Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una crisi sense fons

  • Segons Michel Husson, el capitalisme ja no podrà jugar igual, sinó que veu el sistema a la vora de l'abisme. Aquí hem traduït dos capítols del seu article més extens: en el primer es refereix a les contradiccions de la burgesia europea en la crisi i en el segon als obstacles que el capitalisme té per a sortir d'aquesta crisi.

24 de gener de 2012
Angela Merkelek, batez ere, eta Nicolas Sarkozyk zuzentzen dituzte EBko gobernuetako krisiaren hariak.
Angela Merkelek, batez ere, eta Nicolas Sarkozyk zuzentzen dituzte EBko gobernuetako krisiaren hariak.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

* Michel Husson és economista i treballa en l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics de França. Ex directiu de la LCR.

La crisi de la governança burgesa europea

Seguint la lògica, els opositors al capitalisme haurien d'utilitzar la crisi per a dur a terme les seves idees polítiques. La realitat, desgraciadament, és radicalment diferent: l'esquerra radical no avança realment; la socialdemocràcia i la dreta s'alternen en el poder per votació; l'auge de la dreta nacionalista es reflecteix a tot arreu. Per a entendre l'origen d'aquesta situació cal saber que és el caràcter sistèmic de la crisi i que es combina a Europa amb les contradiccions específiques d'una construcció frustrada.

Es pot dir que el model neoliberal utilitzat per a la construcció europea i l'elecció de la moneda única han creat un efecte bumérico. Això es pensava principalment com un instrument per a la disciplina salarial: Com no es podia actuar amb el tipus de canvi, el salari es va convertir en una única variable d'ajust perquè l'economia de diverses nacions pogués conviure en un mateix espai monetari. Però el sistema no era coherent i tenia dues variables de fuita. El fet que la moneda sigui única fa que la conformitat dels tipus d'interès sigui nominal, en aquest cas descendent. L'efecte pervers era que un país que controla malament els seus preus té un tipus d'interès real encara més baix, la qual cosa afavoreix un creixement basat en l'endeutament. A més, la moneda única, per definició, elimina l'efecte de retorn del dèficit comercial sobre la moneda d'un país. Espanya es va beneficiar d'aquests dos efectes, amb un ràpid creixement, la qual cosa es va traduir en un espectacular retrocés de la desocupació. Però aquest creixement es basava en un “boom” econòmic i un enorme dèficit comercial.

Tot això podia funcionar com podia, però la crisi va posar de manifest, de manera violenta, aquestes incoherències del model neoliberal europeu. Més enllà de les reparacions diàries, Europa es troba en un gran encreuament: o un pas endavant, cap a un federalisme que permeti de manera immediata la mutualización de deutes, o podria produir-se una explosió de l'eurozona. Com les burgesies europees no estan disposades a acceptar aquestes dues sortides, la crisi és tan profunda que no es pot dir que la burgesia europea sigui una sola, ja que no hi ha capital europeu ni Estat europeu.

Es tracta de quatre “actors” que es distingeixen, simplement, per a explicar: les grans multinacionals, els bancs, el món financer i representants dels governs de les classes dominants. Hi ha molts temes en els quals estan plenament d'acord, en els quals estan implicats els seus interessos de classe clau: en la situació actual, la concepció comuna és aplicar una xok-teràpia aprofitant la crisi de retracció. La crisi és una oportunitat per a portar el retrocés social més enllà: rebaixar les despeses públiques, congelar els salaris, fer contrareformes de jubilacions, etc.

Però aquesta comunitat d'interès no està al marge de les contradiccions internes que la crisi aguditza. Es poden analitzar en dos eixos enfrontats: d'una banda, l'Estat i el capital i, per un altre, el món financer, el contrincant de les altres parts del capitalisme. Des del punt de vista de les classes dominants, la situació actual es caracteritza per la creixent impossibilitat de gestionar aquestes contradiccions.

La crisi dels deutes sobirans és una mostra de la primera contradicció. El capital, en general, ja no es preocupa per la situació d'un país o un altre, sinó que se centra en la seva rendibilitat i en les seves participacions de mercat. No obstant això, ni els canals de venda ni les cadenes de producció vinculen a les multinacionals a un territori concret, però, quan sorgeixen les situacions de dificultat, tornen sobre els seus Estats de referència. En el capitalisme mundialitzat, el control de l'Estat es limita cada vegada més a assegurar les condicions generals de rendibilitat. Així, Carlos Ghosn, president i director general de Renault, en la seva declaració davant el Financial Times, el 2 de juny de 2010, afirmava: “Renault ja no és productor francès”; “Renault és francès; Renault té la seva base a França” (Europe 1, 13 de juny de 2010). Precisament, quan es trobaven en dificultats, l'Estat francès havia avançat fons suficients als fabricants d'automòbils. Ja no estem en un capitalisme mundialitzat que Boukharin descrivia fa gairebé un segle, és a dir, quan es podien sobreposar Estats i capitals.

