“La tomba on l'amic es trenca hauria de ser la taula en la qual es pogués fer un doll d'aigua fins a rebentar, què importen aquestes brutes flors de plàstic que temblan en el coll del recipient estripat, què importen els trossos de la nostra borratxera en un altar profanat, què importa, aquesta vida no és potable”. La primera d'elles és una aposta formal de la novel·la Egarri egunak portualdean, de Koldo Izagirre. Ho va presentar la setmana passada al carrer Sant Jerònim (going underground) de Sant Sebastià i la majoria dels allí reunits ja havíem llegit el llibre per endavant, punt de partida inusual per a la presentació.

La història retrata des de múltiples angles l'ambient polític i social, violent, apassionant de 1977: odi de classe, desig sexual, creació de sindicats, repressió policial, feminisme, primeres cavalcadures i set d'heroïna, alcohol, nova societat. Havia llegit el Foc, Mr. Churchill? però aquesta vegada l'aposta és més radical, l'el·lipsi més profunda, més la ruptura de la narració lineal; i la cadència del relat està marcada per les frases curtes que s'intercalen de forma triangular, aquestes pintades.

La gravadora ha registrat una conversa de més de 40 minuts i no impressionista, aquesta espècie de crònica d'aquesta petita finestra necessita una broqueta gruixuda. Poc matisos, al punt que m'interessa directament: La pregunta de Nerea Azurmendi, crec que va ser la resposta més contundent. Li va preguntar per la lletra de la seva novel·la, preguntant-li si havia rebutjat alguns elements gramaticals.

Izagirre va respondre: “Per la necessitat d'escriure una prosa intel·ligible, en nom de l'activitat cultural basca, al final s'escriu una prosa administrativa, molt pedagògica; i a mi no em surt. No he muntat un laboratori per a crear un estil, no he estat llevant recursos gramaticals per a aconseguir un estil. Em sembla impossible explicar, ‘vull dir’, ‘perquè’… Em fan coses molt explicatives i no m'agrada res. Aquí és on segurament sorgeix la renúncia que vostè diu, deixar de costat alguns elements gramaticals o sintàctics. Això no facilita la comprensió en la primera ocasió, però jo crec que a través d'ella li dono diferents belocidades al text i per a mi és important. No sé si la pròxima vegada ho escriuré així, però almenys en aquesta ocasió he volgut fer aquesta aposta, perquè pensava que era necessari fer un assaig per a aconseguir la unitat entre fons i forma”.

Sovint, els periodistes que escrivim sobre cultura ens entretenim amb els comptes perifèrics i em vaig alegrar que en la presentació es parlés de literatura, de forma, d'estil, d'opcions estètiques. Si es prolonguessin les serioses discussions sobre aquesta mena d'assumptes, la set d'un altre tipus ens estremiria la gola.