És una alegria poder veure les pel·lícules basques a les sales comercials, “perquè aquest és el camp de batalla i un dels llocs en els quals el cinema pren mesura”, afirma la crítica de cinema Begoña del Teso. Cada vegada més gent està aprenent bé el cinema en els bons llocs, i és una bona mostra d'això, però com amb el vi, és qüestió de collita, “i ens ha resultat una collita genial”. Per a l'escriptor Harkaitz Cano, aquests munts d'estrenes són fruit de la casualitat. Cinema i literatura. En paraules de l'autor del llibre Begiaren ajoak, “la qual cosa més m'ha alegrat a mi és la varietat, perquè les pel·lícules no tenen res a veure les unes amb les altres, ni estilísticament, ni de gènere, ni de registre lingüístic”.

Les ajudes de les institucions públiques han hagut de veure en aquesta fructífera collita, segons l'alumna Mirin Manias. Manias està realitzant una tesi sobre el finançament del cinema en basc en la UPV/EHU. No obstant això, ha advertit que la situació pot empitjorar a curt termini, ja que amb la crisi es preveuen retallades en les ajudes i descens del nombre de produccions. “A més de la quantitat, cal tenir en compte la qualitat, buscar l'equilibri, malgrat fer menys pel·lícules, perquè cada treball tingui més pressupost, la millor qualitat possible”.

El director de cinema Koldo Almandoz tampoc es deixa encegar per l'esplendor d'aquests mesos del cinema basc. D'una banda, encara que és bo que hi hagi tantes pel·lícules basques en la cartellera, el que preocupa és que en tres mesos s'hagin estrenat totes juntes, sobretot sabent que no hi ha suficient públic per a tots: “No sé si està passant la Síndrome de la Fira de Durango, que s'estreni tot després del Festival de Cinema de Sant Sebastià, seguint la tirada del festival, i sospito que quan es posa una nova pel·lícula d'aquestes, no li lleva espai a la pel·lícula d'un gran distribuïdor, sinó que entra en lloc d'una altra pel·lícula basca”. Per això, el director veu necessari que la distribució en el temps i les estrenes es realitzin d'una altra manera. D'altra banda, ens ha explicat que, a més de la quantitat de treball i la seva durada, cal tenir en compte més factors: “Veiem que hi ha moltes pel·lícules en la cartellera i això ens pot portar a un efecte de fascinació, però amb les dades a la mà, Ajuda a pujar Etxebeste! Aquestes estrenes han quedat lluny del nombre d'espectadors que va veure. Ens agrada reivindicar el cinema basc, però després la realitat diu que no anem a les sales. Hi ha moltes raons darrere: els hàbits de consum han canviat, la gent espera que es doni en la televisió, o espera que a la casa de cultura del poble li donin gratis més endavant…”.

Manyaga, paciència, promoció

No, no és tasca fàcil atreure a la gent a les sales de cinema, i a més, Manias creu que ens falta el costum de consumir productes en basc. La promoció pot ser el camí, ja que considera que les pel·lícules en basca no són suficients, per problemes pressupostaris: “La pel·lícula s'estrena i la gent d'al voltant tampoc ho sap moltes vegades”. En qualsevol cas, la indústria mana: “Els grans distribuïdors pressionen als amos de les sales perquè posin superproducció, deixant als petits en mals horaris i passis de pocs dies, ja que si les pel·lícules dels seus catàlegs no seran prioritàries no els portaran tal i tal pel·lícula el mes vinent”.

El secret per a triomfar en la xarxa comercial és prendre la mesura, segons Del Teso: l'autor, el productor, el distribuïdor, la sala, ha d'acaronar la pel·lícula. “Si la pel·lícula es projecta en una sala gran i la veuran 50 persones, és fàcil dir que ha obtingut mals resultats, però si es col·loca en una sala petita i maco, per a uns 100 espectadors, la meitat de la sala està plena de 50 persones. La mesura i la manyaga són les claus, des del principi fins al final”. Això i paciència. Del Teso demana paciència als amos de les sales, “perquè no sols volem veure pel·lícules en basca, sinó també la resta de pel·lícules, els cinèfils som pocs i necessitem temps per a poder veure totes les pel·lícules”.

Atrevida i elegant en qualitat

A més de fructífer, l'oferta d'enguany ha estat considerada, en general, de bona qualitat. Diuen que el cinema basc ha fet un pas més enllà i subratllen dos aspectes: la diversitat i el valor. En paraules de Cano, “són obres a la mesura dels capritxos dels creadors, lliures de la televisió i bones. S'ha utilitzat la paraula ‘Duin’ i la paraula té gairebé una connotació pejorativa, però més que digna, el resultat m'ha semblat elegant, jo he vist amb satisfacció que el treball i les coses van a poc a poc en una altra direcció”. Del Teso també ha agraït la naturalitat i la prosperitat del basc utilitzat en les pel·lícules, “el basc versus, no convertit en una peça del museu”. Almandoz destaca el salt qualitatiu dels dos últims anys: “No hi ha més que veure que diferents són les pel·lícules entre si, quins diferents públics estan dirigits, com tracten diferents conceptes de cinema… Hi ha ganes d'explorar nous camins i a poc a poc la gent s'atreveix a produir-los”.

Títols preferits

Per a destacar aquesta varietat, Koldo Almandoz ha seleccionat tres treballs que realitzen propostes molt diferents, quan li demanem que posi l'accent en alguna pel·lícula: “Urte berri on, AMONA! Bertsolaris i Dos germans són reeixits en els seus respectius àmbits i se senten orgullosos de poder mostrar-los amb orgull en qualsevol part del món”. A Begoña del Teso li ha encantat Bi, per l'atreviment del director Imanol Raig –“ha aconseguit deslliurar-se del fantasma d'Atxaga”– i per acostar-se a un altre cinema, visual, lliure. També s'ha referit al bertsolari, que aporta al vers la melodia i la imatge necessària, “el rejoveneix, el feminitza i el converteix en cinema”. A Harkaitz Cano li ha cridat l'atenció un altre projecte, perquè també és arriscat, l'animació per a adults sense concessió: "Gartxot. “M'ha agradat com han sabut aprofitar l'escassetat de pressupost o diners, m'ha semblat una actitud molt intel·ligent mirar als personatges sobre els perfils i cara a cara. És una pel·lícula que m'ha sorprès i val la pena”. L'any
2012 es mantindrà el nivell de les noves senderes que ja han començat.