La crisi de SAKANA ha causat una gran destrossa, ja que l'antiga regió industrial està en camí de convertir-se en un desert: en quatre anys l'atur ha pujat el 130%. Des que Dinescon, que al març de 2008 realitzava prefabricats de formigó, va tancar les seves portes, li han seguit altres onze. El tancament de la planta de Gamesa va encendre totes les alarmes, després es van acomiadar els 157 treballadors de la ferreteria Arfe i ara estan en risc els 257 llocs de treball de Sunsundegi, la major empresa de la comarca. La ciutadania està observant amb gran preocupació l'expansió de l'ombra de la desocupació. S'han creat plataformes, s'han realitzat iniciatives solidàries, s'han omplert caixes de resistència i bancs d'aliments… El manteniment de l'ocupació s'ha convertit en una prioritat en Sakana.

Enmig de tot això, molts miren al perfil dels forns de Ciments Portland Valderrivas (CPV) en Olazagutia. La fàbrica, d'una mica més de segle, dona menjar a 152 persones i a les seves famílies. Amb la pedra calcària explotada de les pedreres de la zona, crea un clínquer amb capacitat de fabricar 1.300.000 tones de ciment a l'any. En 2002, en ple boom de la construcció, tot l'equip Portland Valderrivas va quedar en mans del gegant FCC. Però la crisi també ha devorat als cementeros: La patronal espanyola de ciments Oficemen preveu que l'any 2012 només es vendran 16 milions de tones. La CPV ha registrat pèrdues de 7,2 milions d'euros en els nou primers mesos de 2011 i es troba immersa en una nova línia de negoci: la crema de residus.

Cavall de Troia

La CPV considera imprescindible cremar els residus per a substituir el coc de petroli, reduir les emissions de CO₂ i fer-los més competitius. La companyia espera que el 30% del combustible utilitzat per a 2014 sigui "alternatiu", segons el Govern Basc. Ha realitzat grans inversions per a això i entre les seves fàbriques la d'Olatzaguti és una de les poques que no crema residus. Però el projecte està en marxa.

Els grups anticerroristas asseguren que la CPV està derrocant la xarxa a poc a poc i que no s'ha parat. El Govern de Navarra va presentar primer un informe ambiental que va ser aprovat pel Govern de Navarra, que posteriorment va ser modificat per a sol·licitar la crema de determinats residus –productes de fusta utilitzats en la indústria– i que també va ser aprovat pel Govern. Tots dos estan recorreguts. Els grups contra la incineració no dubten en el següent pas: ampliar aquesta llista i finalment, cremar en Olazagutia les escombraries i altres residus industrials que generem a casa. “Hem aconseguit un salt qualitatiu, però no quantitatiu. La nostra intenció és cremar altres residus”, ha reconegut la CPV. L'empresa diu que no canviarà d'activitat, que només substituirà als carburants, però cada vegada se senten més veus en contra de la “incineradora oculta”.

Al juliol de 2011 es va celebrar en Alsasua la major manifestació de la història, amb una concentració de 3.000 persones en contra del projecte d'incineració de la CPV. El moviment contra la incineració no s'ha limitat a la Sakana, mesos més tard es va crear la plataforma Hiru Mugak Batera, que agrupa grups de Sakana, Améscoa, Llanada Alabesa i Goierri de Guipúscoa. El 7 de desembre centenars de persones es van reunir a Estella per a dir que no al projecte i la incineradora ha rebut el rebuig de la majoria dels ajuntaments d'aquestes comarques. Els partits polítics, els agricultors, les associacions veïnals, les institucions turístiques, els consorcis… són molts els que han protestat. Per part seva, la Mancomunitat de Sakana està elaborant un pla de viabilitat per a la recollida porta a porta dels residus amb l'objectiu d'elevar el reciclatge fins al 80%. Amb aquestes dades, la CPV a penes disposaria de material per a cremar.

La salut és un dels aspectes que més angoixa té. La CPV diu que en els seus forns es cremaran els residus a 1.500-2.000 °C i que amb aquesta calor no es genera dioxines. Aquesta temperatura, no obstant això, només pot obtenir-se utilitzant un combustible homogeni i realitzant una clínkerización equilibrada, alguna cosa que per a molts és difícil de creure amb fragments de vehicles i trossos de carn. A més, en passar per la caldera de la pre-incineració, la calor baixa a 800 °C i en el tub d'evacuació es redueix a 300 °C. Baterak ha publicat el documental amb arguments contra la crema de residus, en el qual experts afirmen que amb aquestes temperatures augmenta la probabilitat de patir malalties i la taxa de mortalitat.

En Lemoa no i en Olazagutía sí?

