Llet en mans de la ciutadania, reivindica el número d'octubre de la revista Grain. L'associació Grain, que s'aclareix de si mateixa, és “una petita organització internacional que té com a objectiu fer costat als baserritarras i als moviments socials en la lluita per aconseguir sistemes alimentaris basats en la biodiversitat i controlats en auzolan”. Un dels fundadors de Grain és el biscaí Paul Nicholson, i un altre basc, Aitor Urkiola, porta l'administració de l'associació des de Barcelona.

Igual que Grain ha titulat La llet en mans de la gent, la revesteixi Sobirania alimentària, biodiversitat i cultures ha presentat el tema amb el títol: El gran robatori de la llet. Com les multinacionals s'apropien de la ‘llet popular’. És a dir, que s'està cometent un gran robatori de llet en el món.

Llet popular? Heus aquí per què. Tot l'aliment bàsic de la gent era subministrat per una cadena que fins fa poc funcionava com aquesta: des de pagesos que tenen unes poques vaques, a petits recol·lectors, a aquests els transporten a les ciutats i als carrers els reparteixen molts venedors, venent a domicili o en petits comerços. No és molt de temps que als països rics s'hagi vist aquesta xarxa incendiant-se.

Però al Sud pobre i en desenvolupament del món, aquesta cadena informal encara garanteix que la llet arribi a casa. En el nord el comerç informal de llet –exclòs del circuit estàndard– no arriba al 10%, però en el sud el 80% obté llet. Aquí està bullint la guerra de la llet.

Encara que molts productors de llet de caseriu del món no ho saben, a Colòmbia s'ha produït una de les grans batalles. A Colòmbia hi ha 50.000 jarreadores -lleters – repartidors de llet diàriament. Sovint condueixen amb moto des dels dos milions d'estables que encara sobreviuen al país als grans marmites. 40 milions de litres aproximadament. Llet crua, que cada família farà bullir a casa.

En 2006, no obstant això, el govern d'Álvaro Uribe va prohibir el transport, la venda i el consum de llet no pasteuritzada. El control dels productes lactis a tot el món s'ha posat en marxa amb l'establiment d'estàndards de salut, que a Euskal Herria han desaparegut –no del tot– les llets partidores. Per contra, la norma va generar a Colòmbia una major indignació de la qual s'esperava al país. Les autoritats van haver d'ajornar el decret i finalment en 2010 van decidir un nou decret que permetria la venda de llet crua als ciutadans dels Estats Units.

Grain explica els avantatges que suposa la venda no centralitzada de llet crua per als ciutadans pobres del món. Posa a l'abast de qualsevol un aliment bàsic, a un preu molt econòmic, i gairebé sempre de molt bona qualitat, perquè ha estat produït en petits estables, en gran part pasturant per vaques. Milions de petits pagesos tenen mitjans de vida en això. Però es troben amb gegantesques corporacions dominades per grans inversors.

Dogma de la llet pasteuritzada

Avui són vint les grans companyies que controlen la meitat del mercat mundial dels productes lactis. Ells processen la quarta part de la llet sencera dipositada en els estables del planeta. El suís Nestlé s'ha proclamat campió de la llista, amb el 5% del mercat total: només l'any guanya 26.000 milions de dòlars en vendes de llet.

Darrere de Nestlé venen dues corporacions franceses, Danone i Lactalis, que entre les dues venen alguna cosa més que Nestlé. Completen la llista dels 10 primers els holandesos FrieslandCampina, Fonterra de Nova Zelanda, Dean Foods, Arla Foods, Dairy Farmers of America i Kraft Foods, els danesos Alra Foods i els britànics Unilever.

Com els mercats de la riquesa del nord estan fins al coll dels lactis, tots busquen nous mercats del Sud, a Amèrica, Àfrica i Àsia. Es preveu, d'una banda, que el consum de productes lactis augmenti i, per un altre, que cada vegada més gent compri en els supermercats.

Han captat als ciutadans més rics dels carrers que acudeixen als super i hiperres comprant companyies làcties que ja estan en marxa en aquests països. l'Argentina, el Brasil, Xile... en pocs anys han aconseguit implantar la moda. Per contra, la tàctica complementària és tacar el bon nom de la llet crua perquè els petits lactants informals no sobrevisquin gràcies al mercat dels clients pobres.

Es tracta de convèncer a la població que la llet crua que s'obté a l'instant després de munyir-la és perillosa, sense garanties sanitàries. Així va desaparèixer dels carrers d'Euskal Herria, a excepció dels pocs baserritarras que encara s'obstinen cada matí a porta amb el vell 4L. És la campanya que s'està duent a terme en tots els casos, com a Xile a Kenya o la Xina.

A Kenya, per sort, alguns professors universitaris han apostat pels petits unai, i els seus estudis demostren que la llet lliure té totes les garanties. A la Xina, en canvi, va ocórrer el contrari, però el món no ha vist tota la pel·lícula.

A la Xina en 2008 més de 300.000 nens es van posar malalts per la llet afegida de melamina, i alguns d'ells fins i tot van morir. El Govern va condemnar a mort a dos líders de la companyia. Però ha quedat ocult que gairebé la meitat de la companyia que va vendre llet contaminada és propietat de la multinacional Fonterra i que el verí es dispersa més enllà de la Xina. La melamina va ser trobada a Bangladesh dins de la coneguda marca infantil Niu, propietat de Nestlé, i venuda per la mateixa companyia a Taiwan, l'Aràbia Saudita i EE. Llet segura?

Les multinacionals també volen centralitzar les seves compres. És massa guillat recollir llet de mil petits caserius, millor concentrar la producció en les mega-vaques. Als Estats Units, entre 1970 i 2006 els caserius amb llet van disminuir un 88%, mentre que Europa ha perdut un 70% entre 1975 i 1995. Per contra, la indústria làctia que funciona en circuit curt manté llocs de treball... en els llocs que se li cedeix.

També han arribat altres maldecaps amb les Mega-Vacas. Com una vaca fa tants fem com deu persones, una granja amb 2.000 caps genera tants desaprofitaments com una ciutat, en la majoria dels casos enormement contaminants, perquè no es gestionaran adequadament.

L'obertura de les multinacionals amb la intenció de fer front a les petites lleteres del Sud. I en Iparralde, cada vegada més aprofitant els mercats de circuit curt i la llet crua. Llet crua una altra vegada? Als Estats Units hi ha una guerra entorn d'això. Tema conjunt de la pròxima Net Pròxima.