La qüestió podia ser una ficció. No és tan absurd, no obstant això, a la vista de les conseqüències de la crisi econòmica i financera, sobretot a Europa. És sabut que hi ha països de la Unió Europea que tenen insolvència –sobretot Grècia– i tots els dies ens diuen que no sols les empreses, sinó també alguns països europeus tenen risc d'enfonsar-se. Això, evidentment, té conseqüències terribles en les famílies i els treballadors, que perden la seva ocupació i els seus drets socials.

En aquest context, no és tan rar pensar si l'euro seguirà o si desapareixerà. En concret, l'Informe 2011 de l'Observatori per al Desenvolupament Econòmic i Social Gaindegia, que encara no ha estat publicat en paper, però que es pot llegir en la web www.gaindegia.org, ha intentat donar resposta a aquesta pregunta. En aquest, l'economista Joseba Barandiaran reflexiona sobre aquest tema i, si es trenca l'euro, què? en l'article. Us avancem la conclusió que és més fàcil reformar Europa que descartar l'euro, és més fàcil inserir l'euro que eliminar l'euro.

De la teoria a la pràctica

Un país membre de la Unió Europea té, en teoria, l'oportunitat de sortir d'aquesta unió i, per tant, d'abandonar l'euro. Els països seguiran en l'euro, sempre que vegin que tindran un futur millor com a països de la Zona Euro que si sortissin de l'euro –tenint en compte, per descomptat, tots els costos que comportaria el canvi–.

La legislació vigent no preveu la possibilitat que un país de l'Eurozona abandoni l'euro. Això no vol dir que sigui impossible, clar, perquè les lleis es poden fer i es poden canviar. Però, en qualsevol cas, existeixen molts obstacles jurídics que ho impedeixen. D'altra banda, podria produir-se un cop d'estat, però aquest nou camí també seria difícil. Sortir de l'Euro seria més viable per a Alemanya que per a un país perifèric com Grècia, Portugal, Itàlia o Espanya, entre altres coses perquè hauria d'emetre una nova moneda... i el nou drakma, la nova pesseta o la nova lira no podrien competir amb el nou marc.

A més, cal tenir en compte les dificultats logístiques que suposaria sortir de l'euro. L'emissió de monedes i bitllets nous no és una tasca fàcil, ja que es necessiten milers d'unitats, la qual cosa difícilment es pot fer en secret. D'altra banda, el nou sistema monetari també ha de ser aprovat, i no és tan fàcil d'aconseguir. De fet, perquè un país pugui canviar les monedes i els bitllets és és necessari que s'exposin públicament a la població per a evitar confusions i fraus. Per a això es necessita temps i publicitat, i com s'ha dit, no és fàcil aconseguir aquest reconeixement. A més, les màquines escurabutxaques i les màquines i aparells que utilitzen diners físics en general també haurien d'adaptar-se, com a peatges, peatges de transport públic, etc. Aquest procés no és barat ni curt.

L'abandó de l'euro suposa entrar en una via molt perillosa, la qual cosa generaria incertesa. Segons Barandiaran, una nova moneda no podria tenir valor de canvi des del primer moment.

Raons per a l'emissió de la nova moneda

No obstant això, és fàcil identificar les raons per les quals un país pot emetre una nova moneda. Joseba Barandiaran descriu alguns en el seu article. Una vegada recuperada la capacitat del país per a devaluar la seva moneda, guanyaria competitivitat, tornaria a tenir un banc central sobirà i, potser, més tard, podria generar creixement i ocupació. No obstant això, existeix un greu problema: és molt probable que aquest país, ja sigui l'Estat, les empreses o les famílies, estigui endeutat en euros, o en una altra moneda estrangera. I no sols entre ells, sinó també amb els tercers creditors. Així, “els seus deutes es duplicarien amb la pèrdua de valor de la nova moneda. És a dir, aquests deutes serien impagables i fracassarien en les relacions comercials internacionals, a més de generar un caos jurídic i econòmic”.

Des del punt de vista financer, el país emissor de la nova moneda i les seves empreses podrien quedar aïllades. Aquesta situació pot donar lloc a una escassetat de béns bàsics i de luxe, especialment els béns que normalment es poden importar: petroli, aliments, electricitat… A més, el tancament de fronteres i el control de canvis podrien donar lloc a la resurrecció de l'estraperlo.