El regidor del PNB Danel Bringas i el seu guia ens dona una altra definició d'aquest muralista: “Victor Goikoetxea ha estat el recuperador de la memòria històrica a Euskadi”. Estem on es troba Ederlan, en l'escala principal de la casa torre, en la petita galleda de l'edifici: “El palau són dues galledes: Torre i escala principal. La galleda central està dins de la galleda principal”.

Hem passat al passat per a entendre el present: les oficines municipals van ser aquí fins a 1990. Mentrestant, l'edifici va sofrir un terrible atac de tèrmits. En 2008, quan van començar les obres de remodelació, la Torrassa tenia cinc plantes. Ara consta de tres plantes principals. En la planta d'entrada es troben les sales d'exposicions. En la segona, els espais dedicats a la iniciativa cultural. L'obra de Goikoetxea està envoltada per les oficines de cultura municipal Serantes i el centre d'interpretació –en el tercer i en la golfa–.

El projecte consistia a reflectir la història de Santurtzi: “A Victor no li vam posar cap altra condició”. També en aquests termes es recull al pintor: “L'espai em va semblar perfecte per a dur a terme la intenció dels representants municipals”. La intenció dels santurtziarras es va desenvolupar sota la direcció del regidor Bringas, format en Belles Arts. L'Ajuntament va decidir realitzar una restauració integral de la torrassa. Adaptada a la nova era, l'obra havia de mostrar la idiosincràsia del passat. Així mateix, es pretenia dur a terme una renovació estructural que mantindria l'esquelet i l'artesania de la Torrassa. La recuperació dels vells edificis exigeix una gran obstinació i un gran desig per l'art i, fins i tot, la seva inclusió en el projecte de la petita galleda del palau: “Clar que sí! Normalment es tendeix a comprar quadres per a decorar aquest espai, ja està”, ens diu aquest gestor cultural municipal. Afortunadament, no ha estat el cas d'aquesta torre.

Caseriu, mineria, pesca

El mural reflecteix tres temes: el caseriu, la mineria i la pesca. Amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'aquest poble, Goikoetxea es va adonar de la possibilitat d'anar més enllà del treball realitzat fins ara en l'observació de l'espai: “En presentar el projecte els vaig dir: ‘No faré només pintura, m'agradaria treballar i barrejar molts temes’. I vaig començar a fer esbossos”. Els quatre murals de l'escala estan fets en Hernani: “El 95% del treball el vaig fer en l'estudi. La resta, juntament amb la reestructuració del sostre, s'ha acabat aquí”. Va investigar el tema durant vuit mesos: “El primer pas per a fer bé el treball és conèixer bé el tema. Havia de representar a Santurtzi de fa 50 anys. Coneixia el caseriu, però la pesca, i sobretot la mineria, m'eren molt estranyes”.

Quatre murals units en la galleda

La galleda central de la casa torre està ocupat per quatre murals. El major, de nou metres d'eslora, és un homenatge als pescadors de la zona. El segon té com a tema principal el caseriu; el tercer està dedicat als miners. El quart és una mescla de tres més. L'obra total és de 100 metres quadrats: “En fer els esbossos em vaig fixar en gent de totes les edats, de tots els sentits, i també en el qual ha après art. Volia fer una cosa comprensible, però no contemporani”. Volia mostrar el rastre dels utensilis de treball de la classe obrera de Santurtzi: les xarxes d'un pesquer, les fustes del caseriu o la pròpia pols de la mina: “L'element singular de Santurtzi era la pesca, per la qual cosa em van demanar que la paret més gran es dediqués a la pesca. Vaig començar en l'època de la renovació de la confraria de pescadors. Era el punt de trobada principal de la població (pescadors i compradors...), la llotja era preciosa. Vaig recrear la història de la pesca, que s'havia mantingut fins a 1960, amb les sardineres. Al fons es veu el pont penjant de Portugalete. Això no ha canviat...”.

En el replà principal es veu el món dels baserritarras. El caseriu és antiquat i els personatges actuals. La noia és d'Hernani, per exemple. El caseriu és de Santurtzi, en el barri de Mamariga, un dels últims en peus: “Temps i treball... aquest tros de fusta reflecteix totes dues coses” ens diu Goikoetxea. El mural conté restes de calç, una gran massa de sol que espanta a les nostres ànimes malignes, i petites creus també estan al seu costat. Senyals cedits pel cristianisme. També hi ha un vers de Balendin Enbeita, cantat al caseriu: “Tu ets un pobra criatura, també una vida d'or; ets un amic del no-eukia, però un ric destí”.

