Objectiu, desaprofitament, perdia la calor del poder. En Usurbil volen amagar els resultats del camí en enemics, contenidors i enterrar les vergonyes en forats subterranis, com si no fossin de tots nosaltres. Ens agradaria que desapareguessin com els de baix dels excusats perquè ningú els veiés, com si els rierols pròxims s'haguessin embarcat i no tinguéssim la responsabilitat de desfer-se de la platja. El porta a porta ens ha permès que siguem nosaltres els que hem creat les escombraries per a tenir les matèries primeres, imprescindibles, necessàries. De jove, vam aprendre a diferenciar els burdines dels altres en els tallers, a agrupar els de diferents valors, a comptar la plusvàlua de presentar els temes de manera individual en les chatarrerías, a guanyar el repartiment anual de jornalers. Així els veig ara en la cuina de l'Associació d'Amics d'Hernani, contents amb el ben fet, amb l'orgull de reutilitzar les escombraries en grau més alt. Encara que en un principi hi havia dubtes turbulents, amb la insistència s'han despreocupat i m'atreviria a dir que se senten dies d'exemple. L'objectiu ara és reduir el rebuig, intentar canalitzar una organització social diferent de la incineradora gegant.