Ainhoa Alberdi, María Alonso, Josu Cámara, Marifeli Etxeandia i Iurgi Etxebarria són els actors que interpreten l'obra de teatre Inora bidaia, un text modificat per Gotzon Barandiaran dirigit per Aristides Vargas. El procés de creació de l'obra, al costat de Vargas, ha estat, segons ens han confessat els membres del grup, el major viatge a cap part, ja que les paraules i les seves expressions s'han trobat interactuant.
La història que relata el viatge a cap part es basa en un fet real: En 1950 nou persones van fugir de la pressió de la dictadura en un petit veler anomenat Montserrat per mar, aprofitant la processó marítima en homenatge a les persones desaparegudes en la mar de Santurtzi. Aquesta aventura està plasmada en un paper en la boca d'alguns dels seus vivents o dels seus descendents per a conèixer en profunditat la història que va partir d'aquests textos. Segons ens explica Josu Cámara, “el testimoniatge Vents de llibertat, escrit pel nebot d'un pot que descobrim fa tres anys, ens va semblar molt bonic dibuixar a nou persones enmig de la mar, sense rumb, sense referències. Com diu Vargas, aquesta història és una metàfora d'un poble que ha partit sense rumb definit però amb l'esperança de trobar un món menys cruel”.
Segon viatge de Kukubiltxo
Molts encara retraten a Kukubiltxo vinculat als titelles, les màscares i al públic més jove, però les dues últimes obres donen a conèixer una altra estètica i un altre recorregut. Segons ens explica Josu Cámara, quan el grup va complir 30 anys van veure dues possibles vies: celebrar el que van fer de cara al passat o reprendre les seves possibilitats de cara al futur, provocant una sacsejada col·lectiva. Van triar el segon camí. “La primera fase d'aquest procés era el reciclatge, l'aprenentatge i l'aprofundiment en les tècniques que utilitzàvem. Per a això ens trobem amb diferents professors”. Entre ells estava Aristides Vargas, un dramaturg exiliat de l'Argentina a l'Equador. Per a llavors, Vargas ja havia estat diverses vegades a Euskal Herria amb el seu grup Malayerba, entre altres, representant el treball La raó blindada, de gran repercussió. Com recorda Cambra “vam conèixer el seu mètode de treball i li vam proposar treballar amb nosaltres en el procés creatiu d'un nou espectacle”. En un principi Vargas va agafar una enorme sorpresa, però finalment va assumir la direcció del que seria la superfície exacta del Roure. Aquest pas va suposar un nu per als Kukubiltxokos. “Estar a la vista en l'escenari sense màscares, amb els sentiments d'un mateix, perquè a més de ser manipuladors de titelles, en el grup hi havia actors capaços de mantenir un personatge sobre l'escena”. Com Vargas té el seu niu a Quito, els processos creatius s'han omplert de dificultats, però no descarten la possibilitat de fer coproduccions amb Malayerba en el futur.
Camara ha admès que entre els dos treballs que ha fet amb Vargas hi ha, no obstant això, algunes diferències: “En la superfície exacta del roure, Vargas va veure que repetim la reflexió sobre la nostra identitat, d'on va sorgir l'obra. En aquesta ocasió el punt de partida ha estat un tema molt concret. Nosaltres des del principi teníem ganes i necessitat de parlar de memòria col·lectiva, i el viatge de 1950 ens permetia fer-ho”. Per a això, Vargas els ha enviat durant un any exercicis i propostes de text, els ha enviat les seves respostes i en la fase final del procés han reunit a tots els fils a Euskal Herria. El mateix Vargas ens va confessar que va tenir molts dubtes “al principi la història no em va atreure, perquè no m'agrada comptar la realitat com ha succeït. M'agraden els plans intermedis, més que la realitat de la construcció de ficció. Com a artista no sabia què podia afegir als escrits que reflectien aquella experiència”. Llavors va proposar a Kukubiltxo portar tot a una lectura contemporània. “Que parlessin de la necessitat de canviar en un sistema organitzat, de trencar el que s'estableix, de trencar una vida suposadament segura, d'un viatge cap a la inseguretat i de la importància de jugar amb la sorpresa”. L'acte d'aventura es converteix en gairebé polític en un sentit. “El viatge fantàstic es pot convertir en un viatge quotidià des de casa fins al forn, en funció de l'actitud de cadascun. El més important del viatge no és arribar, sinó anar a algun lloc”.
