La crisi financera, econòmica i laboral deixa cada dia més morts en la cuneta: tancament d'empreses, suspensió de pagaments, fallides, Expedients de Regulació d'Ocupació (ERE), augment constant de la llista d'aturats –en l'Estat espanyol hi ha gairebé cinc milions d'aturats (20%) i en l'Estat francès gairebé tres milions (9,3%)–, retallades… N'hi ha prou amb llegir els titulars de les línies per a assegurar el que estem dient.

En Hego Euskal Herria, la situació no és molt diferent. La taxa d'atur s'està incrementant i ja ha aconseguit el 14%. Al novembre, el nombre d'aturats en els quatre territoris es va situar en 190.813, 3.441 més que a l'octubre i 15.299 més que fa un any. L'any 2012, a més, no sembla que la situació vagi a millorar. De fet, els ERE s'estan multiplicant i s'estan fent passos en la reducció social i en la vulneració dels drets dels treballadors en empreses públiques i privades. Els ingressos de les persones en situació d'exclusió, és a dir, dels qui a penes viuen de la renda bàsica, estan disminuint i arriben a menys persones. El sac de l'exclusió i la pobresa s'està espessint. L'any vinent s'espera un retrocés en l'economia, ja que es reduiran les exportacions -àrea bàsica per a l'economia del País Basc- i es produirà un descens en el consum.

Mentrestant, diuen que l'única recepta per a sortir de la crisi és reduir el dèficit públic per a abandonar la inversió i assegurar rendibilitat als mercats. No obstant això, s'han oblidat de la reforma fiscal, dels paranys i dels paradisos, que els banquers i les grans fortunes coneixen perfectament. I així, només han aconseguit que l'atur i la desigualtat social creixin.

La situació és encara més greu si tenim en compte que els qui dirigeixen i controlen la societat han utilitzat els seus mitjans de comunicació per a estendre la sensació de fracàs en l'opinió pública i per a assentar la idea que no hi ha una altra alternativa que el capitalisme salvatge. D'aquesta manera, contribueixen a la fam insaciable i al saqueig d'aquests mercats.

Hi ha alternatives

No és cert que no hi hagi alternativa. Existeixen. En els últims anys són molts els economistes que estan teoritzant sobre aquestes alternatives. Per exemple, en 2010 quatre acadèmics francesos van escriure Manifeste d’économistes atterrés (Manifest dels economistes temuts) amb aquestes alternatives i en pocs mesos van rebre el suport de 3.000 persones qualificades. Recentment, altres tres experts han escrit un treball rigorós en la mateixa línia. Hi ha alternativa, escrita pel catedràtic català de Ciències Polítiques Vicenc Navarro i els economistes espanyols Juan Torres i Alberto Garzón. Propostes per a crear ocupació i benestar social a Espanya (Existeixen alternatives. Parlem del llibre Proposades per a crear ocupació i benestar social a Espanya. La publicació www.rebelion.org es pot llegir íntegrament en format pdf en la pàgina web. En un primer moment, l'editorial Santillana, del grup Pressa, havia de portar-la al paper, però a última hora va comunicar als autors que no s'anava a publicar. En conseqüència, van decidir posar-ho a la disposició dels ciutadans per a la seva consulta per Internet. A quins interessos respon Pressa?

El pròleg del llibre ha estat escrit pel conegut escriptor Noam Chomsky, en el qual afirma que la situació actual no respon “a les lleis de la naturalesa, a les normes econòmiques o a les forces sense nom, sinó a les decisions concretes preses per les estructures institucionals en el seu benefici”. Segons Chomsky, això seguirà igual si no es tradueixen decisions i plans amb accions i mobilitzacions. Al seu judici, és necessari un compromís per a tirar endavant programes que siguin factibles a curt termini i “posar en qüestió l'autoritat il·legítima de les institucions opressores”. “És important destacar l'existència d'alternatives” diu el pensador i posa com a exemple les mobilitzacions del 15-M.

Per a això, el llibre ha elaborat un total de 115 propostes concretes que es presentaran pròximament. Per exemple, advoquen per un govern mundial que redueixi el poder a grups privats multinacionals i construeixi un altre món. Reclamen la democratització de les organitzacions internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i Nacions Unides), amb vots que no estan lligats a la riquesa i que no tenen dret a veto. En l'àmbit financer, proposen prohibir els hàbits i productes financers que serveixin per a l'especulació, les operacions d'alta freqüència, el secret bancari i els paradisos fiscals. Els economistes també demanen impostos per a les operacions financeres, en funció de la utilitat social de l'operació.

