Amb el fred de l'hivern, una tarda en què els carrers estaven coberts de boira, vaig llegir, acompanyat pel silenci de l'ocàs, el llibre d'Anxel Fole (1903-1986). Crec que algunes històries exigeixen un ambient propici per a ser llegides i comptades. Aquest és el punt de partida de les quinze narracions curtes que componen la col·lecció de contes Á lus do llum d'oli (Á lus do llum d'oli), escrita per l'escriptor gallec a la llum del seu Llum d'oli.

Al sud de Lugo, es troba el salvatge territori de Caurel, on va viure l'escriptor. Els amos i servents que viuen en una casa torre del segle XIV comencen a xiuxiuejar al costat del foc a l'espera que la neu faci acte de presència. A través de narradors anònims, Folk ens dona a conèixer les històries que ha guardat la tradició popular de Caurel i, al mateix temps, afegeix altres que ell mateix ha inventat. Una de les particularitats més destacables d'aquest llibre és la capacitat que l'autor ha demostrat per a preservar tant la frescor tradicional com l'espontaneïtat de la tradició oral també a nivell escrit. A més de fer al lector un oient, es converteix en testimoni i partícip de la història que s'està narrant a la llum del llum i del lloc, a través de les fórmules de proximitat i complicitat que el narrador utilitza constantment.

El soroll que produeixen els flocs de neu de l'exterior en xocar en el cristall de la finestra, els udols dels llops que recorren les muntanyes, la feble llum de l'interior o la misteriosa presència del vent, ens preparen per a obrir les portes al món de la imaginació; bruixes, fantasmes, morts i, en general, objectes de profunda simbologia (cartes, retrats de difunts, escrits, miralls.....) apareixen inserits en els esdeveniments de la vida quotidiana com a màgia. Alguns contes presenten una moralitat final (Anton de Cidran o els Morts parlaven en castellà) i altres, sobretot, els que tenen un somni expressiu, parlen de la força de l'inconscient humà, oferint la possibilitat de diferents interpretacions (Arxemiro, Aleluia! o mirall).

El silenci és absolut. Només se sent un soroll aïllat. És la ploma d'Anxel Fole, a la llum del llum, la que ens parla.