Una vegada li van donar un premi a Argia i en el temps que ens van oferir per a dir alguna cosa, a més d'agrair el premi, vaig dir que els poders públics no cuiden bé els mitjans de comunicació no públics en basc.

I vaig dir, entre altres coses, que els mitjans de comunicació en basc mereixíem el mateix respecte que els electrodomèstics, els mobles o les rodes dels cotxes. A causa de la crisi, ells i altres sectors estaven rebent ajuda amb molts diners, però nosaltres no. En el nostre cas les ajudes decreixien.

El cas és que, després de la meva intervenció, ja en la tertúlia, un cap se'm va acostar enfadat i em va dir que no li agradava res el meu discurs, que estaven fent un gran esforç i que les meves valoracions no li semblaven justes. Va afegir que aquest tipus d'esdeveniments no són un lloc per a dir això, que allò es feia en un ambient festiu, que anàvem a divertir-nos allí, i que estava fora de lloc.

Jo li vaig contestar que no estava d'acord amb el que deia, que el que deia era crític, però sempre amb respecte, i que sí, que aquest tipus d'actes també són llocs de reflexió i crítica.

Ara sé que ho vaig fer bé, que el camí de les retallades s'està imposant aquí i allà i que haurem de continuar reivindicant que necessitem més. I continuem pensant per què som tan insignificants al costat de les carreteres o dels ferrocarrils; o al costat d'aquests preciosos i cars equipaments culturals que tenim.

En 2011 els del sector hem mantingut diverses reunions amb les autoritats i responsables dels partits, però en general crec que no s'adonen de la situació, no s'adonen de l'enorme esforç que suposa tirar endavant els mitjans no públics en basc; el que pot suposar la desaparició d'alguns.

Entre altres coses, demanàvem un 25% més de subvencions per a enguany. “Quin cuir més robust, demanant un quart de més en aquests temps!”, pensarien. Però aquest 25% més no arriba als dos milions d'euros entre totes les institucions… en un sector que compta amb més de 600 persones treballadores. Per exemple, la construcció de Tabakalera costarà 56 milions d'euros. I els aliments cada any?En
els últims 20 anys hem fet grans passos en els mitjans de comunicació en basc, tant en l'oferta com en el nombre de consumidors. Però som molt fràgils, com molts dels ecosistemes que són tan preuats i necessaris en el món: els costa molt formar-los i poden desaparèixer ràpidament. Qui, doncs, serà destrossat per la crisi en la següent mossegada? Des del món de la comunicació diem que tenim dues crisis: la del canvi de model de negoci i l'actual crisi econòmica. Però no, hi ha una tercera: abans d'això està la nostra crisi habitual, els mitjans no públics en basc sempre hem viscut la crisi.

I, no obstant això, crec que tenim motius per a estar contents. La crisi ha reunit el sector, hem treballat junts durant un any. Sí, sé que es poden fer moltes valoracions, però entre nosaltres la majoria de les vegades fins ara han estat positives. A partir d'ara pot ser més difícil, perquè hem de començar a definir-ho més, perquè tenim el cinturó atapeït i probablement ens estreny més. Sigui el que sigui que fem, des d'Argia creiem que cal continuar mantenint els espais oberts a la col·laboració. A veure si som capaços.

Una anomenada a les institucions, almenys a les quals més voluntats tenen, a les de la CAPV: siguin raonables i que HAKOBA es reuneixi amb els mitjans de comunicació i que les coses es decideixin amb sentit i no per cada institució per separat. És una institució de coordinació, que es reuneixi i posi en una direcció adequada i constructiva les polítiques de subvencions.

I volia parlar també de pau, de nova situació, que avui també es reflecteix aquí. No m'estendré, només diré que així vivim tots molt millor i que això té un valor extraordinari. Els que més sofreixen ho saben millor. Però això no ha acabat: És necessari un final ordenat d'ETA, per a canalitzar els problemes tècnics i polítics, i això es fa millor amb un procés de pau honest i eficaç. Com a societat, com a poble, tenim davant els nostres ulls una gran oportunitat, a veure si som capaces d'aprofitar-nos bé.

Es tracta d'una conferència oferta abans del lliurament dels Premis ARGIA.