Un grup d'estudiants de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), que cursava estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, es va reunir fa tres anys entorn de la mateixa preocupació: els joves que iniciaven la recerca literària necessitaven un suport per a la publicació. L'objectiu era oferir una plaça a estudiants de màster i doctorat en col·laboració amb professors especialistes en recerca literària. Izaro Arroita (Donostia-Sant Sebastià, 1985) i Ibai Atutxa (Galdakao, 1984) són membres del consell de redacció de la revista digital des de la creació del projecte. D'aquests principis Arroita recorda: “Hi havia revistes, però moltes vegades amb un nivell molt alt, o viceversa, en blogs i, per descomptat, sense criteris de qualitat. Nosaltres volíem fer de pont”. Tal dit tal fet. www.452f.com En el portal d'un disseny cuidat i atractiu, el lector pot trobar tots els articles anteriors traduïts a quatre idiomes: basc, català, castellà i anglès.

La revista té una àmplia estructura. D'una banda està el consell de redacció, que és la comissió bàsica. Els articles que recull són llegits per dos participants i, si són acceptats, passen a formar part d'un comitè científic format per prestigiosos investigadors del món acadèmic. D'altra banda, la revista compta amb diferents grups de col·laboradors voluntaris: il·lustradors, correctors i traductors. “Nosaltres volem ajudar econòmicament a tots ells, però encara no s'ha aconseguit l'ajuda. El director canvia dos números per a mantenir l'estructura més horitzontal possible”, explica Ibai Atutxa. Les traduccions són potser la major aportació de la revista. No insisteixen en va: “Sense traductors aquest projecte no seria el mateix”. Tots dos entrevistats combinen el treball de la revista amb els treballs de realització del doctorat, després de rebre la beca predoctoral del Govern Basc “Suport a la formació i perfeccionament d'investigadors”. Han tret una estona per a parlar dels tres anys de vida de la revista.

451è F és el títol de la coneguda novel·la de Ray Bradbury. Per què un grau més?

Ibai Atutxa: La idea era jugar amb la novel·la. Si el paper de 451è F es crema, nosaltres volem cremar els textos amb la crítica literària, afegint un grau més.

El sistema d'arbitratge i el llibre d'estil que teniu en la revista són rigorosos.

I. Atutxa: Un dels nostres objectius ha estat elaborar una revista científica i complir les normes d'una revista científica. Per això el sistema d'arbitratge. Això ha permès la inclusió de la revista en diferents indexacions de qualitat. Com més números traiem, més popular ens fem.

Tots els articles es tradueixen a quatre idiomes. Quants han rebut els escrits originalment en basc?

I. Atutxa: Només s'ha rebut una, la meva, l'anomenada construcció discursiva del terrorista basc. Els articles han arribat d'Euskal Herria, però en castellà. És curiós. A través de les estadístiques de la web sabem que al nostre país es llegeix molt la revista.
Izaro Arroita: Des del principi intentem treballar la comunicació. Com el nostre és un poble petit, sabíem quina gent treballava i tractem d'anar directament a algun possible articulista. Però no aconseguim cap.

No és estrany? Fa tres anys que vau començar el projecte!

I. Atutxa: Sí, sí. A nosaltres ens agradaria que la web d'indexació d'articles científics d'INGUMA (Base de dades de la Comunitat Científica Basca) inclogués textos traduïts al basc, no sols creats en basc. Guanyaríem en presència i un investigador basc tindria més fàcil accedir als articles.

Però a Euskal Herria hi ha una teoria, una literatura comparada i una crítica que no ha arribat a la revista.

I. Intrús: Hi ha gent que estudia literatura a nivell acadèmic, fent tesi. Potser trien altres suports per a publicar-los. A nosaltres ens arriben la majoria dels treballs en anglès i castellà. Molts lectors en basc poden llegir els originals, però ens agradaria el contrari: donar a conèixer el que es fa aquí fos.

