Fa dos o tres anys va venir a la nostra classe un periodista basc, i va escriure un article sobre el que jo he dit en el curs. Entre altres coses, em va parlar d'algunes opinions crítiques sobre Txillardegi i altres, quan jo no vaig dir això sobre Txillardegi. Vaig pensar que alguna vegada podria explicar-li el seu error de viva veu i expressar-li el meu més sincer agraïment. No, ni a casa ni al poble, honrar als nostres majors no és tasca de posposar-los.

En Urbeltz li vaig escoltar una vegada que en molts entorns euskaldunes els líders tenen problemes. Ens resulta incòmode conduir i reconèixer el lideratge dels altres. I sovint els nostres guies se situen en la vora amb el temps, generalment de manera voluntària, perquè en altres ocasions es tornen incòmodes per als qui volen gestionar-lo. Des del centre dels processos, des dels inicis decisius fins a l'aresta, Txillardegi ha estat el creador i el donant de les principals referències.

Cinc dècades. Aquesta és la mesura d'una època. L'era de la florida moderna del basc, el cicle d'ETA, les cooperatives, la literatura i altres processos. La generació progressista ha estat un dels principals impulsors d'aquesta era, encara que no l'únic. Els processos socials són complexos i els expliquem a través de mil efectes estructurals, però no passa res sense aquest geni especial de determinades persones. Les persones amb capacitat multiplicada exerceixen en les nostres històries una influència major de la qual estem acostumats últimament. Les boles de neu es posen en marxa, marquen solcs longitudinals i, encara que mostren discrepàncies, el temps mostra, en la majoria de les ocasions, un olfacte més fi que el predominant. És una d'aquestes clarividències.

Arribarà el moment d'analitzar les aportacions i les mancances de la generació progressista. En els somnis, en les capacitats, en les obsessions i en les retallades de la progressió basca, hi ha moltes claus dels nostres assoliments i fracassos. Avui no. Avui és el dia d'honrar al gran home. Davant el record d'aquest home intel·ligent, lliure i generós, em sorprèn el silenci d'emoció. Tinc la meva arrel, entre moltes altres branques. Algunes de les meves realitats són una branca del seu enteniment. El meu somni és el deutor del seu somni.