En els jocs infantils la mort apareix de forma bastant natural. Els últims moments de qui va de la vida a la vida, són més fàcils d'imaginar que els adults. Els cadàvers apareixien amb els braços oberts, sense respirar i amb els ulls tancats, com a escultures que cauen a terra.
Al cinema i en la televisió també ens mostren moltes vegades imatges de persones que estan morint. En els mitjans audiovisuals, a més, la mort sol ser un recurs narratiu i la similitud amb el real pot ser una qüestió secundària.
En l'última temporada m'ha tocat anar a un funeral decent i he escoltat amb atenció el que diuen els majors sobre morir bé. En els seus discursos es poden trobar frases com “jo signaria una espècie”, “s'ha mort com un ocellet” o “s'ha anat tranquil”. Perquè saben que hi ha altres més del que volen. De fet, no són pocs els casos en els quals el camí cap a la mort pot ser una tortura, convertint-se en una agonia insuportable. Un d'aquests casos m'ho va explicar fa poc un amic a qui se li acaba de morir el seu pare. I continua més furiós i enfadat que apesarat per l'experiència viscuda.
No tenia tornada perquè havia estat massa temps en els pares adolorits, els dies mal i les nits sense fi, lamentant-se. El càncer havia mostrat a aquell home el seu rostre més sever. Per a llavors ja havien parlat moltes vegades i, quan arribava el moment, ja havien pensat en el guió. Ells volien decidir on posar la meta.
Però les coses es van complicar. En els últims passos van trobar més dificultats que facilitats. En el servei públic de salut no disposaven de personal i professional adequat perquè aquest abrupte pas fos portable. No hi havia manera de travessar tranquil·lament l'última porta i el malalt i la seva família vivien aquells dies amb impotència.
El suplici va ser inútil. Aquella agonia no tenia sentit ni justificació. L'última nit, quan es va acostar a fer-li un petó, el pacient li va dir “quan acabarà aquesta mala pel·lícula”, de manera que ningú més l'escoltés, encara que estaven solos. La meva filla va confessar que havia mirat l'aparell de televisió en un gest inconscient. La pantalla estava apagada.
A mesura que avança el dia, cada vegada té més clar que és qüestió de drets morir amb dignitat. Quant al que cal portar de les pel·lícules als informatius.
Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.
-------------------------------------------
Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que... [+]
Òpera 'Tristan und Isolde'
Orquestra Simfònica de Bilbao. Adreça: Erik Nielsen.
Cor d'Òpera de Bilbao. Adreça: Boris Dujin.
Direcció d'escena: Allex Aguilera.
Solistes: Déu meu! Nicholls, G. Hughes Jones, M. Mímica, E. Silins, C. Daza, D. Barcellona, J. Cabrer i G. Mungia.
... [+]
Lehen itzulitik bigarrenera, auzapezgotzara jauzi egin zuen Ramuntxo Labat-Aramendi abertzalearen zerrendak. Erdiespena "xinaurri lanari esker" egin zela uste du Labat-Aramendik. Ahetzen zerrendak bozen %44,39 lortu zuen urtarrilaren 12an eginiko behin betiko bozketan... [+]