El passat 3 d'octubre vam llegir la notícia. El decret del Govern Basc eximirà als alumnes que hagin cursat estudis de basc de presentar la documentació necessària per a garantir el seu coneixement. El Govern emprarà la meitat de les hores lectives en basca –veure quadre de la pàgina 6-.

La consellera basca d'Educació, Isabel Celaá, i la consellera basca de Cultura, Blanca Urgell, van comparèixer aquest dia per a assenyalar que les recerques dutes a terme per l'Institut Basc d'Avaluació i Recerca del Sistema Irakas-Institut venen a recolzar l'actual decret. No obstant això, segons aquests estudis, la majoria dels alumnes de 6è de Primària tenen coneixements suficients per a superar el nivell B1, i al final de l'ESO arriben al nivell B2. La consellera d'Educació també va dir que el decret tindrà efectes retroactius i afectarà així a tots els títols obtinguts a partir del 16 d'abril de 2008. Sens dubte, aquest dia es van homologar els títols del Govern Basc i els que assenyala el Marc europeu comú de referència per a les Llengües.

En opinió contrària, el Govern Basc pretén eximir als estudiants de la possibilitat de presentar els títols d'intercanvi d'estudis i no els d'intercanvi. Per contra, la consellera de Cultura va assenyalar que és un camí més adequat i "més normalitzador" que la concessió de títols. El responsable d'Educació va afegir que amb el decret s'acabarà la "injustícia" cap als alumnes que estudien en basc, perquè una vegada que han après basca no se'ls exigirà que provin el nivell, que amb el castellà no ocorre. El decret suposa “alliberar” molts alumnes, ja que “molts han de gastar ara diners i temps demostrant el nivell de basc”. Aviat van arribar altres opinions dels sectors que més estan treballant en la normalització del basc.

Decret d'exempció del basc

Per exemple, Lionel es va unir al tema en la seva anàlisi habitual en la revista Joly Jakin. Estem parlant del número 186 de setembre-octubre, en el qual Joly va escriure amb el títol: La salsa sociolingüística de tardor: “El basc s'està normalitzant, s'està normalitzant la situació sociolingüística del basc, aquesta és la conclusió que es pot treure de la presentació de l'últim decret del Govern Basc”. Quant al decret, va escriure que es tractava d'un “decret d'exempció del basc”, i va afegir: “Si es vol treure al basc de la situació d'excepció, significa que la situació del basc no era normal i que per decret es normalitzin les coses per a arribar a una situació normal… Intentar demostrar que la situació del basc és normal és com buscar dents a les gallines”. Per a aquest sociolingüista, és cert que en el camí del basc “hi ha millores, però en altres fronts, que són fonamentals i que marquen la normalitat de la situació de la llengua –usos quotidians de la llengua, espais respiratoris, etc.–, no s'ha avançat, sinó retrocedit”.

Lionel Joly va realitzar dos exercicis sociolingüístics en l'article de Jakin. D'una banda, va analitzar el discurs que el Govern Basc va presentar en roda de premsa i, per una altra, les opinions de les autoritats sobre la situació sociolingüística d'Euskal Herria.

Es va referir a les paraules d'Isabel Celaá: “No és normal que un país exigeixi als ciutadans en la seva llengua oficial cap certificat d'idioma en l'administració pública, per exemple, a l'hora d'accedir a un lloc de treball”. Joly, després de reflexionar sobre la normalitat, diu: “En el cas d'alguns països, tenint en compte les seves circumstàncies sociolingüístiques, és cert que sol·licitar un certificat d'idioma local seria un disbarat, no seria normal. Però la situació sociolingüística del basc, del País Basc, no és la situació d'aquests pobles, i potser el que no és normal en un altre context té sentit aquí, tenint en compte el context local, i hauria de ser absolutament normal, tret que la situació canviï. Bilbao no és París o Londres, el basc a Bilbao no és francès a París o anglès a Londres. Per això, el sistema educatiu, la política lingüística i la gestió dels certificats d'idiomes han de ser diferents. Però a París i a Londres les coses no són tan senzilles”. En roda de premsa, els consellers van afirmar que “per a normalitzar el basc, hem de reconèixer que vivim en un país normal i que aquest poble té un sistema educatiu normal”, i aquesta sociolingüista va respondre: “El País Basc és, sens dubte, un país normal, però també té les seves característiques i una d'elles és el plurilingüisme social desigual, i cal tenir-lo en compte, sobretot a l'hora de gestionar les llengües i els models educatius”.

A Lionel Joly li interessava també el segon examen, és a dir, el del seu discurs: “Veure com la crisi econòmica i el discurs instrumental s'estan estenent en la societat”. Les autoritats van dir a continuació: “Actualment hi ha 37.000 persones estudiant basca en els euskaltegis d'HABE. Entre ells, més d'una quarta part són joves d'entre 16 i 25 anys, als quals el decret d'exempció pot beneficiar-los amb l'estalvi de temps i diners que suposa no presentar-se als exàmens. Però no és només qüestió de diners. No podem permetre que els joves se submergeixin en tràmits inútils que no serveixen per a res.” I Joly, agusant l'oïda, deia: “Per descomptat, si hi ha menys alumnes, en els euskaltegis hi haurà menys professors i en temps de crisis això és important per a l'administració. No fer política lingüística a favor del basc també estalviaria més diners, però potser, i de moment, això suposaria un cost social i polític massa gran”.

