El lehendakari, Patxi López, s'ha mostrat "dictador" davant els conflictes laborals que s'han deixat notar en el sector públic. Amb les retallades antisocials, els sindicats i sobretot, els treballadors del sector públic s'han vist embolicats en la lluita. Les mobilitzacions i vagues en Osakidetza, Educació i Metre Bilbao ja han començat i es duran a terme en altres sectors de la societat pública basca. El lehendakari, a més, ha anunciat uns pressupostos antisocials per a 2012, que no serviran per a reactivar l'economia, sinó per a generar més atur i més desprotecció social. És una vergonya que el propi lehendakari titlli de “nauseabunds” els pressupostos. Des del Govern ataca als grups més febles, que “viuen” de la renda bàsica. També amenaça als vaguistes del Metre de Bilbao amb la intervenció de l'Ertzaintza i amb l'establiment de serveis mínims del 95% dels treballadors.

Més enllà de l'acord amb el pp, Patxi López és lehendakari per ser "el fill de Fernando Lalo", segons López. Patxi López no tindria gens d'importància històrica si no fos pel seu pare Lalba. Durant la dictadura franquista i la clandestinitat, Lalo pertanyia a Rubial, Rodó –d'UGT i PSE–, Tueros, Morín –de CCOO i PCE– i al mateix “equip” que uns altres. L'autor d'aquest article va conèixer de prop a tots ells en la zona minera de Bizkaia en els anys 70. Conec, doncs, les seves lluites clandestines obreres. Vaig participar en diverses reunions. Vaig ajudar a fer propaganda amb vietnamites velles en secret. També vaig ajudar a portar a les seves dones a diversos pobles de Burgos i Valladolid, quan el franquisme les confinava temporalment. Per això crec que si Lalo aixequés el cap i veiés l'actitud de “vaga rupturista” del seu fill –afavorint a la patronal més que als treballadors–, li llevaria l'herència, ideològica, sindical, social i políticament almenys sí. Perquè ha fet malbé tota l'herència històrica, política i sindical d'UGT i PSE.