Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En el desenvolupament de la creativitat col·lectiva

  • Marta Luxan (1970) és nascuda a Bilbao i resideix en Hernani. Jokin Azpiazu (1981) és un ermuarra que viu en Soraluze. Són membres del Grup Motor de la Fundació Joxemi Zumalabe (JMZ). Des de 2010 estan treballant en el nou projecte de JMZ. El pròxim 17 de març, el Gaztetxe Putzuzulo de Zarautz acollirà la presentació de la nova etapa de la fundació. Hem parlat amb ells sobre les intencions i les directrius de la Fundació.
Marta Luxan eta Jokin Azpiazu Joxemi Zumalabe fundazioko kideak.Dani Blanco

La Fundació Joxemi Zumalabe (JMZ) es va crear en 1995. Es va constituir amb l'objectiu de promoure el moviment popular, i avui dia els seus membres continuen treballant en això. Hem parlat amb Marta Luxan i Jokin Azpiazu, membres del Grup Motor de la Fundació, sociòlegs tots dos. Els interlocutors no menyspreen les teories socials sorgides en les últimes dècades, però prefereixen la creació col·lectiva: “Una ciutat forta és la clau si volem ser amos del nostre futur. Teoritzar per als membres de JMZ és un treball col·lectiu, crear en equip”, ens diu Marta Luxan.

Els resultats de treball del moviment popular a Euskal Herria són coneguts, així com la repressió que ha sofert per part de l'Estat espanyol. 18/98 + no hi ha més que recordar el cas: “La Fundació ha conegut diverses fases en el desenvolupament del projecte. Les detencions de l'any 2000 van ser violentes. Els projectes de la Fundació van haver de ser paralitzats per a poder dur a terme les tasques de defensa. Encara que el cas es va tancar amb l'absolució en 2008, aquí estan les injustícies que s'han patit. Després de recollir els aspectes positius de l'experiència, les reflexions actuals han portat nous modes de funcionament de la fundació”, ens comenta Jokin Azpiazu.

La Fundació JMZ està en una nova era. Expliquin-se, per a començar, els detalls de les seves intencions.

Marta Luxan: Els projectes estan relacionats amb l'objectiu de treballar la construcció nacional. És important que el moviment popular sigui fort i més en aquests temps. Estem treballant per a això. La situació sociopolítica actual, en general, no és la dels anys 1980 ni la dels 90. Després de recollir el treball realitzat per JMZ en aquest sentit, hem analitzat la situació actual i estem adaptant la nostra activitat.

Jokin Azpiazu: Una vegada més en la història, després de l'absolució del cas 18/98 +, es va fer una reflexió per part dels membres de la Fundació i dels col·laboradors. Es va decidir reiniciar el projecte, contactant amb la gent nova. Veiem que els objectius de 1995 són legítims i molt necessaris, però veiem la necessitat d'actualitzar-los. De fet, la situació sociopolítica és diferent, més encara, els referents que tenim a nivell teòric són diferents, ara hi ha més possibilitats.

Luxan: La situació del propi moviment popular també és diferent, així com els recursos i modes de funcionament que tenim en l'actualitat.

Azpiazu: En aquest procés de regeneració hem elaborat l'esborrany del nostre projecte i l'hem presentat a altres agents. Volem que la nostra activitat sigui amb els moviments populars i per al moviment popular. Estem en un moment d'intercanvi d'opinions, a continuació volem crear una nova dinàmica per a mesurar la utilitat del nostre projecte.

Quina influència té el moment del canvi en el vostre projecte actualitzat.

Azpiazu: Jo no donaria tanta importància a l'anomenat “temps del canvi polític”, no el relacionaria amb el canvi que ETA ha deixat la seva activitat, per exemple. Les nostres reflexions ja venen, des d'abans de donar per esgotada aquesta fase política, les preocupacions que ja existien abans d'aquest moment històric. Per això, les inquietuds d'altres agents públics també tenen a veure amb les intencions i inquietuds del nostre projecte. En resum, algunes de les raons del moviment popular són que la gent no participa en la construcció popular com en els anys 80-90, la participació popular i les maneres de decidir s'han transformat.