Per la hisenda pública europea

Vicenc Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón proposen, en definitiva, un estat europeu confederat. En aquest sentit, han apuntat que cal reformar el Banc Central Europeu (BCE) i que hauria de donar explicacions en el Parlament Europeu: “El BCE hauria de convertir-se en un veritable banc central, i no el que és ara: un lobby bancari”. A més, es reclama una hisenda pública europea que tingui un caràcter exhaustiu de progressivitat que imposi una major càrrega fiscal en un moment en el qual la renda sigui major. Els autors assenyalen també que s'hauria de prohibir el mesurament del deute públic a les agències de qualificació privades i que per a això és necessari crear una agència pública. Aposten per reforçar el Banc Europeu d'Inversions, almenys si aquestes inversions estan orientades a modificar l'actual model de desenvolupament i producció.

En el llibre es parla molt del control del capital, que és l'única manera d'acabar amb els moviments especulatius. D'altra banda, Navarro i els seus dos membres consideren que és necessària una coordinació en la fixació dels salaris a Europa, i per a aconseguir-ho, es fa referència als convenis col·lectius per a tota Europa, és a dir, l'acord entre treball i capital, amb l'objectiu de recuperar progressivament el pes dels salaris en la renda: “Els estudis empírics que s'han realitzat a partir del model de Bhaduri i Marglin diuen que en la majoria de les economies europees el millor per al creixement econòmic és l'alternativa a la pujada salarial”.

Depurar responsables de la crisi

Però, sobretot, per a fer front a la crisi fan falta respostes immediates. Els economistes d'Alternatiba asseguren que la creació d'una comissió integrada per personalitats del món econòmic i financer rellevants i la depuració de responsabilitats és una necessitat ineludible. Per exemple, la comissió hauria d'esclarir la responsabilitat dels polítics i dels governants que han generat una bombolla immobiliària en l'Estat espanyol i han arribat fins al límit del deute.

Quant al deute públic, els experts asseguren que s'hauria de fer una auditoria dels contractes signats per a trobar contractes que no comptin amb licitud. A més, exigeixen que el Banc Central Europeu tingui la possibilitat d'emetre títols de deute públic, la qual cosa ajudaria a finançar els pressupostos i les ajudes dels països. Navarro, Torres i Garzón també proposen un referèndum vinculant per a reformar qualsevol estructura institucional d'Europa.

També demanden la nacionalització de les grans empreses i caixes d'estalvis que ja han sofert processos de privatització, “però no perquè els bancs privats irresponsables continuïn fent el mateix negoci que fins ara”, sinó per a finançar activitats productives sostenibles i que siguin contrapesos a la banca comercial privada. D'altra banda, consideren que s'hauria de crear un gran banc públic perquè les empreses i els particulars que necessitin ajuda puguin obtenir més fàcilment els seus crèdits. En aquest sentit, considera que és obligatori gravar els rendiments extraordinaris obtinguts pels bancs i els actius financers de l'entitat financera.

Però més enllà de les responsabilitats i les sancions, en el llibre que publiquen a través d'Internet també es fan propostes per a canviar el model de consum i producció. “Els economistes convencionals només posen l'ull en el PIB (...) però si no tenen en compte la despesa real d'energia, els residus i el consum de la naturalesa que suposa aquest creixement, fan comptes totalment enganyosos. D'aquesta manera, impulsen la producció i el consum que no és possible en la base de la naturalesa”. Enfront d'això, cal prioritzar l'economia més ecològica (veure Net Gertu, pàgina 48) i crear ocupació local, per exemple, les cooperatives d'agricultors i de venedors de matèries primeres són interessants per als autors, la qual cosa suposaria repartir els productes als pobles i pal·liar el tremend pes actual dels intermediaris. És fonamental acostar els llocs que es produeixen i es consumeixen per a acabar amb la “cultura dels centres comercials”. Per descomptat, per a això cal ajudar a finançar als petits comerciants dels pobles.

Vicenc Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón desmunten els eixos de la filosofia del neoliberalisme a través d'aquest llibre i reivindiquen que una altra Europa és possible.