Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Sautrela, una educació sentimental

Quan estàvem pujant i baixant el polígrafo, ens ha arribat la penosa notícia que llevaran a Sautrela. Després han arribat les especificacions, hem sentit que la sessió “pot tornar” en 2013. Per ser possible, gairebé tot és possible. No oblidem als desapareguts Postdata i Zinemateka que, igual que Sautrela, s'allunyaven del model de televisió per polígrafo, o el programa Orain, que sempre es trontolla. Sí, els amants de la cultura també paguem els impostos honestament, almenys prou com per a merèixer uns horaris de televisió per setmana. No ho exigim molt; la conforma és massa fàcil, per descomptat.

Per als amants de la literatura de la meva generació, Sautrela ha estat, probablement, el principal referent de la literatura basca en els mitjans. Almenys per a mi ho va ser. Sautrela ocupa una part considerable de la meva educació literària i, per tant, sentimental. Record com una vegada vaig veure a Juan Gartzia tornar a la llibreria a l'espera de Godot i poc després de publicar-ho, explicant-me sobre aquell estrany món de Samuel Beckett. Aquest estiu vaig llegir les obres de teatre més conegudes de l'irlandès i allí vaig fer el d'Eugène Ionesco. Deu anys més tard, com a treball de fi de màster, presentaria la meva tesi sobre Beckett, gairebé 600 quilòmetres més lluny, a Barcelona. D'aquí a uns mesos, en una prestatgeria de la biblioteca de la Fundació Reading-o Samuel Beckett, trobaria la traducció de Gartzia, la primera que havia vist en Sautrela, a 1.000 quilòmetres per hora.

En l'ampli País Basc a penes tenim espai per a parlar de literatura universal en basca, i Sautrela era un dels últims reductes. Poques sessions literàries parlarien amb tant de respecte de “altres” literatures, de llaminadures estúpides, Sautrela, més que un programa dedicat a la literatura basca. Els premis Nobel Gao Xingjian i José Saramago han passat per Antonio Tabucchi, Marie Darrieussecq, Quim Monzó, Antonio Lobo Antunes, Enrique Vila-Matas, Pavel Kohout, Ismael Kadaré, Sautrela. Però Sautrela ens ha ensenyat també qui van ser James Joyce, Franz Kafka, Italo Calvino, Anton Chequhov, Augusto Monterroso, Simone de Beauvoir, Truman Capot, J. M. Coetzee, Marguerite Dures, Jorge Luis Borges, Jack Kerouac.

Molts dels meus companys han treballat en el programa i m'atreviria a dir que també per a ells ha estat una escola excepcional; diguem, Eider Rodriguez, Edorta Jimenez, Kirmen Uribe, Jon Benito, Lander Garro són alguns dels quals han passat per allí. Director i presentador de gairebé totes les temporades, Hasier Etxeberria, per descomptat, sense esmentar.

Però, a més de parlar de literatura, el propi Sautrela arribava a ser sovint una joia. Amb una realització infinitament delicada, amb una música tan càlida com bella, amb lectures precises i cuidades, no es trobaven programes literaris d'aquesta classe. I tot això amb un pressupost molt modest, com se sap. Però també han fet una gran feina els realitzadors, cambres, etc.

No sé quin tipus de resultats d'audiència tindria. Però sé que cap audiómetro podrà calcular el valor de l'anteriorment esmentat, ni el de veure a Pello Lizarralde, Josu Landa, Anton Garikano, Lourdes Oñederra, Xabier Olarra, Ur Apalategi, Koro Navarro, Amaia Lasa, Joxanton Artze, Itxaro Borda, entre altres, parlant de literatura. No ho oblidem: hi ha mesuradors que no s'adhereixen a l'aparell de televisió. Adeu.


T'interessa pel canal: Literatura
Mor l'escriptor i Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa
Ha mort als 89 anys a Lima, i han estat els fills de l'escriptor peruà els que han donat a conèixer la seva defunció. Va ser un dels autors més cèlebres de la literatura castellana i va jugar un paper important en l'època d'esplendor de la literatura a Llatinoamèrica en les... [+]

2025-04-14 | ARGIA
Ressalten el "caràcter comunista" de Gabriel Aresti amb motiu del 50 aniversari de la seva mort
Organitzat pel Consell Socialista d'Euskal Herria (EHKS), la jornada s'ha desenvolupat durant tot el dia en el teatre Campos Elíseos de Bilbao. El programa ha estat compost per diverses xerrades i per a finalitzar el Jardí han estrenat per segona vegada l'obra de teatre Aresti,... [+]

2025-04-11 | El Salto-Hordago
"El conflicte no és el mateix que l'abús", per a abordar els debats entorn del feminisme
Katakrak ha traduït al basc el llibre de Laura Macaya. Ho ha traduït Amaia Astobiza, amb l'objectiu d'obrir debats entorn del feminisme i poder abordar-los des d'altres mirades.

