Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Gripea: izuaren ala iruzurraren mende gaude?

Gripea urteroko kontua da. Aspaldiko epidemiak alde batera utzita –1918ko epidemia handiak, esaterako, 50-100 milioi hildako eragin zituen–, agintari sanitarioek nahiko ondo kontrolatzen dute gaitza, eta gaur egun dauden baliabideekin eta txertaketa-kanpainekin, aparteko dramatismorik gabe joan dira azken hamarkadetako gripe-sasoiak. Salbuespena 2009. urtea izan zen.

Gripea hainbat motatako Influenza birusek eragindako gaixotasuna da. Kasu gehienetan prozesu automugatua da, ondoriorik gabekoa. A birusa da gaixotasunik larriena sor dezakeena, eta betidanik izurriteei lotua egon dena. Birusen osaera genetikoan gertatzen diren etengabeko aldaketek zepa berriak eratzen dituzte, eta noizean behin, zepa baten aurrean populazioak immunitate txikia duenean, pandemia sortzen da. Hala gertatu zen 2009an.

2009/10 denboraldiko gripe pandemikoa Ameriketan sortutako birusak eragin zuen. Hasierako uhina udaberria eta uda bitartean iritsi zen, baina kasu gehien udazkenean eta neguan izan zen. 2009ko apiriletik azarora, H1N1 birusaren eraginez Espainiako Estatuan 100 hildako baino gehiago izan ziren arren –ez daukat Euskal Herriko zifrarik–, garai bateko izurriteekin alderatuz gero moderatutzat jo dezakegu 2009koa.

Hego Euskal Herrian, aurreneko kasua, Mexikotik etorritako pertsona bat, apirilaren 25ean detektatu zen. Hurrengo kasuak ere Ameriketatik etorritako pertsonengan gertatu ziren eta pixkanaka bertakoen artean transmititzen hasi zen birusa. EAEko datuen arabera, epidemiaren gailurra urriko azken astean izan zen; hurrengo asteetan intzidentzia berriro jaitsi zen epidemia-mailatik behera.

Munduan, birusa abiadura handian zabaldu zen eta zortzi astetan 120 herrialdetara zabaldu zen. Pandemia garaian AH1N1-ek beste birus guztiak ordezkatu zituen, baina 2010eko abuzturako herrialde askotan beste birus batzuen agerpena deklaratzen hasi ziren, normalean gertatzen den moduan. Osasunaren Munduko Erakundeak horrenbesteko espantua eragindako pandemiaren bukaera deklaratu zuen 2010eko abuztuaren 10ean.

Zergatik izan zuen gripe-epidemiak inpaktu txikiagoa Europan, munduko beste eskualde batzuetan baino? Batetik, 50 urtetik gorako populazioak bazuelako birus berriaren aurrean nolabaiteko immunitatea, azken ehun urteotan izandako beste birus batzuei esker. Bestetik, Europa azkenetakoa izan zelako lurralde industrializatuetan izurritea jasaten; horri esker beste herrialde batzuetan izandako esperientziaz baliatu eta pandemiarako prestatutako protokoloak berraztertzeko aukera izan zuen.

Horraino 2009-2010 denboraldian gertatutakoaren kontakizuna, datu ofizial eta guzti. Non geratu dira komunikabideetan zabaldu ziren alarma-dei haiek? Non daude erosi ondoren erabili gabe geratu diren txertoak? Milaka dosi eskuratu zituzten osasun-erakundeek, biltegiak mukuru betetzeraino, gero ezertarako balio ez eta herrialde txiroetara bidali omen zirenak. Eta maskaratxoak? Milioika erosi ziren, adituek hasieran erakutsitako zalantzek, eta ondorioz komunikabideek barreiatutako mezu alarmistek jendeari eragindako kezka baretzeko. Hemerotekari begiratzea aski da horretaz jabetzeko, “aurreikusten zen bezain hilgarria ez den birus baten gainean sortutako gehiegizko alarma”, edo “A gripea, iruzur handia” bezalakoak irakurri ahal izan baikenituen.

Medikuoi egozten diguten korporatibismotik aparte, eta gripe-birusaren aldaketa naturalak konspirazio baten moduan azaldu nahi lituzketen teoria txatxuak alboratuta, alarma zabaltzea baino askoz ere mesedegarriagoa litzateke herritarrei informazio kontrastatua eta gardena helaraztea, eta erakundeen ahalegina benetan eraginkorrak diren baliabideetara bideratzea, neurri prebentibo gisa ezin baliagarriagoak diren txertaketa-kanpainetan bereziki.


