El GREU DEBAT i moltes vegades brut que s'està produint a Guipúscoa entorn de les escombraries té dues lectures bàsiques. D'una banda, les escombraries és un dels problemes més importants de les nostres societats industrials i de consum, per la qual cosa benvinguts al debat general de les escombraries. El que s'hauria d'aconseguir ara és situar el problema i plantejar al ciutadà els problemes i solucions bàsiques que existeixen entorn de la gestió de les escombraries. Per a començar, podem començar a reconèixer el que és absolutament bàsic: sabem molt dels problemes, molt menys de les solucions, i a més no es posa suficient força en això.
D'altra banda, és lògic que en aquesta mena de debats es tingui un alt grau de calor, però és molt important situar al ciutadà en el centre del debat sense enfocar-lo cap a un mer atac dialèctic. I en aquest cas és fàcil desviar-se a aquesta mena de coses, perquè des de les institucions el sistema porta a porta l'impulsa ara Bildu, perquè l'esquerra abertzale és aquí en les labors d'estímul i davant un sector de la societat és molt fàcil vendre'l, que el barregen, l'embruten i l'imposen, “com sempre”; el joc polític d'anys continua donant una bona oportunitat per a això. És responsabilitat de les institucions, partits, associacions i mitjans de comunicació promoure un debat racional.
Vivim nous temps i hem d'evitar aquest esquema simple i inadequat de “bons i dolents”. El porta a porta ho impulsa aquí Bildu, però també altres sectors de la societat: Ezker Batua, Ezker Anitza-IU, alguns sectors de CIU, Greenpeace, el nou partit Equo, molts altres grups ecologistes… És un tema que supera la ideologia clàssica d'esquerra a dreta, entre altres coses, perquè les respostes que han donat l'esquerra i la dreta clàssica no valen aquí. Per què?
No han servit, perquè tots dos s'han basat en la consecució dels majors nivells de creixement de l'economia. I així és. Això genera grans problemes a tots els nivells, una greu crisi econòmica actual, un problema climàtic, energètic… i, entre altres, el de les escombraries. Aquest és el punt de partida del debat de les escombraries: per què produïm tantes escombraries? A on ens porta aquest model?
L'expert Alfonso del Val explica clarament l'ànima del tema en el número 155 de Larrun (juny 2011): “S'ha calculat que, en l'època en la qual la Unió Europea (UE) estava formada per 17 països, cada europeu consumia a l'any 50.000 quilos de recursos naturals. Dels recursos que consumim transformem el 87-93% en residus, que van a l'aire, a l'aigua o al sòl (…) No tenim una facultat de residus en la universitat, encara que aquesta sigui la que més produïm els éssers humans (…) No hi ha física de residus”. Aquesta és la clau del debat. Com afrontar el problema? Existeixen o poden existir diverses formes.
Aquesta legislació de la UNIÓ EUROPEA es basa en tres principis: reduir, reutilitzar, reciclar. Altres grups defineixen aquests tres principis d'una manera més concreta: escombraries zero. És a dir, busquem l'equilibri amb la naturalesa i no produïm res que no puguem fer tornar a la naturalesa; i si això no és possible avui, fem el camí per a anar cap a ella i que sigui possible als 50-100-200 anys o estiguem el més a prop possible de les escombraries zero.
Al cap i a la fi, el model de la incineradora és molt conegut a Euskal Herria, la versió més moderna és la de Zabalgarbi. Argument bàsic dels seus partidaris: “Sí, bé, reciclem i el que vulguem, però cremem les escombraries que ens sobra i amb ella aconseguirem energia; ho fan a Europa i no hi ha risc”.
Argument bàsic del porta a porta: “La incineradora és perjudicial per a la salut, necessita escombraries per a la seva supervivència i, per tant, no li interessa reduir les escombraries, al contrari. Amb el porta a porta s'ha aconseguit la major classificació i reciclatge de les escombraries mai aconseguides. Continuem en aquest camí o en uns altres que donin resultats similars i abordarem el problema des de les branques”.