Mines de Zugastieta

Les mines de L'Arbreda o Zugastieta mostren la força que va tenir el ferro al poble. És el mural més atrevit. L'abstracció cobra una gran força, encara que també des de l'art figuratiu. El mural està format per materials com el ferro, el zinc i altres minerals. Les mines de Santurtzi “es menjaven muntanya”. A mesura que la muntanya es van agrupar, els operaris van obrir les seves fosses: “He representat una paret d'aquestes mines, una minera i una màquina extractora de ferro. També he escrit els noms de les mines. És un mural dur, perquè el treball també ho era”.

Aquestes són les paraules de Daniel: “La gent pensa que Santurtzi ha estat un poble pesquer, però els tres oficis han estat fonamentals. Molta pixa va sortir en Santurtzi, no sols en Gallarta o Zierbena”. Els barris alts vivien del caseriu, però ells i les seves idees van ser els primers a extreure el mineral.

Resultat de la trajectòria elaborada

“En començar un treball, hi ha molts dubtes” ens diu Goikoetxea. Part del treball queda a l'aleman. La idea que l'artista té al cap i el seu muntatge són dues coses. Aquest muralista té experiència en les grans obres, està acostumat a això, però es diu que hi ha una gran diferència a veure el resultat: “En l'estudi veia l'obra per parts: troncs, fustes, xarxes, entenimentades... La pràctica dels esbossos em dona assossec, aquesta és la base”. Els esbossos en cartolina acosten la idea de l'artista al que serà el treball: “No m'agrada treballar a l'atzar, no m'agrada la improvisació, la meva improvisació acaba en l'estudi”.

Crítica de l'obra

Tots dos interlocutors diuen que el treball ha funcionat molt bé. Que l'ambient obtingut és molt adequat per a l'edifici. Criticar el treball no és fàcil, però Daniel ens ha donat la seva opinió: “El treball de Víctor té una lectura contínua, no et perds, els murals no es peguen a les parets, encara que siguin fragments, és equilibrat”. El mural és un figuratiu realista que encaixa perfectament amb la història de Santurtzi: “El concepte de treball és la combinació de nous materials i tecnologies. He inserit les fotos mitjançant micro-filmis. També he utilitzat el tatuatge. Les noves tècniques estan impregnades en la fusta. He combinat la tecnologia amb la tradició a través de noves tècniques, integrant la tradició en el material. No volia que el mural fos un mer reflex de la imatge tradicional” afegeix Goikoetxea.

De fer Gotele a fer murals

Goikoetxea feia gouttelette, fins que un professor de pintura li va dir: “Jo no sé com i on, però tu pots viure de l'art”: “Jo no he passat per les escoles d'art [rep i fa classes tots els anys, no obstant això], no soc teòric. I no vull entrar en aquest món, no vull que en les meves obres s'utilitzi el descodificador per a entendre-ho. La meva trajectòria està marcada per les sensacions i els instints. Vull emocionar a l'espectador. Que la gent no es quedi indiferent al costat del treball i que no digui ‘no ho entenc’. No soc partidari de donar moltes explicacions del treball, millor que cap”.

Torrea té 1.760 anys. Sobre els murals de Goikoetxea, en el sostre, s'alça el llinatge del Palau: Marquès de Casa Torre. L'escut del Marquès de Llinosa i Ormaza està fet en cristalleria. Les obres de reforma de la torrassa van costar 2.000.000 euros. L'artista, per part seva, va rebre 70.000 euros a canvi del seu treball. Segons les seves pròpies paraules, un autor famós cobraria deu vegades més: “Aquest treball és, no obstant això, un somni de qualsevol creador. Deixar aquest espai lliure per a tu... A més, jo m'he sentit ben pagada en diners”. Aquesta obra és la culpabilitat de tot el seu coneixement fins ara, la culminació de la seva experiència: “No sols ha estat pintar, ha estat aprendre i recuperar la història d'un poble”.

Aquestes paraules de Danel Bringas reflecteixen l'entorn del mural: “No creguis que és fàcil que a l'Ajuntament tots ens sumem en un projecte d'aquestes dimensions. Afortunadament, tots ens unim –ara no hi ha sosik-. En renovar tot el palau va haver-hi diferències, no en construir-se el mural. Que la ciutadania es quedi atenta al mural és un gran assoliment”. “Quants vots t'ha donat Víctor”, li hem dit maliciosament a Daniel: “Molt” ens ha respost somrient. “Bé, l'aposta va ser enorme, i el resultat ens ha donat molta alegria, a la ciutadania li agrada. En el mural també apareix la llibertat que li vam donar a la gent per a treballar du.Victorri”.