Caminant al cap amb un dèficit habitual en el gènere literari de l'assaig en basc, Anjel Lertxundi ens va oferir en el seu racó de Berria la columna titulada Inexistentzia el 8 de febrer: “La majoria dels treballs acadèmics aquí sobre la Chillida, Oteiza o les iniciatives plàstiques més significatives no tenen en compte l'escrit en basca”. “Semblaria que el basc no sap gens d'art basc”. Es tracta d'intents en castellà, amargs i raonables.

De seguida em va semblar que, encara que de manera indirecta, aquesta idea tenia alguna connexió amb la qual era al cap: a que poques vegades se citen entre els nostres agents els assajos en basc, almenys en la resta dels quals no s'ocupen de la lingüística o de la literatura: antropologia, ètica, filosofia, etnologia, filosofia política, medi ambient, globalització, economia… en un ampli ventall d'àmbits. De moment, la producció d'assajos en basc en aquestes àrees universals és escassa, reflex de la situació diglósica de la nostra llengua. Però en el seu octubre, tenim molts experimentadors en moltes àrees. Perquè em crida l'atenció que, en portar a cadascun de nosaltres les paraules d'altres pensadors o escriptors, apareixen amb molt les cites dels escriptors d'altres llengües, ja siguin dels déus o dels actius, i amb molta dificultat les d'aquells que han escrit alguna cosa en basca sobre el tema o el tema que els correspon. I en aquests pocs, o són les cites dels morts, o les dels dos o tres que s'han convertit entre nosaltres en icones d'aquest tipus, o les d'algun amic dels estrets voltants de cadascun dels assagistes. Semblaria que el basc no ha sabut res d'aquests temes universals fins que cada assagista ha fet la seva aportació. Hi ha excepcions, i m'agradaria fer referència a una de les meves lectures anteriors: És la cultura de l'Auzolan de Jasone Mitxelena, en la qual es parla de molts traïdors tant en castellà com en basc.

Per què serà? Per no llegir-se mútuament? Increïble. O potser pel que diu Hernández Abaitua en el seu taller de Narració: “Què ha afegit a la literatura universal Bernardo Atxaga, l'escriptor basc més conegut en el món? Res […]. Ha passat a la Història de la Literatura Basca, però no a la Història de la Literatura Universal?”. És a dir, que, anant al nostre àmbit, no hi ha ningú que hagi fet una aportació pròpia al món en els assagistes bascos? En la seva major part, Zierbena no ha fet més que traduir al basc les idees d'altres pensadors o escriptors de tot el món, més o menys boniques. Podem dir que és així, però sense vergonya: no és un treball d'infravalorar, i això és el que necessitem.

O era millor pensar en això? Serà per aquest narcís tan gran que porten dins els assagistes? És a dir, és perquè un vol acariciar-se a si mateix, com si fos el primer que ens ha portat de la terra a nosaltres les idees corresponents?
De totes maneres, no puc més que lamentar aquesta conducta per dues raons. Un, com a lector d'assajos en basc, perquè m'interessa saber si uns altres han escrit o no una cosa relacionada amb el tema que tinc entre mans en basca. I segon, perquè si volem construir una comunitat basca, a més de la dels parlants, també haurien de fer-nos dels pensadors, dels assagistes, dels mateixos escriptors en les seves obres: per què no fer visible la comunitat de pensadors bascos que es van formant amb les seves simpaties, enveges, amors, odis o rancors?