Dolguda d'amor. Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou. Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat del Govern espanyol. 36 pàgines en color. Lectura en Internet: http://bit.ly/xupvrc.

No hi ha cops de puny en el còmic Adolorits d'amor, ni puntades. Ni crits ni insults repugnants. Els indicis de violència estan a tot arreu. Una mirada, una ordre, prohibicions, límits, control, propietat de la parella... La violència de gènere no sols està marcada per una contusió. El còmic que tenim entre mans pretén mostrar la necessitat de detectar, prevenir i denunciar els maltractaments. El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat d'Espanya ha publicat no sols en basca, sinó també en català, gallec, castellà, anglès i francès. El preàmbul ha estat redactat pel Delegat del Govern contra la Violència de Gènere, Miguel Lorente Acosta. “Els protagonistes del còmic –Olivia i Martin- poden ser qualsevol nen o nena. (...) Gent famosa, noies que al principi s'enamoren de nois molt macos, però després pensen que són les propietàries d'elles, que creuen que són seves, com si fossin els seus béns”. Les referències indirectes a la propietat apareixen amb freqüència en el còmic. Martin, a poc a poc, va apartant a Olivia dels seus amics i familiars, la sotmet als seus plans... El còmic ens posa en el rastre de la violència i serveix per a alertar dels riscos. “Però”, la qualitat de les il·lustracions –encara que no es pugui oblidar que el més important és el missatge–, i substituir les frases incòmodes com “porteu aquests purs refrescos” per altres com el censurador “refrescos ****”. En un còmic dirigit a adolescents que volen reflectir la realitat, crec que és un recurs innecessari.