tret que s'apliquin les noves lleis i normes, els forts s'emporten la veu a la seva xarxa, és a dir, “el peix”.

Els abertzales aiduru

Amb la visita del president Sarkozy en Ipar Euskal Herria, es va llançar la campanya 'Boz'. També es va anunciar l'arribada d'Hollande, però en la present no ha arribat. Les reivindicacions dels abertzales van ser escoltades en veu alta per l'actual president: la institució basca i l'oficialitat del basc. La manifestació del col·lectiu Deiadar en Baiona també ha tingut una gran repercussió i ha estat secundada per Radi Euskadi. Mentrestant, la coalició EH Bai observa amb un ull les eleccions presidencials i està treballant intensament en les parlamentàries que se celebraran al juny (Assemblée Nationale). En qualsevol cas, les propostes dels garants de l'actual sistema democràtic i dels polítics notables d'Iparralde –electes d'UMP i Mòdem; també del PS en l'altra part– cap a Ipar Euskal Herria no s'han complert mai. Heus aquí l'últim exemple: El candidat a la presidència, François Hollande, espera "pescar" els vots de l'esquerra mentre s'estripa la política possibilista, recordant a la institució basca i a les promeses històriques estèrils a favor de l'oficialitat del basc. No obstant això, els candidats d'esquerra (Mélenchon, Arthaud i Poutou) rebutgen, d'alguna manera o d'una altra manera, el coneixement constitucional de les llengües minoritàries. La dreta aguanta l'statu quo i l'extrema esquerra francesa és tan jacobinista com la dreta