Luxan: I segurament no participem com llavors, perquè els modes i les pràctiques no sempre han estat saludables. O bé perquè moltes vegades se'ls ha donat molt poca importància a algunes de les conseqüències que han tingut, per exemple, pel que fa a les relacions personals, o perquè no s'han aprofundit degudament. Nosaltres volem actuar des d'una perspectiva més àmplia i elaborada, perquè la gent també ho mira així.

Azpiazu: Hi ha una espècie de canvi de participació. Hi ha coneixement i desig de mesurar la participació social: fins a on podem arribar i fins a on no? És possible fer això o allò només des dels moviments populars? És possible actuar fora de les institucions? O cal actuar des de dins d'ells? Hi ha bastants debats sobre aquests temes. En els dos últims anys, la gent que està treballant en el moviment popular està en procés de reflexió, de refundació i reorganització. Nosaltres situem als moviments populars en la rearticulació, però això no ha tant de veure amb com s'articulen les institucions, els partits o el final d'ETA, sinó amb l'articulació dels moviments populars i la societat civil.

No obstant això, miraran a la transformació del passat polític. Però les maneres d'ordenar-la també poden ser diferents.

Luxan: Sí, per descomptat. Encara que en algunes coses hi ha punts de vista diferents entre nosaltres, tenim clar que estem davant una situació especial, molt interessant. El nostre desig és que el moviment popular no depengui de les institucions, és important que actuï amb la nostra lògica, volem una construcció popular organitzada per a actuar per la nostra pròpia força, fora de la “política” i de la lògica del mercat.

Azpiazu: De totes maneres, nosaltres no volem restar importància al nou temps polític, molta gent ha fet un gran esforç per a arribar a aquesta situació. Per a nosaltres també és important la nova articulació política que està sorgint. Tots volem que aquesta fase acabi d'una manera ordenada, i és molt important aclarir com entén cadascun l'ordre. Perquè –també tenim opinions diferents entre nosaltres–, un moment polític pot donar lloc a una “normalització”, però no sempre entesa en sentit positiu. Nosaltres no entenem la “normalització” com la “desactivació” de l'acció popular. Euskal Herria té dues opcions: normalitzar o construir. Les i els participants del moviment popular volem continuar construint el model d'organització popular, enfortint i teixint l'articulació entre els diferents agents. Estem en un nou temps, però la construcció popular no és una tasca nova, és una lògica en la qual cal aprofundir, i no tant en la mera tasca de normalitzar el conflicte polític. Altres agents estan treballant en això, per això veiem amb bons ulls el seu treball.

Luxan: Abans he esmentat la lògica de mercat, la lògica és dura, però no l'única. Nosaltres volem impulsar la transformació social i establir una vida més lògica davant la lògica del mercat. Aquesta “normalització política” no garanteix una lògica digna a favor de la vida o almenys la lògica que nosaltres volem.

La importància del feminisme és evident en les vostres reflexions.

Luxan: Hem remarcat explícitament el feminisme perquè el cabal del pensament feminista és molt gran. És fonamental per a entendre tant l'època de canvi com la crisi que vivim. El pensament feminista ha aconseguit fixar la mirada en aquells llocs on altres pensaments no l'han posat. Aquesta mirada mostra la importància que ha tingut aquesta mirada en la transformació del moviment popular. La mirada del feminisme cobra sentit en el desviament de les mirades dels altres. Els qui treballem en la construcció popular o en el moviment radical de l'esquerra hem posat la mirada en el conflicte amb el capital i el treball, mentre que el feminisme ha posat la mirada i l'atenció en el conflicte entre el capital i la vida. El pensament d'anar fins al fons dels problemes per a entendre el conflicte actual pot ser molt útil, no es queda a la porta de casa. Hi havia hagut una espècie d'interrupció en obrir la porta de la casa. El feminisme planteja entrar a casa i continuar la teva activitat política estant dins.

Azpiazu: I és que el subjecte polític que el feminisme designa és molt més comú. Està en l'àmbit en el qual tots entrem, a casa, a vegades alguns col·lectius s'han quedat fora d'alguns debats i s'han tornat invisibles. Així mateix, els pensaments del donis-creixement i del moviment ecologista són dos punts d'interès per al moviment popular, que planteja mantenir els problemes actuals des d'una perspectiva integral, per a abordar els conflictes amb l'Estat i amb el mercat, mirant a tot arreu i no sols a algunes.