El sociolingüista també ha parlat dels models de París i de Londres: “Com es fa a París i Londres un personal adequat per a contractar persones amb un coneixement ‘adequat’ de la llengua? Se sol·licita un certificat francès a París? En la majoria dels casos no, la manera d'assegurar la competència és molt més fàcil, més natural: per a accedir a l'administració o a les empreses privades, durant el procés de selecció es realitzen diversos exercicis orals, escrits, entrevistes, etc. En tots aquests exercicis el candidat ha d'utilitzar l'idioma, per la qual cosa durant tot el procés es mesura la seva competència lingüística i, per tant, de manera senzilla, queda fora d'ell el que no té la suficient capacitat lingüística (o el que no es desembolica amb l'estàndard). Si s'ha reivindicat la naturalitat, la normalitat per a defensar el decret, podríem concloure que, per tant, les proves d'accés a les administracions es realitzaran en basca... però, per descomptat, els contextos sociolingüístics són diferents”.

Euskaltegis, fills i filles de segon grau

Hem tingut com a contertulians a Jon Zabala i Mailu Lasarte. Tots dos dirigeixen l'euskaltegi IKA de Vitòria-Gasteiz. Els hem anat preguntant i, en el curs de l'entrevista, han aparegut també dolors al·lucinants: “El Govern actual diu –i els anteriors també– que els euskaltegis són això i allò, però nosaltres sempre hem estat fills i filles de segon nivell. Sempre ens diuen que som un sector estratègic. L'última, l'escoltem el passat 27 de setembre”. Aquest dia els euskaltegis van comparèixer en el Parlament de Vitòria-Gasteiz. Els euskaltegis van parlar i els representants dels partits van respondre. “Tots van parlar per nosaltres! També ho faran pp i UPD. Per nosaltres, sens dubte. Què passa aquí? Tothom d'acord, Aralar, PNB, PSE-PSOE –‘però no hi ha diners’, deien els socialistes–, tots d'acord, ‘sector estratègic’ i la resta. Llavors, què?”.

Els dos encarregats han de dir coses velles i noves: “L'ha escrit l'ex viceconsejero de Política Lingüística Patxi Baztarrika, que en els últims 25 anys s'han euskaldunizado unes 300.000 persones. D'ells, 100.000 corresponen al treball dels euskaltegis. Hi ha alguna cosa. Quant han gastat en la producció d'aquests 200.000 en Educació? Amb quants diners hem euskaldunizado nosaltres en els euskaltegis, és a dir, la resta d'aquests 100.000? Fins i tot li vam dir a Baztarrika: ‘Feu comptes, si us plau, feu el càlcul, amb la desena part dels diners que destineu a Educació hauríem produït la meitat’. En l'època de Miren Azkarate tampoc va ser diferent, els euskaltegis sí, però no. Segons Azkarate, l'educació tenia que euskaldunizar Euskal Herria. O la CAPV. Però en 30 anys no ho ha fet”.

Què els ha dit el Govern als euskaltegis? “En cinc anys tindrem una pèrdua d'alumnat del 30%. El pla estratègic diu que això es refereix als euskaltegis de la CAB. Què provocarà el descens? Entre altres coses, aquest esborrany de decret, és a dir, l'exempció de presentació de documents per part de diverses persones. D'altra banda, sempre és aquí la crisi. Economia. La nostra pregunta és: S'estima que es perdrà un 30% en el cas dels alumnes. Això ocorrerà així, o es posaran els mitjans perquè això ocorri? Al cap i a la fi, això depèn de la política lingüística que es faci”, ens han dit Zabala i Lasarte.

Els responsables d'IKA opinen que l'exoneració de diverses persones de presentar el certificat de basc no servirà de res. “Molts d'aquests alumnes s'incorporaran a la carrera dels funcionaris, sense ser capaços d'adquirir competències en basca, però sense ser creadors. Pel que sembla, sí, tindrem euskaldunes en Lakua –diguem, en la seu central del Govern–, però allí haurem de dirigir-nos en castellà. En aquest sentit, per exemple, tenim un Programa de Formació en marxa. A través d'ell comptem amb dinou professors en Lakua per a ajudar als treballadors que tenen el títol d'EGA o de quart grau a fer el seu treball. És una manera de fomentar l'ús tant oral com escrit”. L'exempció de la presentació dels documents implicarà la confusió entre els vascoparlantes receptors i els creadors en la mateixa cistella. “Molts tindran el reconeixement del nivell que dona el document en basc, però no podran utilitzar el basc perquè no ho sabran; almenys, no el tindran per a fer el seu treball. Són bilingües receptors, però no creatius. I com donarem una classe de nivell C1 a algú que té un nivell C1 reconegut? Perdó, però ens sembla un Crist. Si l'educació semblés el que en teoria ha de donar, estaríem d'acord. Si no, no”. Ficar en el mateix sac a tots els que hagin cursat la meitat de les assignatures en basca, no: “No es poden comparar Vitòria amb Aulesti, per exemple”. Aquesta és la importància de la situació sociolingüística de la zona, que no té en compte el decret.

En el moment de l'elaboració del reportatge, la comunicació del Govern Basc es va realitzar el passat 17 de febrer. “A punt d'obrir-se els terminis de matrícula dels exàmens d'acreditació de nivell de basc, el Departament d'Educació i el Departament de Cultura volen recordar que s'està tramitant un nou decret que eximeix a les persones que desitgin obtenir un lloc de treball en l'administració pública i hagin cursat els seus estudis en basc de la presentació dels certificats d'idiomes (aquestes excepcions s'aplicaran també a altres llocs de treball fora de l'administració, com el professorat de l'ensenyament privat i altres centres homologats com els euskaltegis)”. I digues-li llenya al foc.