La companyia Nestlé ensenya a l'ocell en el seu niu a alimentar a les seves cries. La imatge idíl·lica la coneix tothom. Però Nestlé, que té la seva seu a la ciutat suïssa de Vevey, en la riba del llac Leman, té ous repartits per tot el món, no és en va la major companyia del planeta en matèria d'aliments.

En 86 països del món ocupa 280.000 persones per a produir i vendre productes de més de 6.000 marques, des de cafès, dolços, lactis, xocolates, cereals, gelats, brous, aliments infantils, aigua embotellada o farratges per a animals. A pesar que el màrqueting, ben greixat per la venda de l'Imperi, li mou perfectament –no hi ha més que fixar-se en el fenomen que ha estès amb la marca Nespresso entre totes les persones cools del món–, una petita entitat com Attac s'ha vist obligada a infiltrar-se i espiar-se, a Suïssa.

Un dels grups suïssos d'Attac –Association pour la Taxation donis Transactions financières et pour l'Action Citoyenne–, un dels més clàssics de les organitzacions que denuncien la globalització neoliberal, preparava l'any 2003 un treball de recerca sobre Nestlé que posteriorment es plasmaria en el llibre Attac contre l’empire Nestlé. Els militants que es reunien en la comissió del cantó de Vaud no van sospitar de la jove Sara Meylan que es va integrar en el grup.

El conegut com Nestlégate, va ser explotat en 2008 per la cadena pública suïssa Télé Suisse Romande, d'origen francès. Així es van assabentar els d'Attac per encàrrec de la multinacional Nestlé, l'empresa Securitas, també multinacional, amb 260.000 treballadors a tot el món, que no coneix els tres punts vermells del seu logo...

Sarah Meylan, que es presentava sota un nom fals, va ser espiat entre 2003 i 2004, i en el seu lloc en 2005 els responsables de Securitas van substituir a Shinta Juilland, que va continuar militant en Attac fins a 2008.

Quan en 2008 l'incident va ser ventilat per la televisió, Attac va demandar a Sarah Meylan, Nesta i Securitas, però va quedar en res: El jutge de Lausanne, Jacques Anten, va sentenciar en 2009 que els delictes d'espionatge tenen una durada de tres anys, deixant impunes els delitos.si al gener de
2012 el compte s'ha renovat en els mitjans de comunicació de Suïssa i França, que no ha arribat als nostres, és perquè deu membres d'Attac han reclamat a Securitas indemnitzacions pròximes als 22.000 euros. Això ha obligat a donar la cara a un dels tres talps i als responsables de Nestlé i Securitas.

En el tribunal, Sarah Meyland va aparèixer amb pinta d'estranya, com un punky, fent-se passar per Lisbeth Salander de Millenium. Els militants que li havien acompanyat durant dos anys li havien conegut amb un aspecte molt diferent.El
possible Shinta Juilland, el segon espia, no es va explicar al·legant que els mitjans de comunicació pretenien linxar. El seu cap, Fanny Decreuze, tampoc va aparèixer. Però els que van arribar van comptar una xifra que podia alarmar a qualsevol ciutadà.

De la confiança a la paranoia

El cas es va iniciar en 2003, segons ha recollit el diari francès Le Monde en la seva edició d'enguany. Un antic gendarme, S.J., era cap de la secció de Recerca de la companyia Securitas. Nominat en lletres, va rebre l'encàrrec de vigilar les activitats dels militants d'Attac, a la regió de Vaud, a petició del mateix Nestlé.
Ella va ser qui va infiltrar a Sarah Meylan, qui en dos anys li va passar 30 informes, classificats com confidentiel. Els informes van arribar a Marcel Rubine, responsable de comunicació de Nestlé en aquella època. Aquest va confessar en la fase d'instrucció del cas que s'havia reunit amb el talp i que havia pogut llegir els fragments complets del llibre que Attac estava preparant.

El portaveu de Nestlé, François-Xavier Perroud, també coneixia aquestes coses, i es va fer amb els informes de Sarah Meylan. Com a excusa li va dir al jutge que havia despertat la seva curiositat per la gent d'Attac quan en 2003 José Bove i alguns dels seus companys van atacar la seu de Veveyn Nestlé.

Durant la fase de recerca, la policia ha localitzat en un ordinador de l'empresa Securitas informes confidentiel, entre ells el seguiment a l'activista brasiler Franklin Frederick quan es trobava en una denúncia europea que volia controlar les fonts brasileres de Nestlé.

En el cas de gener, Susan George era una coneguda escriptora i militant estatunidenc, una de les persones que reclamen indemnitzacions. “Aquesta invasió del meu espai personal i professional m'ha commocionat profundament”, ha declarat en el Jutjat. “Sents un veritable temor que una persona a la qual has confiat et traeixi”, ha dit Attac contre l’empire Nestlé, qui ha escrit el preàmbul del llibre.
Un altre membre d'Attac, O.E. Identificat en lletra, explica al periodista de La Lliure Belgique: “La primera victòria de Nestlé ha estat la desorganització de l'organització. Alguns han caigut en el paranoia, uns altres han tingut seriosos dubtes sobre la seva militància. Però després tots ens hem enfortit en les nostres intencions: si ens espien és senyal que tenen alguna cosa a ocultar.

Menys sort han tingut altres militants de Colòmbia i Filipines que col·laboraven amb els d'Attac. “En 2005 l'organització MultiWatch va organitzar una reunió a Berna per a analitzar l'actuació de Nestlé a Colòmbia, però alguns dels sindicalistes que anaven a atestar van ser assassinats amb nosaltres unes setmanes abans de la seva arribada”.

El periodista ha preguntat a la direcció de Nestlé sobre aquests fets i ha respost que les multinacionals són "mentides". “Mai s'ha demostrat cap prova que Nestlé ha exercit violència o amenaça de mort contra els seus treballadors en aquests dos països”, ha afegit la portaveu Nina Caren Backes, afegint que organitzacions com Alliance Sud han reconegut els esforços de Nestlé a Colòmbia per millorar les seves condicions laborals.

Des de gener no han aparegut més notícies sobre Nestlégate, i els jutges de Lausanne no han publicat encara cap resolució sobre el succés. Però fa temps que els militants d'Attac de la zona han iniciat una lliçó, com va dir O.E. a la periodista: “Avui sabem que quan lluitem contra un equip tan fort no hem d'esmentar noms, hem de parlar amb noms falsos”.