Gaizka Zabarte ha publicat el seu primer treball amb Susa: El vell no volia morir. Dibuix de la portada d'Unai Iturriaga: cementiri, creus, un corb negre penjat de dos pics de cirera vermella, una ampolla de vi i un calze a l'altura i més enllà, un home com Sherlock Holmes espiant. Sota l'ombra de la creu més gran un nas gran i campiona: Cosme Gezeta. Ara bé, la síntesi o analogia del que es llegeix a l'interior en blanc i negre i amb una pinça de color vermell. Destaca el negre, ja que la intriga, la mort, la falsedat de les identitats i el canvi són els eixos principals de la novel·la. Les dues cireres vermelles, per contra, donen un toc d'amor a un semàntic que va més enllà de la mort, perquè en l'art també existeix Le Temp de cerises.

I tot això es relata en el llibre en disset capítols. La veu principal és la de Josu Gezeta, protagonista de la literatura. Al cap d'una hora, l'enterramorts li demana que no vagi al cementiri ni un ni dos. Allí va a l'enterrador Josu, que no pot anar amb les mans buides i amb una ampolla de vi. La qüestió comença en el cementiri, l'enterrador li diu a Josu que el seu pare no està en el taüt i que creu que no ha estat mai. I tot això “degustar aquest Bordeaux en sengles calzes sobre el Sr. Landaluze, mentre conversem junts per primera vegada”. El

relat comença amb molt d'humor, que després es convertirà en intriga i misteri, i es dispersarà en altres històries. Josuu no va conèixer al seu pare, ja que els pares es van separar immediatament d'ell i poc després va morir suposadament. La condició de pare absent havia estat ja aprovada i tancada per Josu fins que l'enterramorts es va referir a la seva desaparició. Josuu es llançarà llavors a la cerca de la desaparició, a donar un cop d'ull al passat del seu pare, en definitiva, a conèixer i comptar personatges literaris de segona categoria que no tenen res a veure amb ell. Al llarg d'aquest recorregut, la narradora posarà en valor diferents espais i anècdotes amb diferents punts de vista. A vegades, fins i tot el propi lector es trobarà agarrat a la ficció de Zabarte, per por de que perdi alguna cosa si es deixa anar. Saltant i trumbando sense una cronologia precisa i tractant d'esbrinar què havia succeït amb el seu pare. Josu

Gezeta ens parla de la intriga, del joc, de l'absurd del pas de la vida, de l'amor i, sobretot, de la cerca i desaparició d'identitats i identitats. I el lector li segueix fidelment en aquesta exploració fins al final, fins que arriba a saber que no hi ha solució, que les hipòtesis augmenten. Llavors, torna a llegir per a saber en quina forma s'ha perdut i, de pas, per a mostrar les dues cireres vermelles del corb negre.