Pasadena, els Estats Units, 1960. El pintor, anomenat “Ofey”, va encarregar una casa de massatges i se la va emportar al comprador. Però el van informar que havien detingut a l'amo de la casa de massatges. El quadre va tornar a ficar-se en la furgoneta i, després de demanar permís a la seva dona, l'artista es va moure de casa a casa per a vendre el seu treball. Després del títol de “Ofey” es trobava Richard Feynman (1918-1988), un dels principals físics del segle XX. Cinc anys després, en 1965, li van concedir el Premi Nobel de Física.
En els anys 40, poc després d'acabar la seva tesi sobre la mecànica quàntica, el jove Feynman va participar en el conegut Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica. Després de finalitzar el projecte, va començar a treballar com a professor en la Universitat de Cornell i, posteriorment, en l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech). El Premi Nobel va ser obtingut per la teoria de l'electrodinàmica quàntica, però també va abordar aspectes com la superfluïtat de l'heli líquid o els diagrames de Feynman, com a registres comptables per a la comprensió i càlcul de la interacció de les partícules en l'espaitemps. A més, les seves classes i conferències particulars van ajudar a divulgar la física de manera comprensible. Quan el càncer li va matar, els alumnes van penjar una tela gegant de la teulada de la biblioteca de Caltech, en la qual es llegia We Love You, Dick (Maite zaitugu, Dick).
Aquella carrera de físic no li havia llevat temps per a moltes altres coses. Es va formar com a pintor i va realitzar diverses exposicions, a més de realitzar algun encàrrec per a negocis de dubtosa reputació. També va treballar la música. Al Brasil, per exemple, va aprendre a tocar el frigide. I ho faria molt bé, perquè ho havia triat una escola de sanbas de Riu per a tocar en carnestoltes. Més endavant va aprendre a tocar els bongos i, reunint un grup de músics, també va participar en un concurs musical a París.
Es va casar tres vegades, però la passió per les dones va sobreviure a l'àmbit de les noces. Tenia una opinió molt liberal sobre la sexualitat i era un apassionat dels bars de topless. Deia que la vista de les nues dones li tranquil·litzava i inspirava, i amb freqüència començava a escriure equacions en els tovallons de paper. A més, va aprendre a llegir els maies del jeroglífic, a obrir les caixes fortes...
Quan va morir va deixar escrit en la pissarra la frase: What I cannot create, I do not understand (el que no puc crear, no ho entenc).
8 d'abril de 1911 H. K. El físic holandès Onnes va demostrar que després de refredar molt el mercuri, els electrons es mouen sense resistència. En altres paraules, va demostrar l'existència de la superconductivitat.
Onnes va refredar el mercuri fins a 4,2 kelvin (-267 °C) i... [+]
Grabitazio uhinen aurkikuntzak aro berri bat irekiko du gure unibertsoaren ezagutzan. Izan ere, grabitazio uhinei esker unibertsoaren iraganeko bilakaera ezagutu ahalko dute ikerlariek.
L'11 de març es compliran quatre anys de l'explosió de la central nuclear de Fukushima, al Japó. Els investigadors coincideixen que es tracta de l'accident nuclear més contaminant de la història, però no es posen d'acord sobre les conseqüències que tindrà. L'avaluació de... [+]
1964. urtean Higgs bosoien teoria plazaratu zen: unibertsoko partikula guztiek masa zergatik zuten azaldu nahi zuen. Sen onari erantzuten zion eta beste edozein teoriak baino probabilitate haundiagoak zituen egia izateko, baino 2012rarte ez zen frogatzerik izan.
Zientzia eta guda gizonezkoen alor esklusiboak ziren XX. mendearen hasieran. Espresuki debekatuak zitzaizkien emakumezkoei, neskametzarako edo gizasemeen menpeko lan anonimoetarako ez bazen behintzat.
Stephen Hawking fisikariak boikot akademikoa egingo dio Israeli, bertako presidente Shimon Peresen omenez egingo den ospakizunera joateko gonbidapena ukatuz. Gutun baten bidez eman du erabakiaren berri, Israelek palestinarrei emandako tratua gaitzetsi asmoz, The Guardianek... [+]
La revista Nature ha publicat que des de 2010 i fins fa poc s'han produït xocs de bilió en l'accelerador del CERN. No obstant això, només s'han registrat uns 5.000 milions. D'aquests xocs, 60 petaoctetos, és a dir, 60.000 bilions de dades que omplen els discos de més de 80.000... [+]
L'any passat, el CERN va anunciar que havia localitzat neutrins que es movien a una velocitat superior a la de la llum, però posteriorment es va demostrar que l'origen de la suposada troballa no era més que un mesurament mal fet. Després d'aquell fracàs, arriba la troballa de... [+]
CERN laborategiko zientzialariek Higgsen bosoia izan daitekeen partikula aurkitu dutela iragarri dute gaur goizean. 1960ko hamarkadan Peter Higgs fisikari britainiarrak esan zuen partikula elementalen artean beste guztien jatorria izango zen partikula bat existitu behar zela,... [+]