Jo tampoc he tingut ocasió de veure a Gartxot, José Luis. Per a quan em vaig afanyar ja estava fos de les sales de cinema, vaig donar prioritat a les últimes pel·lícules de David Cronenberg, Roman Polanski i Lars von Trier.
Últimament sembla que el cinema en basc –en fi, el llargmetratge- està vivint una espècie de floració. Alguns dels números que vam poder veure en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Ja es va parlar bastant de Bertsolari, Urte berri on, AMONA! i dos germans. Desgraciadament no vaig poder veure a Telmo Esnal, ho sento, perquè segons m'han dit els que m'han vist, tinc la sensació que m'agradarà. La meva preocupació pel cinema basc es va reviure després de veure a Bertsolari.
No em va agradar el documental d'Asier Altuna, que no és l'hora d'explicar el perquè, tal vegada en una altra ocasió, i vaig tenir la meva opinió en Twitter, com ja fes amb la resta de pel·lícules que vaig veure aquesta setmana. No vaig trigar a arribar el menyspreu, el menyspreu, etc., d'aquells que s'havien sentit ofesos per la meva opinió. Pel que sembla, el fet que no li agradés a Bertsolari va ser considerat per alguns com un atac al bertsolarismo i fins i tot com un atac a la pàtria. És absurd aquest vincle. No agradar la pel·lícula Schindler’s List –a mi no m'agrada; és més, em repugnen moltes escenes– com si em tornés a fer costat als nazis. Per a alguns, no obstant això, el cinema –i, per cert, el bertsolarismo– només és important en la mesura en què serveix per a altres fins nacionals. I per a mi això és la fi, una autodefensa petita i deficient, no sols per al cinema basc, sinó per a qualsevol forma d'art. L'art, si és just, no és per a enfortir els llaços interns de cap comunitat, ni per a formar una espècie de comunió en cap societat. Aquests fenòmens poden ser d'interès antropològic o sociològic, però no artístic. I un dels problemes del nostre poble és que, a causa de la seva situació balanceante, la sociologia i l'antropologia mengen l'art en moltes ocasions. La dissidència s'ofega per la unitat popular. I l'art, si és alguna cosa, és una forma de dissidència.
Durant el Festival de Cinema de Sant Sebastià, el director de cinema Josu Martínez va publicar un article en aquesta mateixa revista. Martínez va tenir el do de plantejar molts temes interessants, però no estic d'acord amb la idea de fons: “Perquè un dels mals més perillosos d'Euskal Herria en la lluita per la supervivència és l'Alzheimer i entre les maneres de combatre'l, el cinema és una expressió molt útil de la memòria col·lectiva (...) quan un poble es veu en la pantalla –no oblidis que les pel·lícules es veuen normalment en grup, en silenci i en la foscor–, el poble està “creant”; quan el cel·luloide provoca “efecte mirall” en el públic, de facto, hi ha un poble compartit;
Sí, vaig veure aquest “efecte mirall” mentre veia a Bertsolari, però no crec que això faci bona la pel·lícula. Per cert, no sé si els “temes bascos” que provoquen un possible efecte miratge no han estat massa explotats en la indústria basca.
Al meu entendre, si el cinema basc avança, el farà fora d'aquestes necessitats nacionals. Aquesta virtut la vaig veure en la pel·lícula Bi ANAI, amb totes les seves qualitats, els seus defectes i imperfeccions, perquè és una aposta artística extrema i forta. L'art té a veure més amb l'abrasió, amb les distorsions, amb el qüestionament dels prejudicis, que amb l'enfortiment de la cohesió d'un poble.
Companyia
AMAK: Txalo teatroa.
Creat per:Elena Díaz.
Adreça:Begoña Bilbao.
Actors: Finalment, Ibon Gaztañazpi donarà compte dels detalls d'Intza Alkain, Tania Fornieles, Oihana Maritorena i IRAITZ Lizarraga.
Quan: 10 de gener.
On: Auditori Itsas Etxea... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
Euskalgintzaren Kontseiluak eta Bizkaiko Foru Aldundiko langileak elkarretaratzea egin dute langileen egonkortzearen eta euskalduntzearen alde.
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.