Avui ho han dit una altra vegada. El Parlament de Vitòria-Gasteiz continua analitzant les duplicitats entre administracions, qui ha duplicat la paraula? Segueixen, per tant, gastant diners en fongs de roure i gasolines perquè no surti res net. Sembla un terme per a Hizlandia d'Iñigo Aranbarri, les duplicitats, és sa, és econòmic.

Però el que realment em fascina és un eufemisme d'Idoia Mendia. Em dona voltes i no puc deslliurar-me d'ell. Les restriccions que s'aplicaran al cos de funcionaris no es refereixen a drets, sinó a expectatives, esperances. Expectatives: l'expectació d'un horari raonable, la il·lusió d'una oferta d'ocupació, l'esperança de cobrar tal com se'ls havia reconegut fins ara en la baixa per malaltia, el somni de la jubilació...

Penso que els consellers també tindran l'esperança de ser ben tractats als hospitals perquè, si s'emporten les aigües a la riba, es gestionin correctament els seus impostos i eduquin als seus fills a les escoles subtils, i perquè els acompanyin si cauen alguna vegada en mans de la pobresa i de la falta d'expectatives.