La basauriarra Mari Luz Esteban és doctora i antropòloga; és també feminista i per la seva experiència en aquest moviment va ser convidada a Udaltopera. És curiós perquè, com va dir Esteban –i alguns reunits en l'hora del cafè–, un moviment popular a penes pot mirar al seu veí per a veure com està treballant.

Enguany Udaltop ha volgut fer un exercici per a treure el basc del Departament de Basc de l'Ajuntament (o altres institucions). Així, l'alcalde d'Hernani, Luis Intxauspe, va explicar la política lingüística que s'està duent a terme en tot el municipi (En Argia vam fer un reportatge: Número 2295, 23-10-2011). Maite Alvarez, responsable del Servei de Basc de l'Ajuntament de Bermeo, va relatar com els tentacles del polp han arribat a altres racons del municipi. Es va escoltar la part del vídeo de l'interventor, com anomenava als tècnics de basc “corcó” i “taliban”. Segons vam veure en el segon vídeo, l'empleat de l'Ajuntament va canviar totalment de vista a mesura que avançava el procés. Entre altres coses, l'interventor es mostra preocupat pel fet que el basc hagi avançat en l'ús formal, però que s'escolti el castellà entre els treballadors. Un gran canvi pel que fa al treballador.

Què podem aprendre del feminisme?

Però tornem a la xerrada de Mari Luz Esteban. Ell va fer de pont, va donar algunes pinzellades del moviment feminista, preguntant constantment si poden servir per al basc. Podem fer exercici amb els següents elements:

– La dona ha aconseguit la igualtat legal amb l'home; no obstant això, la llei té límits, si no, al succeït en les parenceries d'Irun i Hondarribia.

– Concepte d'apoderament. En Hego Euskal Herria, en 2003 van començar les primeres escoles d'apoderament. L'objectiu era conscienciar a les dones sobre la situació de desigualtat i impulsar la participació política. Reivindicar els drets vulnerats estava bé, però què fa l'individu i el col·lectiu en la vida quotidiana? Les escoles d'apoderament tenien quatre funcions: prendre consciència dels drets, reforçar la sensació de grup, atreure a feministes soltes i unir les diverses cares del feminisme.

– Víctima i agent. La consideració de la dona com a víctima comporta dues coses; se li lleva la capacitat d'acció i es preveu que l'ajuda arribi des de l'exterior. Molt o poc, sempre és l'individu el que té el poder i cal exercir aquesta capacitat d'acció.

– Cos a cos. Esteban proposa que es miri la carestia de la vida. Hem mirat molt al discurs i a la teoria i poc al cos. L'exercici polític ha de convertir-se en exercici físic i emocional. És una manera de veure a l'individu d'una altra manera. La pregunta és: què fem amb els cossos?

I quin moviment gai?

La conferència de Mari Luz Esteban sobre feminisme d'una hora ens ha portat a febrer de 2010, a les jornades en les quals Topagune va començar un any i mig de reflexió a Durango. En aquella ocasió, Imanol Miner, membre de l'associació d'euskaldunes Lau Haizetara d'Errenteria, va subratllar que el moviment feminista i lesbiana, gais, bisexuals i trans LGBT podria servir de model a les associacions de basca, i va completar la seva intervenció en relació a aquestes lluites. Compara aquestes paraules de Miner amb les d'Esteban: “El parlant ha de ser traslladat al centre de l'activitat de les associacions de basca. Seguint el concepte d'empowerment en anglès, el parlant ha de tornar a vestir la mirada per a completar-la, alliberar-la, autodeterminar-la, empoderar-la o apropiar-la-hi i aquest treball ha de ser assumit per les associacions de basca. En aquests temps en els quals es diu que toca gestionar el desarmament de l'activitat armada, al parlant basc li toca armar, però no amb tecnologia militar, sinó amb intel·ligència emocional, Internet i altres tecnologies similars”.

Orgull, individu, apoderament, autodeterminació... Hem dit que l'article comença dient que és difícil que un moviment popular miri a l'altre per a saber què està fent. Però sembla que les mirades es creuen. Un altre exemple ens ha vingut a la ment. Argia va entrevistar recentment (núm. 2313, 04-03-2012) a Unai Larreategi del moviment Euskal Herrian Euskaraz. EHE està obrint nous camins, i Larreategi va explicar com, més enllà de denunciar i reivindicar la vulneració dels drets lingüístics, és hora d'indagar el que el basc pot fer en la vida quotidiana.

La transversalitat entre els departaments municipals, així com entre els moviments populars.