La nostra mare, malgrat la visita setmanal que li fan els seus fills, viu en el caseriu, natural d'Hondures i amb l'ajuda d'una jove que va els caps de setmana a Lekunberri, amb un tracte càlid i pacient. Ha començat a aprendre, però no sap gairebé ni una paraula en basca. I ara, també hem de parlar en castellà amb la mare, d'una banda per respecte decent i per un altre, perquè volem que els dos sàpiguen el que estem dient, ja que als vuitanta i escaig anys la memòria i les dents tenen unes llacunes bastant grans.

No ho fem per diners, no, quan vam agafar a aquesta persona no la trobem, que estava en la nostra llengua materna, disposada a respondre a aquest treball. I estem contents perquè trobem a la nostra mare tan ben cuidada i molt a gust, cada vegada que ens anem.

La mare ens ha fet la transmissió a sis germans de cançons, versos, frases, contes, costums, anècdotes, història, història, histèria del progrés, atenció a la salut, cuidat fins a la mort dels familiars, activitats de l'horta... Cantos i versos de la primera part, en aixecar-nos tots els matins o ficar-nos al llit a les nits, esforçant-nos molt a cantar dolçament i deixar als que estàvem mig desperts perquè no sols tinguessin oïdes, sinó també cor. Em vaig recordar que ens cantava meravellosament, amb una orella preciosa damunt de la bella veu i quan encara es posava a cantar. Mamà, mamà, i nosaltres hem viscut el nostre d'aquesta manera!

Ell va donar a llum i ens va crear: a mesura que s'anava formant, engatant, endurint i estabilitzant, ell s'anava quedant encongit, arrugat, torrat, esgotat... Però cal que el que tens, tant en el cor com en les entranyes, li ho lliuris, pel millor, als quals estan en el món, tractant de compondre'l, trencant les tendències oposades, perfumant les bones i reelaborant les treballades. Des que era i des de l'instint, faria de tot, més que de consciència, perquè havia après de generació en generació que així havia de ser, perquè sempre ho havia conegut.

Avui dia, aquesta labor de transmissió la deixem en la infància a punt de realitzar guarderies o escoles, i posteriorment la televisió, en la majoria dels casos. No obstant això, a vegades, és un lloc ocupat per persones com la cuidadora de la nostra mare, però la funció es queda sense complir, ja que no pot inserir en ningú el que no coneix. En les noves generacions ens trobem amb joves que tenen el pou dels valors i els coneixements en basc buit. Després de cantar en la quadrilla, des del cor, amb la força i la dolçor d'aquells tendres sentiments de la infància, que els són impossibles imaginar com la melodia flueix i ens arrossega pel seu compte, cap a la gespa dels records, el petit sac solt que s'esqueixa, saltant i saltant com a orgullós de les seves virtuts. I no saben el que perden, perquè no saben el que és sentir que portes aquest or. Els pròxims, els següents i... també tindran el seu res!

El lloc que la família ha ocupat durant segles, l'han d'ocupar les bertso eskolas, els sopars de cant, els festivals/campionats, els contacontes i els narradors? Però, seguiran tots aquest camí? Com assimilar aquesta necessitat? Què fer per a evitar aquesta pèrdua?

Som una societat subcultural plena de complexos; reconeixem més pes a l'aprenentatge de l'anglès que en afermar el nostre des del principi. I la societat que no ho fa té futur amb cultura pròpia? Amb els conductors que no tenen el valor de canviar i de créixer els pressupostos oferts a la nostra, que no veuen que necessitem decisions més audaces per a superar la subordinació dels anys de dreta/centro/esquerra? Malgrat ser el nostre Estat i de ser independents, els conductors afectats per aquesta manca no poden veure, ni veure, aquesta necessitat i necessitat. Crear i aplicar un discurs per a construir la nostra pròpia identitat cultural sense complexos, és una cosa anterior a tot, a veure si la independència de demà que somiem no recull la manera de viure la nostra des de la nostra perspectiva cultural? Estats?

Tant el “Basque Centertua” convertit en un simple prefix “basc” com el “Basque Centertua”, sense el sufix -dun, no em completa l'ensenyament de la nostra mare i, envoltat de roba d'exterior, em condemna a viure nua.