Últimes
Oscar Terol xiula a una facècia negacionista que va participar en els Carnestoltes de Cadis
Terol s'ha disculpat pel vergonyós " espectacle" en el qual es van exhibir, encara que ha reconegut que comparteix "algunes de les idees" que allí es van expressar.

Mikel Urabaien (Paris 365): “Les institucions traslladen la responsabilitat a la veïna”
El menjador Paris 365 no oferirà sopars presencials fins el mes vinent de març i ha demanat a les institucions que s'impliquin per a aconseguir una solució.  

Obertura de les escoles infantils a la tarda i a la nit per a la conciliació: La proposta de la ministra d'Espanya aixeca la polèmica
La ministra d'Ocupació ha plantejat la necessitat que hi hagi escoles infantils obertes 24 hores per a nens i nenes de 0 a 3 anys, perquè hi ha gent que treballa a la tarda i a la nit. La cadena de reacció ha estat immediata i ha posat de manifest com entenem la conciliació... [+]

Paral·lelismes i distàncies

Fa poc, a l'Escola de Lectura de la Txantrea vam llegir la novel·la Ena herri txikia, de Gael Faye, en la versió traduïda al basc per Irati Bereau. El llibre narra la història de Gabriel, un nen nascut a Burundi. El seu pare és francès i la seva mare és una tutsis exiliada... [+]


El grup armat anuncia un alto-el-foc unilateral a Congo el 23 de març
El grup armat ha anunciat que no ha negociat amb el Govern, sinó que es tracta d'un assumpte "humanitari". La setmana passada els rebels es van apoderar de la ciutat de Goma, al país veí, i segons Nacions Unides, els enfrontaments en aquesta ciutat han deixat més de 900... [+]

Homenatge als morts en l'abocador de Zaldibar en el cinquè aniversari de la catàstrofe
La iniciativa Zaldibar Argitu ha mostrat el seu "cansament" per la durada de la fase d'instrucció, cinc anys després, ja que encara no s'han donat a conèixer les conclusions del cas.

Els Dijous de Febrer d'Amikuze reflexionaran sobre moltes qüestions i reptes
A partir del 6 de febrer i fins al 27 de febrer, s'han organitzat quatre activitats en Donapaleu. El primer passarà a la casa del poble, i els següents en Bideak.

La plataforma a favor de la demolició del Monument als Caiguts denúncia la postura d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai
La plataforma ha convocat per a aquest dijous una concentració en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona a les 18.30 hores per a denunciar l'actitud dels tres partits cap a l'enderrocament.

Mèxic i el Canadà es posen a la disposició de Trump amb l'amenaça dels aranzels
A canvi de no posar aranzels, s'han compromès a complir les exigències dels Estats Units: Cadascun posarà 10.000 soldats a la frontera en nom de la seguretat dels Estats Units.

Manifestació contra l'autovia de l'Ibaipe de Lamiako el 8 de febrer a Bilbao
Subfluvial NO! La plataforma ha denunciat que el projecte "no respon a les necessitats reals de la ciutadania" i que genera "greus impactes" en el medi ambient, la societat i l'economia.

2025-02-04 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
S'incendiarà la major pressa del món que vol construir la Xina?
L'anunci del govern xinès de posar en marxa un gran projecte hidroelèctric en la conca baixa del riu Yarlung Zangbo, en l'últim sospir de l'any passat, sembla que entre nosaltres ha cremat, no ha aixecat les aigües. Podem dir que els comentaris han reduït tota l'escala de... [+]

ANÀLISI
Trumpismo a Espanya

La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]


El Govern de Navarresa denúncia l'aparició de pintades feixistes en l'oficina d'atenció a migrants
El Govern ha assegurat que no mirarà cap a un altre costat "enfront de l'ofensiva feixista i ultra internacional" i que no tolerarà més atacs "relacionats amb l'odi".

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

2025-02-04 | Estitxu Eizagirre
"La transició energètica en el debat"
Taula rodona entre Mikel Otero i Aitziber Sarobe el dimecres en Donostia
El 5 de febrer en Donostia-Sant Sebastià, el responsable de transició ecològica d'EH Bildu Mikel Otero i la conservacionista natural Aitziber Sarobe participaran en una taula rodona titulada "Transició energètica: oportunitats i riscos". Aquest esdeveniment ha estat organitzat... [+]

Eguneraketa berriak daude