Segons Cambra, a l'hora de triar treballar amb Vargas han tingut molt en compte el caràcter compromès de les seves obres. “A vegades percebem que la nostra identitat és molt especial, a vegades veiem que el que aquí ens passa pot passar en qualsevol part del món. Per a nosaltres ha estat interessant parlar de nosaltres en tots dos casos amb una mirada a l'aire lliure”. Durant diversos mesos, Vargas ha embastat per escrit el material que han passat els actors, relats, rondalles. “Els vaig demanar que fessin els seus propis viatges, perquè això m'interessava: parlar de la necessitat de viatjar de manera contemporània”. El concepte d'utopia pot resumir essencialment l'esforç. Els personatges es reuneixen precisament en una posada anomenada Utopia. Segons Vargas, “aquest espai utòpic pot ser infernal però també alliberador. Hi ha utopies terribles, com les religioses, però altres que fan moure's, per exemple, les que diuen que els homes podem ser millors”.
Quant al llenguatge, els actors han treballat entre ells en basc, en tot el que es refereix a Vargas en castellà. GOTZON Barandiaran ha estat l'encarregat d'adequar les aportacions en basca a cada pas. Vargas ha reconegut que el fet de jugar amb l'idioma ha influït en el procés. “El meu castellà és llatinoamericà, està tocat per altres realitats. Els meus textos també han estat reinventats des del basc en aquest procés. Jo els deia als actors que les paraules no havien de perdre el sentit del joc, perquè llavors el públic se sentirà identificat. D'aquesta manera, les llengües es converteixen en pròpies i identitàries”. Segons Vargas, en aquesta ocasió li han sorgit moltes preguntes sobre el basc: “El basc em sembla emocionant. Les llengües cal cuidar-les perquè no es perdin, darrere de les llengües hi ha éssers humans i si el llenguatge desapareix aquests éssers humans són els que desapareixen”.
Els tres nivells de joc
Per a l'equip d'actors, el camí proposat per Vargas ha estat una gran fita, basat fonamentalment en tres nivells d'actors: el personatge personal, l'esforç que fan per a ficar-se en la pell de les persones que estan en el vaixell i el sentiment del propi actor. Segons Cambra, Vargas i la seva parella i col·lega Charo Francesos han declarat el seu mètode com falta d'actuació. “No interpretar, no imitar. Cadascun ha de trobar un sentiment i partir d'aquí. A vegades el personatge no parla en l'escenari, sinó l'actor. No ens quedem lligats”.
Aristides Vargas busca el procés que cada projecte requereix, sense perdre's en fórmules tancades. “En general m'agraden les experiències teatrals, més que les obres que es poden muntar de manera convencional. M'agrada treballar de manera experimental perquè el tema i la manera de treballar tinguin la mateixa essència”. Poc després de l'entrevista, Miguel Strogoff ha marxat a París per a fer la blindada de La raó, però diu que és igual fer-ho allí o en Santurtzi. “No m'interessa fer-se famós ni fer diners. M'interessa el teatre que parla als homes, que participa d'alguna manera en una reestructuració ètica de la societat. No m'interessa el teatre per a no dir res, crec que el teatre ha de buscar lloc entre els temes que la gent discuteix tots els dies, com en el seu principi. Aquest moment és molt complex per a la humanitat però també emocionant, perquè hem deixat de pensar que la vida és estar tranquils en l'estat del benestar”.
De moment, el 23 de desembre en Mungia trobarem el viatge a Ino.
Larunbatean pertsona talde batek Tolosaldeako Kontseilu Sozialistako kide bati eraso egin ziola salatu dute. Azaldu dutenez, "faxistei aurre" egin zien propaganda jartzen ari zirela, eta piperbeltz espraiarekin zipriztindu zuten.
Haurdunaldian diren emazte bakartuentzat, harrera-leku bat proposatuko du La Maison des Sept Vallées elkarteak Donibane Lohizunen. Pariseko bikote jabe pribatu baten gogoan sortu zen xedea. Donibane Lohizunen, 2021ean Iturria izeneko etxea erosi eta, bazter bastizetan... [+]