Hem de reconèixer que el feminisme, el donis-creixement i l'ecologisme són pensaments que han resistit millor la situació actual, perquè han sabut desembolicar-se i aprofundir en la seva visió. És més, pensem que moltes vegades l'aportació política i teòrica del feminisme ha estat infravalorada.

Luxan: El feminisme també diu que és un àmbit personal i polític. I no és una afirmació de fa 15 anys, és molt anterior. En la pràctica moltes vegades no es veu tant. I això té a veure amb la visió que tenim de la construcció de país. Volem treballar la mirada completa per a entendre el món. Nosaltres també parlem d'autodeterminació col·lectiva, però també del personal. Així que unim totes dues coses.

Hem d'entendre que el moviment popular s'està posant “a l'altura” del sistema politicoeconòmic i està treballant per a confrontar a tots dos.

Azpiazu: A nosaltres ens ha costat utilitzar la paraula “enfronti”. Parlar de paràmetres de confrontació amb el sistema polític i econòmic actual és molt difícil. Nosaltres també assumim la lògica del sistema econòmic, mercantilista i burocràtic en el dia a dia. Les exigències del sistema no són només seves, són nostres. Nosaltres exigim en certa manera el mateix que el sistema exigeix a la vida, viure en l'ordre i en el paradís fiscal. Aquestes lògiques que hem interioritzat són innegables. El terme “a l'una” ens resulta difícil d'usar, però al mateix temps no podem estar quiets. Els centres de poder exerceixen violència contra la societat civil, per la qual cosa és necessari organitzar-se contra ells. En aquesta època de dispersió política hem de buscar un “sentit comú” que ens pugui unir.

Luxan: La importància del dia a dia té molt valor, si volem canviar alguna cosa hem d'aprendre a canviar i a cuidar les nostres relacions amb els altres. El major repte de la societat en temps de crisi és buscar com ens podem unir i ajudar mútuament. Per a garantir la vida cal definir quin estil de vida volem. Nosaltres volem reflexionar sobre una vida digna i digna, no volem aquest model que vivim a tot córrer. Hem de prestar més atenció al dia a dia.

La greu situació actual no influirà en la gent perquè pensi una mica més?

Azpiazu: Sí. A més, és important entendre aquesta situació com una oportunitat. Les crisis són així. Per exemple, la crisi sanitària ens ajuda a rebutjar moltes coses dolentes. Ara hem de tenir en compte els recursos teòrics creats abans d'aquesta crisi. Ja sabem que no n'hi ha prou amb criticar només el sistema financer, també hem de fer una crítica a la nostra concepció del món, una crítica profunda. En cas contrari, aquesta manera d'entendre la civilització no té futur, no podem continuar pensant en conceptes de dependència o en claus de creixement constant. Hem de decidir sobre què volem reflexionar, com plantejar la situació actual. Per exemple, si parlem simplement de la taxa d'atur, anem malament. La taxa d'atur afecta a qui té ocupació, però, totes les preocupacions de la societat es refereixen a l'ocupació? El moviment popular ha d'obrir els seus plantejaments i entendre que estem en una situació de crisi, però no sols per l'augment de la taxa d'atur.

Luxan: Hi ha coses que cal mirar amb les ulleres, és a dir, l'ocupació és una cosa i el treball és una altra. El treball el fan la majoria de la gent, alguns tenen ocupació –i cobren– i altres treballen, però no cobren. Hi ha treball, però potser és el moment que siguem conscients de quines ocupacions són necessaris i quins no. Per exemple: en matèria de cures hi ha treball per a tothom, però fabricar més cotxes no té sentit.

Azpiazu: La crisi monetària té una gran importància en la societat en la qual vivim. En arribar a aquesta situació, tothom s'ha tirat les mans al capdavant. Però hi ha risc que s'amaguin les crisis que ja existien. Per exemple, el tema de l'habitatge. Fa uns anys a Euskal Herria es parlava molt del dret a l'habitatge. En canvi, avui? És a dir, si continuem fent les reivindicacions exclusivament en l'àmbit de l'habitatge, no l'estem fent bé. Així mateix, ara el problema és trobar ocupació per a tots, però s'ha demostrat que no es pot tenir plena ocupació.