Lore bat izan zen

Asfaltoaren azpian, lorea
Testua: Mónica Rodríguez
Ilustrazioak: Rocío Araya
Itzulpena: Itziar Ultzurrun
A fin de cuentos, 2025

--------------------------------------------------------
Liburu honetara hurbiltzen dena harrituta gera daiteke, liburu... [+]

Hasier Larretxea. Arraioz, homosexualitat, Madrid
-Per fortuna, que tenia les coses netes i que des de petit vaig saber el que volia, la qual cosa m'atreia.
És el successor dels Larretxe, aizkolaris, harrijasotzailes, portadors de txinga i, en general, dels grans esportistes populars. El seu pare és Patxi i el seu oncle Donato. Per part seva, Hasier Larretxea és treballador social, escriptor i homosexual. Tots hauríem de... [+]

Eugene Pottier
'Cançons revolucionàries': la cosa d'una cançó que mai es perdrà

Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]


ANE LABAKA MAYOZ:
“He intentat posar paraules al remolí de ser mare”
La bertsolari i escriptora Ane Labaka Mayoz acaba de publicar el llibre de poesia ‘Hezur berriak’ (SUSA, 2025). En ella es recullen les pors, il·lusions, violències, pressions socials, culpes, alegries i cansament viscuts en els mesos previs i posteriors a la posada en... [+]

"Hi ha indicis suficients d'una situació de discriminació que, almenys, requereixen que es dugui a terme una recerca a la biblioteca de Deba"
L'advocada Irati Aizpurua Alquezar ha contestat amb prudència a les preguntes d'ARGIA i ens ha donat el context jurídic entorn del que ocorre a la biblioteca municipal de Deba. Com s'ha comentat recentment en una àmplia entrevista, els nens de fins a 2 anys no poden ser a la... [+]

2025-04-07 | Behe Banda
seda

Tal vegada podem dir que aquest text és fruit d'una reunió de valoració. No obstant això, les reunions de valoració deixen sovint el sabor de boca sec i agredolça. És una tarda de dimarts assolellat. 16.53. Connectem a la reunió de valoració i decidim introduir un... [+]


Pippi Kaltzaluze compleix 80 anys, revolucionari com sempre
Amb motiu del 80 aniversari de la primera edició de les històries de Pippi Kaltzaluze, han dedicat un espai especial a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Ràpida, independent, rebel, descarada, rebel, una mica salvatge, creadora, valenta i alegre,... [+]

A la revolta!

Rebel·lions de la sang. Cos, política i afectes
Mirin Guilló
UPV, 2024

--------------------------------------------------------------------
 

La UPV/EHU ha publicat un nou assaig de l'antropòloga Mirin Guilló publicat per Edurne Azkarate. El títol principal és... [+]



"Els nens no són benvinguts a la biblioteca municipal de Deba"
Els nens de fins a 2 anys no podran ser a la biblioteca infantil de Deba, i els de 2-6 anys només poden estar entre les 16.30 i les 17.30. Quan un grup de mares s'ha reunit per a exigir la fi d'una discriminació evident que ha funcionat així durant vint anys, el govern... [+]

Miranderi buruzko zikloa abiatuko dute Iruñean, bere obraz eta figuraz gogoetatzeko

Astelehen honetan hasita, astebetez, Jon Miranderen obra izango dute aztergai: besteren artean, Mirande nor zen argitzeaz eta errepasatzeaz gain, bere figurarekin zer egin hausnartuko dute, polemikoak baitira bere hainbat adierazpen eta testu.


Humanismotranshumanismo...

Zero. Transhumanismoa ate-joka erdi aro berrian
Aitor Zuberogoitia
Jakin, 2024

-----------------------------------------------------------

Hasieran saiakera filosofiko-soziologikoa espero nuen, baina ez da hori liburu honetan aurkitu dudan bakarra. Izan ere, biografia... [+]


2025-03-25 | Julen Azpitarte
Kresalezko amodio birtuala

Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]


Eguneraketa berriak daude