La majoria de les persones que treballen a la fàbrica són d'Olazagutía. La CPV paga en impostos el 25% del pressupost de l'Ajuntament d'Olazagutía. L'empresa té una gran capacitat d'influir en l'economia de la comarca i ho sap. José Antonio García, director de la planta d'Olatzaguti de la CPV, ha destacat que s'està parlant de “ocupació i riquesa per a la vall”. En aquests moments un dels dos forns de la planta està paralitzat per falta de demanda i l'empresa ha realitzat reestructuracions internes per a substituir les subcontractacions amb el personal local, que viu la situació amb responsabilitat. El sindicat UGT, líder en el comitè d'empresa, s'ha convertit en un gran defensor de la crema de residus: “El nostre futur es basa inevitablement en la valorització de [residus] i les inversions”. La competitivitat, ha dit, portarà amb si el manteniment dels llocs de treball.

Aquesta equació no és tan senzilla. La Comissió Nacional de Competitivitat (CNMC) ha multat amb 11 milions d'euros a diverses empreses cementeras per crear un cartell a Navarra i territoris limítrofs, entre ells la CPV (5,6 milions d'euros). De la informació obtinguda en les escoltes i registres de trucades telefòniques, es desprèn que representants d'aquestes empreses es van reunir en la seu de la CPV a Navarra per a pactar la pujada del preu del formigó i repartir el mercat. El sector té un mercat molt rígid, ja que el transport del producte té un elevat cost i les exportacions no solen ser rendibles, a diferència dels sectors d'automoció o màquina eina –la CPV només va exportar l'11% del ciment produït en 2010–. Això redueix la competència entre empreses de la indústria cementera i augmenta la tendència al monopoli. És realment falta competitivitat el problema de la fàbrica d'Olatzaguti? Per a respondre a aquesta pregunta no fa falta anar molt lluny.

La planta de CVP en Lemoa porta anys cremant residus, la qual cosa va ser pioner. Entre altres, es cremen 50.000 tones de pneumàtics a l'any subministrades per l'empresa Neuciclaje, que també forma part del grup FCC. Al voltant del 30% del combustible que s'utilitza actualment en Lemoa és residu, és a dir, la filial biscaïna ja ha complert l'objectiu marcat per la CPV per a 2014. No obstant això, la crema de residus no ha aconseguit protegir els treballadors de les intencions lucratives de l'empresa. Ciments Lemona va presentar fa tres setmanes un Expedient de Regulació d'Ocupació per als 123 treballadors i la direcció diu que la producció de ciment en els últims anys ha caigut un 40%.

El cas de Lemoa demostra que els llocs de treball estan relacionats amb la producció de ciment, no amb el projecte de crema de residus. Segons Greenpeace, un total de 25 persones són suficients per a cremar 100.000 tones de residus a tot el món. La incineradora de Zabalgarbi, a Bilbao, té 45 persones per a cremar 225.000 tones de residus; en tota Navarra no es generen tants residus. Quantes mans necessitaran en la planta d'Olazaguti?

Portland plorava d'un sol ull

El CPV plora d'un sol ull, inverteix en la crema de residus per a escalfar la seva butxaca, no el dels treballadors. Segons l'empresa, substituint el coc de petroli pels residus, estalviarà diners, ja que aquests últims són més barats. Però el poder calorífic dels residus no arriba a la meitat del petroli, per la qual cosa es necessitaria el doble de tones de gasolina. On està llavors l'estalvi? La recollida i tractament d'escombraries es realitza principalment pel FCC d'un mateix grup, que és el servei que paguen les mancomunitats i empreses. Per tant, la CPV “comprarà” els residus a casa. D'altra banda, l'energia generada en la crema de residus està reconeguda com a “renovable”, per la qual cosa les incineradores reben una recompensa satisfactòria. Segons l'Observatori d'Energies Renovables de l'Institut IDAE, en 2011 va haver-hi un suport públic de 1.069 milions d'euros per a empreses de tot l'Estat que van generar energia a partir de biomassa i residus.

D'altra banda, la CPV també pot consumir un entrepà en el mercat de carboni de diòxid de carboni. La planta d'Olazagutia té permís per a emetre un màxim de 720.000 tones de CO₂ i ha d'abonar 15 euros per cada tona emesa, la qual cosa en 2013 podria reduir-se a uns 640.000. Però en l'actualitat, amb un únic forn en funcionament, estalvia prop de 300.000 tones a l'any. Estalviarà encara més amb els residus, ja que aquest combustible no emet CO₂ segons les normatives europees. Per descomptat, les tones estalviades poden tornar a ser venudes en el mercat.

Tota aquesta estona de diners el pot aconseguir el CPV sense tot just suar, està disposat a donar les seves faves de marmitako als treballadors? La reforma laboral del Govern de Navarra ha deixat lliures a les empreses amb pèrdues per a acomiadar als treballadors amb una indemnització de 20 dies. Ciments Portland és la cinquena companyia més gran de l'Estat en aquesta situació. En definitiva, els treballadors de la fàbrica d'Olazagutía poden ser els primers afectats per la crema de residus.