Madrid, 19 de desembre de 1973.El president del Govern espanyol, Luis Carrero Blanco, i el secretari d'Estat nord-americà, Henry Kissinger, es van reunir aquest matí en el despatx del primer. Des de la signatura del Pacte per a la No Proliferació d'Armes Nuclears en 1968, els Estats Units, el Regne Unit, França, la Xina i l'URSS només tenien dret a desenvolupar aquestes armes, i Kissinger no volia a ningú més en aquest club. L'acord de 1955 que permetia als espanyols desenvolupar el programa civil –l'energia nuclear– no permetia la fabricació o el dipòsit d'armes nuclears.

Carrero, en canvi, volia un nou pacte. I va lliurar a Kissinger un informe de pressió, segons el qual Espanya era capaç de fabricar una bomba atòmica plutònica sense ajuda estrangera. El règim franquista va qualificar el programa d'armes nuclears amb un curiós nom: Islero, nom del toro que en 1948 va matar al conegut torero Manolete. Si els Estats Units no oferia un pacte per a defensar-se mútuament a Espanya, el cap de bestiar anava a ser alliberada sense permís internacional.

Però Kissinger tenia la pell tan gruixuda com el cristall de les ulleres i va torejar molt bé el Mihura espanyol. L'informe no el va sorprendre, acostumat a aquesta mena d'amenaces. I no va cedir en res. No tenia pressa. Sabia que l'administració Nixon no acceptaria res més mentre la dictadura estigués en vigor a Espanya. I sabia que per a posar en marxa el programa Islero els espanyols necessitarien almenys sis anys, i que el règim franquista estava en els últims temps. Dos anys després, al desembre de 1975, poc després de la mort de Franco, els Estats Units i Espanya signarien un acord de defensa comú. Per a llavors, Islero havia quedat totalment descartat.

Però Carrero no sabia que allò anava a ser el seu últim acte oficial, que el més acèrrim defensor del projecte de la bomba atòmica espanyola es trobaria pel camí amb una altra bomba.

L'endemà, 24 hores després de reunir-se amb Kissinger, Carrero Blanco va sortir de la missa i es va marcar per sempre. La bomba, preparada per ETA al carrer Claudio Coello, va esclatar i va atropellar de ple el cotxe de Carrero. La bomba de goma 2 va destruir els somnis plutònics del president. L'ogre es va apoderar del toro.