I. Atutxa: Hi ha comunitat d'investigadors i joves investigadors. Nosaltres som l'exponent d'això. El suport de la crítica literària basca és sovint un periòdic i no tant una revista científica. Coneixem als que han ocupat el seu lloc: Beñat Sarasola, Aritz Galarraga... Una de les obres de la nostra revista pot ser la d'atreure la crítica literària en basca a revistes com la nostra. La creació en basca es difondrà a través de nosaltres de la mateixa manera. Amb freqüència, el crític basc o català recorre al castellà o a l'anglès per a publicar-lo en l'àmbit internacional.

En quina situació es troba la creació teòric-literària a Euskal Herria?

I. Intrús: Els que estem fent la tesi estem molt centrats en el tema de cadascun. Jo sé el que es fa sobre el meu tema, però no en altres àmbits de la literatura. Treballo la memòria i la identitat (memòria de la guerra, de la dictadura, història d'ETA). Hi ha interès i estudis en aquest camp.

I. Atutxa: No he aprofundit molt en això, però m'agraden els treballs que fan els joves investigadors en l'actualitat. Han trencat amb la visió filològica de la literatura i em semblen dignes de tenir en compte la crítica literària o cultural que es fa.

El teu treball, per exemple. Al gener vas publicar la publicació sobre la nació subjacent al ratllat. Has completat la segona part.

I. Atutxa: Sí. També publicaré això amb Utriusque Vasconiae al gener i es dirà nació sobre el cànon. En el meu anterior treball em va servir dels discursos marginals per a criticar el discurs de l'eix. Ara he analitzat com es construeix aquest eix en la literatura a través de la Ciutadella d'Atxaga i els llibres Bilbao New-York Bilbao de Kirmen Uribe.

Com és el perfil del lector de la revista?

I. Atutxa: És una revista científica i això cal no oblidar-ho. El model de lector és un lector tècnic. Però ens agradaria qüestionar la vinculació de la revista científica amb el lector científic. Ho publiquem en Internet. És gratis i qualsevol pot accedir a la pàgina. El lector ha de tenir un nivell de coneixement, per descomptat, però el que llegeix les crítiques literàries de Berria pot ser capaç de llegir els articles de la nostra revista.

Els investigadors solen utilitzar el treball dels creadors. Quina opinió tenen els creadors sobre la teorització de la seva obra?

I. Atutxa: No es pot entendre el treball creatiu sense crítica. No per a imposar un tipus de lectura, ni per a descobrir l'únic significat que té la creació literària, sinó per a obrir les possibilitats que pot aportar un text i generar debat. Jo, per exemple, en elaborar textos d'Itxaro Borda o d'Hertzainak he tingut l'oportunitat de parlar amb les parts i m'he sentit content.

Quins temes trobarà el que s'acosti en el 452è F?

I. Intrús: Cada número consta de dues parts. Miscelana i Monogràfic. El monogràfic tracta un tema, però la diversitat és el que prima. Edgar Allan Poe, Literatura i Identitat Nacional, Estudis Culturals i més hem treballat fins ara. En aquesta cinquena hem fet una selecció especial, amb els articles que ens van semblar els millors en els números anteriors. La nostra revista defensa la diversitat de temes. No és literatura en sentit tancat, és molt àmplia.

I. Atutxa: En Miscelana poden existir obres sobre poesies de Batman i al mateix temps treballs més tècnics sobre la traducció. Qualsevol que accedeixi, trobarà una mica d'interès.

En el següent número, què, per exemple?

I. Intrús: El que es publicarà al gener tindrà com a eix la representació de la violència i la identitat en la Literatura Llatinoamericana. Per al setè tema, els estudis de Traducció i Literatura Comparada.

Vols saltar al paper?

I. Atutxa: Al principi parlem del paper, però avui dia estem molt contents amb Internet. És un luxe que un conegut crític com José Colmeiro publiqui en anglès des dels Estats Units i s'ofereixi en basc al País Basc. Això només es pot aconseguir amb Internet. El paper és avui dia un límit, tant per a l'accés als lectors com per a la difusió de textos.