La novetat és que l'horitzó de les multinacionals és mundial i no està limitat al nacional ni a l'europeu. Boukharin, en aquella època, parlava d'un “alt proteccionisme” que per a ell era “la fórmula estatal de la política econòmica dels cartells”. Les coses han canviat i no es pot queixar contra ell perquè no va contemplar les transformacions del capitalisme. Els defensors de la “desmundialización” no tenen la mateixa opinió que ell, ja que proposen un proteccionisme comercial, com si la producció no fos estesa a tot el món. Aquesta nova situació genera una profunda asimetria: Els Estats estan al servei de les seves capitals, però aquests s'han deslliurat d'un comerç interior dinàmic. No obstant això, els Estats, dins de cada país, han de continuar gestionant les relacions entre les classes. Entre les seves funcions està la de fer pagar la crisi als seus ciutadans.

La segona contradicció és que el món financer, els bancs i l'Estat s'enfronten entre si. Això es manifesta en l'actualitat amb una força especial, perquè el món financer està especulant de manera indirecta contra els deutes dels països i, a conseqüència d'això, provoquen el risc de fallida dels bancs, que suporten gran part dels seus deutes. Els límits entre els tres actors (els bancs, el món financer, els dels Estats) són òbviament indeterminats i, sobretot, molt difusos. Però aquests mateixos conflictes d'interessos estan en la base d'una situació tremendament inestable. Els debats que es produeixen en el si de les burgesies europees són una mostra de la profunda crisi de “governar” de la burgesia. Aquests debats tenen el seu origen en la preocupació (si no en el terror) que generen les conseqüències d'una possible caiguda del deute grec. Els governs, instintivament, avancen amb un doble objectiu: fer pagar als seus ciutadans el rebut de la crisi, però també evitar que els seus bancs s'arruïnin.

El risc és doble explosió. Els bancs estan amenaçats de pèrdues per les inevitables desviacions del deute grec i, per a mesurar aquestes mateixes pèrdues, tenen dificultats a l'hora de valorar. Avui dia, gran part dels economistes dels bancs estan treballant en test d'estrès intern, que solen ser més realistes que simulacions oficials que només serveixen per a fer bonic. Els resultats són bastant preocupants fins al punt que alguns bancs, amb el xoc previst, han aprovat una reestructuració controlada del deute grec fins al següent termini de pagament. Però la concepció que defensa el Banc Central Europeu (BCE) és la que nega totalment aquesta visió. La seva preocupació és que s'estengui a altres països afeblits, amb conseqüències molt més greus que el deute grec. L'objectiu de l'opinió dogmàtica és, sobretot, guanyar temps per a “tranquil·litzar els mercats financers”, ja que s'espera que la situació millori als països en dificultats.

Una cosa és segura: ningú pot pensar en absolut que Grècia pugui pagar el seu deute. L'autor editorial de Bloomberg diu: “Encara que Grècia aconsegueixi un altre pla de salvament i la seva economia es reiniciés, el govern, durant tres dècades, hauria d'alliberar l'excedent primari del 5% del Producte Interior Brut (PIB), fora del servei del deute, per a reduir-lo a un màxim del 60% del PIB permès per les normes de l'eurozona. Aquesta espècie de proesa fiscal és molt rara, fins i tot en el termini de 5 anys, més encara en el cas de Grècia”. L'últim pla de salvament mostra aquesta observació només en un racó.

(…)

Un futur embussat

Totes les recessions generen tensions i contradiccions que es posen de manifest en la manera de dirigir la política econòmica que busca reprendre el creixement. Especialment en el cas del “gran retard” recent, aquest és un símptoma d'una crisi sistèmica: El capitalisme mai podrà funcionar com abans. És impossible tornar al business as usual o al generós capitalisme dels “Trenta Regals”.

L'època de crisi es caracteritza per una profunda ignorància. En el projecte de treure'l a la seva manera, el capitalisme s'enfronta a quatre obstacles que en un article anterior es van denominar “dilema”:

Dilema de distribució 1: El restabliment del rendiment s'oposa al creixement i pot donar lloc a un desigual repartiment de les riqueses, la qual cosa, no obstant això, és una raó profunda de la crisi.

Dilema pressupostari 2: La reducció dels dèficits públics té com a conseqüència la disminució de les despeses públiques, sense esmentar els efectes socials, que augmentarà les tendències de recessió. “Les mesures de prudència podrien reduir la velocitat de recuperació”, segons un recent informe de Nacions Unides...

