Les rodes de premsa, en basca, emeses abans de l'estiu pel diputat general de Guipúscoa, Martin Garitano, i l'alcaldessa d'Andoain, Ana Carrere, van deslligar la polèmica. Alguns periòdics havien denunciat la imposició. També es va constatar el monolingüisme d'alguns periodistes que treballen a Guipúscoa.

De totes maneres, en les rodes de premsa que es fan en basca, les frases “parlaré en castellà perquè tots ens entenguem” i “en castellà també haig de dir” s'escolten una vegada i una altra. La periodista de Ràdio Euskadi Goizalde Landabaso ha escoltat les ràdios dels dos periodistes durant anys. Durant deu anys va treballar en Bizkaia Irratia i a Euskadi Irratia. Landabaso afirma que els bascos assumim els problemes dels altres com la nostra responsabilitat. El basc fa les declaracions en basca i fa la traducció sense que ningú li ho demani, “però això no és el camí. No és el meu problema que els altres no entenguin”. A vegades li resulta ofensiu preguntar-se si algú necessita una expressió en castellà. “Si vostè ha donat la roda de premsa en basca i algú necessita declaracions en castellà, pot demanar veu”. En general, els euskaldunes han de demanar declaracions en basca.

De fet, l'habitual és que la roda de premsa sigui en castellà. El basc, segons el periodista d'Euskadi Irratia Iñaki Guridi. “Algunes paraules les fan en basca, que a vegades les llegeixen de qualsevol manera, i després la veritable essència, que nosaltres cridem ‘kortea’, és en castellà en un percentatge molt alt”. El basc es converteix sovint en una llengua anterior al castellà, ja que és políticament correcte donar els bon dia, les gràcies i la benvinguda en basca.

Això ho fan els polítics castellanoparlants i també els bascos. Encara que sigui euskaldun, quan cal donar una roda de premsa “seriosa” o parlar d'un tema seriós, per exemple de diners, és habitual que només es faci en castellà.

I hi ha els qui pensen que el missatge arribarà més fàcil i ràpid si es fa en castellà. En opinió de Landabaso, “encara que es parli en basca, arribarà si realment és important. Subtitularan o ells veuran el que fan”. Creu que és hora de fer declaracions en basca. Es requeriran traduccions, però en castellà els mitjans escoltaran basc i “no serà poc. També hauran de fer oïda”.

L'actitud contrària dels castellanoparlants està canviant

Sense ser periodista, també ho fan altres agents del món de la comunicació. Joseba Kamio, de l'empresa Harman Komunikazioa, per exemple, ha publicat en el seu blog una proposta de model per a establir una política lingüística concreta en la comunicació corporativa. Es tracta d'una proposta vàlida perquè empreses, organitzacions i associacions puguin fer un pas endavant en la normalització lingüística i que, al seu judici, no generi problemes quant a l'eficàcia de la comunicació. En quin idioma es fan les rodes de premsa? I notes de premsa? I les convocatòries de premsa? I les converses? I en les webs i xarxes socials? Marxandatge? En Kamio i en les xarxes socials cada idioma té el seu propi canal.

Fer rodes de premsa en basca requereix que els periodistes de les redaccions siguin bilingües i moltes vegades no ho són. En opinió de Goizalde Landabaso, a molts responsables dels mitjans de comunicació en castellà no se li ocorre ni se li ocorre que necessita un periodista bilingüe. Li sembla terrible que en el segle XXI molts periodistes joves que acudeixen a les rodes de premsa siguin monolingües. “Ruper [Ordorika] ha presentat el seu últim disc i estic segur que molts mitjans han enviat a un periodista en castellà”. El coneixement de la llengua i de la cultura basca sovint és un buit.

No hi ha falta de professionals bilingües, de les Facultats de Periodisme surt molta gent cada any i, segons Kamio, en els mitjans que a priori poden ser més difícils –per l'actitud cap al basc i per la manera de treballar els temes euskaldunes- s'estan produint canvis. En la seva opinió, en aquests mitjans de comunicació s'ha canviat l'actitud cap al basc i ara es tracten temes que abans no s'abordaven. Igual que els periodistes s'han enfrontat a altres reptes, creu que ara també hauran d'adaptar el seu treball professional a la nova situació, ja que “el periodisme té una responsabilitat social important”.

Necessitat de sensibilització

Això sí, Joseba Kamio ha considerat que els canvis han de plantejar-se de manera honesta, com un repte col·lectiu, i no com a tal. Degudament justificats sociolingüístics i comunicatius, justificats des del punt de vista de la normalització lingüística, sense cap mena de competència i sense retret. I, per a començar, prenent-nos de debò: “Si no ens prenem de debò, els altres tampoc ens prendran de debò”. Diu que és un pas més cap a la normalització lingüística i que per a això “no haurien de tenir problemes ni les associacions ni les institucions públiques”. Malgrat les incerteses, pors i desorientació que genera aquest tema, Kamio creu que si les institucions i associacions fan un reglament intern això es mecanitza i que a partir d'aquí tot és més fàcil. Es tracta d'acordar i concretar les normes. Segons l'associació i la institució, hi hauria graus i el basc tindria un lloc major o menor.

Els que no són euskaldunes han canviat molt d'actitud durant anys, però Iñaki Guridi continua lamentant la falta de sensibilització que s'està produint en la societat. Goizalde Landabaso creu que li donen més importància, per exemple, a l'anglès parlat. A més, molts responsables de premsa no tenen en compte que en la taula almenys hauria d'estar un basc, “per a donar un tall de qualitat en basca”. En l'apartat de preguntes i respostes, els periodistes euskaldunes són els que més parlen per casualitat i entre els seus companys de professió, encara que ha millorat molt, alguns comencen a sentir-se incòmodes en fer la tercera pregunta en basca. O quan el que dona la roda de premsa comença a parlar en basca xiuxiuejant.

Els periodistes bascos continuen sent militants de la llengua i per a aconseguir el tall han de fer màgia: l'únic entrevistat basc que menys sap sobre el tema és ell, el cortès a l'entrevistat l'escriu un mateix... Sovint, també cal deixar clar que si no hi ha bascos, no hi haurà grans notícies. No obstant això, també hi ha bones sorpreses, en el lloc menys esperat es troben els bascos.