És lícit suposar que l'una i l'altra són les més adequades, però que la controvèrsia es realitzi amb sentit i no amb pedres. I que tregui conclusions a la ciutadania. Bàsicament, la incineradora ofereix una visió moderna de la lògica anterior, s'adapta de manera espectacular al sistema que ha creat: consumir, fumar i generar energia, és el triangle perfecte. El porta a porta és nou en la societat basca, converteix les escombraries també en un problema de cada ciutadà, suposa un canvi de costums i està oferint resultats espectaculars, com demostren els resultats de quatre municipis guipuscoans. A més de permetre-ho, mereix una oportunitat, si no una altra, com Zabalgarbi té la seva.
Joan den asteartean La Vanguardia-n argitaratutako artikuluan egin zuen proposamena Txema Montero abokatu bizkaitarrak. 30 urtez Deia egunkariko kolaboratzailea izan da eta lehenik hara bidali zuen bere artikulua, baina egunkariak ez zion argitaratu.
Hemendik aurrera egunkarian soilik "norbanakoen askatasuna eta merkatu librea" sustatzen dituzten iritziak jasoko direla adierazi du enpresaburuak. Iritzi artikuluen zuzendariak hedabidea utzi duela ere argitaratu du.
Urteak iragan dira bere azken argazkia ikusi zenetik. 26 urte daramatza preso Abdullah Öçalanek Turkiako Imrali uhartean, "erakunde terroristako" buruzagitza egotzita. Ostegun eguerdian bere bideo bat ez, baina argazki berri bat zabaltzeko baimena eman du... [+]
Elkarteak ekainaren 27, 28 eta 29an Arberatzen (Nafarroa Beherea) izango den jaialdian izateko aurresalmenta abiatu du ostegunean. Hiru eguneko sarrerak 43 euro balioko ditu eta Ipar Euskal Herriko "lau ertzetatik" festibalera hurbiltzeko autobusak antolatuko dituztela... [+]
2024ko laneko ezbeharren txostena aurkeztu dute LAB • ESK • STEILAS • EHNE-etxalde eta HIRU sindikatuek aurtengo otsailean. Emaitza larriak bildu dituzte: geroz eta behargin gehiago hiltzen dira haien lanpostuetan.
AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]
Asteburua baino lehen lau gatiburen gorpuak itzuliko ditu Hamasek. Horrela, Gazarako su-etenaren lehen faserako adostutako preso truke guztiak gauzatuko dituzte Israelek eta talde palestinarrak.
Lestelle-Betharramgo (Biarno) ikastetxe katolikoko indarkeria eta bortxaketa kasuen salaketek beste ikastetxe katoliko batzuen gainean jarri du fokua. Ipar Euskal Herriari dagokionez, Uztaritzeko San Frantses Xabier kolegioan pairaturiko indarkeria kasuak azaleratu dira... [+]
31 urteko emakume kolonbiarra osasun zentrora eraman ordez ertzain etxera eramatean agenteek "akatsa" egin zutela aitortu du Segurtasun sailburuak, baina azpimarratu du ez zuela "jipoirik" jaso.
Jarritako kondenak barkatzearen truke, armadara batu da preso andana. Azken urtean, errekrutatze-legeak gogortu ditu gobernuak.
Arma nuklearren produkzioarekin, mantentze lanekin eta modernizazioarekin loturak dituzten hainbat enpresa aztertu dituzte, eta horien artean agertzen dira BBVA, Santander bankua eta SEPI.
Iazko urriko bileran lortu ez zuten akordioa erdiestea espero dute COP16ko parte-hartzaileek, eta ostegun honetan dute gailurraren azken eguna. 2030. urtea bitartean, bioaniztasunaren alde 200.000 milioi dolar bideratzeko engaiamendua hartu zuten 2022ko COP15 gailurrean, eta... [+]
570.000 familiak euren haurren ikasgeletako hizkuntza nagusia zein izango den bozkatzeko aukera dute martxoaren 4ra arte: gaztelera edo katalana. Garikoitz Knörr filologoaren eta euskara irakaslearen arabera, kontsultak "ezbaian" jartzen du katalanaren zilegitasuna... [+]
Egitarau mardula prestatu dute Bergarako irrati libreko kideek: musika, literatura eta tailerrak. Besteren artean, martxoaren 29an Txapa Eguna egingo dute.
"Ipar Euskal Herria gaztez odolusten ari da". Sail berriak sortu goi-mailako ikasketetan, etxebizitza sozialak egin gazteentzat edo aisialdia euskaraz bermatu… Hamabost proposamen konkretu egin ditu Xuti Gazte ezker abertzaleko gazte antolakundeak.