3. El dilema europeu: Aquest triple rebuig –el de la mutualización dels deutes públics, el d'una aportació real dels bancs i el de manteniment del món financer– fa que el risc d'explosió en la zona de l'euro no hagi de ser descartat després d'errors successius.

Dilema de mundialització 4: La reducció dels desequilibris només pot aconseguir-se si es redueix la velocitat del creixement mundial. En l'informe de Nacions Unides ja s'afirma que “la recuperació del món ha estat frenada per les economies desenvolupades” i se subratlla que “existeix un risc de reequilibri de l'economia mundial sense coordinació”.

Els quatre dilemes estan íntimament relacionats entre si, donant a conèixer la “caòtica regulació” del capitalisme, ja que el capitalisme no té capacitat per a traçar una ruta sostenible compatible amb interessos de gran contradicció per a sortir de la crisi. La mobilització social és l'única manera de frenar l'intent de fer sortir al capitalisme d'aquesta situació de desassossec, en la qual la regressió de la societat està creixent encara més i les tensions entre els països estan arribant al límit. Però això també suposa que les mobilitzacions s'hagin de basar en concepcions alternatives. L'alt nivell de lluita és la condició per a aquestes mobilitzacions. Per tant, la funció històrica consisteix a unir les forces de l'esquerra radical entorn d'un programa que ha de ser una passarel·la entre la resistència a l'austeritat i els objectius que trencarien amb la lògica d'un sistema en la deriva.


Últimes
2025-03-21 | Euskal Irratiak
Iparraldeko euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea galduko du

Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]


2025-03-21 | Elhuyar
Autismoak: normaltasuna zabaltzeko aukera bat

Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.


Euskal Herriko Filosofia Zaleen Sarea eratzeko prozesua abian da

Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute. 


Duero ibaitik gora otsoa berriz ehizatzea onartu du Espainiako Kongresuak

PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.


Burlatako gaztetxearen aldeko protesta amaitutzat eman dute Gazte Asanbladako kideek

Protestak 24 ordu bete dituenean, suhiltzaileak bertaratu dira udaletxera eta kateak moztu dizkiete bi gazteei. Bi kateatuek gaua bertan igarotzea "udaletxearen hautua" izan dela adierazi du Gazte Asanbladak, eta udalaren ordezkariek "ekintza deslegitimatzeko eta bi... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | ARGIA
“Kateekin ateak hautsi” goiburupean ospatuko da Nafarroaren Eguna apirilaren 27an

Iruñeko Zaldiko Maldiko Elkartean eta Baigorriko Bixentainean aurkeztu da aurtengo Nafarroaren Eguna, egun berean. Ohi bezala, apirileko azken igandearekin bat egingo da festa Baigorrin, eta horrez gain, apirilean hainbat ekitaldi egingo dira eskualdean.


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


Hezkuntza sistema propioa aldarrikatu dute Hego Euskal Herriko hiriburuetan, Ikamak deitutako ikasle greban

Hezkuntza eredu propioa "ezinbestean" independentziatik etorri behar dela adierazi dute, eta sistema propio hori "publikoa eta komunitarioa" izatea nahi dutela. Ikamak deituta, goizean zehar piketeak egin dituzte Euskal Herriko hainbat hezkuntza zentroetan.


Euskal Pilotan euskal selekzioa aitortzearen alde kokatu da Espainiako Kirol Kontseilu Nagusiko lehendakaria

Euskal Pilotako Nazioarteko Federazioaren eta Espainiako Federazioaren arteko gatazkak bere horretan jarraitzen duen bitartean, Jose Manuel Rodriguez Uribesek euskal selekzioaren aldeko adierazpenak egin ditu. Desadostasunak direla eta, Nazioarteko Pilota Federazioaren eta... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-20 | Sustatu
‘Eta erasotzailea ni banaiz?’ ziberjazarpena ikuspegi berri batetik

Puntueusek eta Cyberzaintzak elkarlanean ikusentzunezko baliabide pedagogiko bat sortu dute gazteentzat eta haiekin lan egiten duten profesionalentzat: irakasle, guraso eta hezitzaileentzat. Ikusentzunezko honen bidez, ziberjazarpena ezohiko ikuspegi batetik... [+]


BSHko lantokiko sarbidea itxi dute langileek euren etorkizuna negoziatu nahi dutela aldarrikatzeko

Kamioiak ez sartu ez atera. Horrela eman dute goiza BSHko Eskirozko lantokian. Parez-pare langileak aurkitu dituzte protestan. Hilkutxa batekin, elkarretaratze formatuan lehenbizi eta Foruzaingoak esku hartu behar zuela jakin dutenean eserialdia egin dute erresistentzia pasiboa... [+]


Eguneraketa berriak daude