Facebook, Twitter, Tuenti, Google+... són les xarxes socials més conegudes de l'actualitat. Emun ha posat en marxa un projecte de recerca perquè les empreses puguin recomanar quin idioma utilitzar en els centres educatius. Estan convençuts que en breu seran les inquietuds de qualsevol empresa. L'objectiu de la recerca és reflexionar sobre els criteris lingüístics que haurien de tenir les empreses privades en la xarxa. Per a això, han recaptat l'opinió d'experts en la xarxa i d'experts en la matèria. D'altra banda, també s'han recollit les experiències de diverses empreses privades.

Es defineixen les pautes dels criteris lingüístics per a les entitats i el personal de l'administració pública, ja que el Govern Basc va elaborar una guia d'usos i estil en les xarxes socials del Govern Basc. Davant la falta d'espai per a les empreses privades, els membres d'Emun estan treballant en això. Com actuen les empreses privades? La resposta dependrà de les característiques de cada empresa: de la política lingüística, del tipus de clients, dels mercats, dels recursos…

En la web www.lantalan.com estan tots els articles escrits sobre aquesta reflexió, així com les explicacions de diverses empreses. El seguiment del debat també es pot realitzar a través de Twitter: #xarxes amb etiqueta. A continuació us deixem unes mostres resumeixen d'alguns dels articles que hem seleccionat perquè pugueu veure els detalls de la reflexió.

Un sol compte o dos?

L'article de Joxe Rojas va ser el punt de partida de la reflexió: Si la nostra organització o empresa està en xarxes socials, quants comptes utilitzem? Una en dos idiomes? Una per cada idioma? L'article va tenir ressò en la xarxa i va rebre interessants aportacions. Aquí teniu un resum del tema.

Com a punt de partida, en l'article s'assenyala que l'empresa que té definits els criteris lingüístics –prioritat lingüística, idioma de treball, comunicació externa…– ha de seguir la mateixa línia en les xarxes socials, ja que les xarxes socials són altres canals de comunicació.

L'article també es refereix a la necessitat d'analitzar quin tipus de seguidors vol l'empresa en les xarxes socials, ja que la pròpia opció lingüística de l'empresa crea una imatge entre els seus seguidors. Serà l'empresa la que decideixi si els missatges s'escriuen només en castellà, en bilingüe o en basc. Com a criteri general, Vermelles aposta per utilitzar únicament el basc sempre que sigui possible.

L'autor també proposa com es pot jugar en les xarxes socials quan els castellanoparlants tenen un pes important en el grup objectiu de l'empresa. Des del punt de vista de la comunicació, cada idioma parla que és lògic tenir un compte propi i fa dues preguntes: per a què ‘embrutar’ la pantalla del seguidor no basc amb qüestions que no entengui? Per a què enviar missatges al basc repetits en dos idiomes? Rojas ha assenyalat que si a aquest plantejament se li introdueix la variable de compromís amb el basc, la integració del basc i el castellà en un sol compte en empreses que no tenen una activitat molt estesa en les xarxes socials dona visibilitat al basc. D'aquesta manera, els castellanoparlants veurien l'empresa moure's també en basca, i els clients euskaldunes que no coneixen bé l'empresa poden identificar-la com euskaldunes. Per a les empreses que generen molta informació, l'autor assenyala que duplicar els missatges seria perjudicial, i que en aquests casos el repartiment d'idiomes pot ajudar.

En general, Joxe Rojas aposta per una sola qüestió, sempre que sigui factible i raonable. En aquest únic compte, els missatges els introduiria primer en basc i els missatges en basc i castellà en cadascun d'ells, no tots dos inclosos en el mateix missatge.

En aquest article també es fa referència a un article escrit per Joseba Kamio en el seu blog. L'autor fa la seva proposta sota el títol Política Lingüística de la comunicació corporativa. Quant a les xarxes socials, en general, assenyala que cada idioma hauria de tenir el seu propi canal. També s'han escrit més aportacions al fil d'aquest article, amb opinions molt variades. Que no és una pregunta fàcil de respondre, és clar.

El llenguatge formal o col·loquial?

Josu Bergara, membre de l'agència de comunicació i publicitat Burutü, va reflexionar sobre l'ús del llenguatge formal o col·loquial en les xarxes socials per part de les empreses en l'article Nola mark, aquest ús del llenguatge. En resposta a la pregunta, s'indica que l'ús de l'idioma dependrà del públic de cada empresa. En primer lloc, l'empresa ha d'analitzar i conèixer bé al client: on està geogràficament, l'edat, el sexe… Així mateix, es considera imprescindible tenir clar la coherència i l'objectiu comú de totes les vies de comunicació: com parlar i per a qui parlar. Amb la definició de les persones a les quals van dirigides les xarxes socials, l'empresa decidirà si manté una relació distant amb el client o manifesta la seva proximitat, utilitzant el llenguatge formal informal. I en parlar en basc, cal escriure en basc unificat o en dialecte? Si se selecciona dialecte, en l'idioma de casa o més formal? Què fer en una empresa amb molts tipus de destinataris?