Luxan: A més, nosaltres no sempre estem en posicions subordinades, nosaltres, les persones, ens movem. A vegades som súbdits i a vegades dominadors, això cal tenir-ho més clar, fins i tot en el punt de partida de les nostres activitats. Nosaltres també tenim una lògica de mercat interioritzada, a vegades estem a un costat i altres a l'altre, hem d'aprendre a moure'ns en aquesta complexitat.

Azpiazu: Aquesta crisi no va començar en 2008, ha arribat molt abans. I no sols té a veure amb l'aspecte financer o la crisi monetària, la crisi que precedia va arribar amb una altra gran crisi: una crisi per a captar el sentit de la vida, una crisi de participació política, una crisi de presa de decisions, una crisi de recursos. Precisament, la crisi és enorme, perquè els poders financers estan cada vegada més lluny, cada vegada són més abstractes.


Últimes
Frantziako Estatu Kontseiluak Palestinak irabaziko du Kolektiboaren desegitea onartu du

Okzitaniako Tolosako elkartea da aipatu kolektiboa eta Frantziako Gobernuak dekretuz desegin zuen 2022an. Orain Estatu Kontseilua gobernuaren erabakia egokia dela berretsi du.


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


Ágredok dioenez, zortzi bat ordu eman zituen ziegako zoruan etzanda Ertzaintzak ospitalera eraman aurretik

Karen Daniela Ágredok dioenez, atxilotu zutenean berak ez zuen ertzainik zauritu, haiek lurrera bota zuten eta konortea galdu zuen. Ondoren, Ertzaintzaren komisariaren zoruan iratzartu zen eta handik ospitalera eraman zuten.


Hiuzz + Bloñ + Adur
Lete ravero bat Iruñean

Hiuzz + Bloñ + Adur
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Iruñeko Aitzina tabernan (Egun Motelak kolektiboa).

--------------------------------------------

Larunbat goiza Iruñean. Neguko eguzkitan lanera doazen gizon –eta ez gizon– bakarti batzuk... [+]


Un assoliment: En el Museu de Navarra es pot visitar la Mà d'Irulegi en basca
Les queixes han estat rebudes per l'Observatori de Drets Lingüístics: visites guiades en castellà i serveis d'accés. És curiós: anar a veure l'objecte de bronze que es creu que conté les paraules del llenguatge dels vascons... i les explicacions en castellà. Les queixes han... [+]

L'ús dels videojocs ha augmentat entre els adults, segons Ipsos
Julen Linazaroso, membre de Macsonrisas, ha explicat que les boles de recompensa, caixes de botí i altre tenen com a objectiu augmentar el nombre d'hores de videojocs. L'ús dels videojocs entre les persones de 35 i 64 anys ha augmentat entre 2023 i 2024, segons dades facilitades... [+]

2025-02-21 | Euskal Irratiak
Boliviako laborari talde bat sustengatuko dute Xiberoatik

Zubiak eraiki Xiberoa eta Boliviaren artean. Badu jadanik 16 urte Boliviaren aldeko elkartea sortu zela Xiberoan. Azken urteetan, La Paz hiriko El Alto auzoko eskola bat, emazteen etxe baten sortzea, dendarien dinamikak edota tokiko irrati bat sustengatu dituzte.


Guardian de Laudio vol presentar l'expedient d'acomiadament de 171 treballadors en la primera setmana de març i es concentraran en contra
Els treballadors es concentraran davant l'edifici de la societat SPRI el divendres de la setmana vinent.

En Osasunbidea 11 metges guanyen 230.000 euros a l'any, una de les pràctiques 18.000 euros

Eh Bildu ha demanat aquest dijous al Govern de Navarra, en el ple del Parlament de Navarra, que investigui i corregeixi aquesta situació. UPN i pp s'han sumat a la petició, i el... [+]


Crida a posar fre a l'ofensiva " feixista" a Errenteria
Desenes de ciutadans han cridat a manifestar-se sota el lema "lliberteu davant l'ofensiva feixista". El divendres, dia 21, la protesta partirà a les 19.00 de l'Herriko Plaza i els convocants volen ser el més multitudinària possible per a posar fre a l'escalada del feixisme.

Eguneraketa berriak daude