Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Azkenik ere, maitasunaren garaipena

  • Zer barkaturik ez :: Alberto Ladron Arana. 

    Elkar.

    316 orrialde.

    21

Zer barkaturik ez eleberria, protagonistak bizi duen krisi momentu batetik abiatzen da. Emazteak utzita eta ustezko depresio batek jota, lanetik aldentzea erabaki du Mikel Izuk. Tartean, aspaldi ikusi gabeko anaiak bereak egin ditu berriro; haren etxean topatutako giza hatz bat eta alemaniar izena daraman hegazkin agiriak, Mikelek berak espero ez lukeen irrealtasun kutsuko istorio bati hasiera emango diote. Orotariko pertsonaiak gurutzatzen hasiko dira protagonistaren bizitzan: Mikelen anaiaren bila datorren neska andaluziarra, belarri bakarreko agure misteriotsua, ukraniar narkotrafikanteak, senar jeloskor ludopata bat, 1941. urtean izandako gertakari odoltsu batetik bizirik atera ziren judu eta naziak, besteak beste. 

Lotura agerikorik gabeko panorama nahasi honetan, pertsonaien arteko erlazio katea osatuz joango da ezusteko gertakari etengabeen bitartez. Istorio desberdinen gurutzapenak horma bakarra eraikiz joango dira eta, paraleloki, marraztua ikusiko dugu pertsonaia bakoitzaren iragan ezkutua. Ladron Aranak bere irudimenerako gaitasun ia agortezina agerian utzi du, irakurlearen arreta bereganatzea lortzen duten misterioz jositako 316 orrialdeetan zehar. Ez dago pentsatzeko tarterik, su-etenik gabeko akzioak eskutik eramaten du irakurlea. Misteriozko eleberri bati ongi egokitzen zaion idazkera arinaz baliatu da eta horretan oso lagungarri suertatzen da protagonistaren hitzek biltzen duten umore eta ironiarako tendentzia. Askotan fikzio maila horren sakonetan mugitzen garenean, txoro barrea eragiten dizkiguten keinuak eskertzekoak dira, errealitatean gaudela gogorarazten digutelako. 
   
Ladron Aranak Iruñea bilakatu du gertaleku zentrala, agian, “gertuegi” gerta dakigukeen espazio bat. Hala izanik ere, bertako kale eta tokien zehaztasun ezak, zein intriga beste hainbat espazioetara zabaldu izanak, irakurleari fikzioan bere kabuz murgiltzeko aukerak areagotzen dizkio, gogoan dudanez, Ahaztuen mendekua (2009) eleberrian gertatu ez bezala. Iruñea eszenatoki zuen eleberri hartan ere, errealistegia suertatu nahi izanagatik, krimenen misterioaren indarra ahul xamar nabari zen, iruindarren gusturako behintzat.
   
Bukaeran, Ahaztuen mendekuan gertatu bezala, maitasun kontuek bereganatzen dute garrantzia. Kasu honetan ez dugu maitasun triangelurik topatzen, baina eleberriaren izenburua protagonistaren ahotan entzuten dugu, “zer barkaturik ez” dagoela esanez. Krimen eta gertakari misteriotsu kateatuen behin-behineko argibide izateaz gain, narrazioan zehar egosiz joan den maitasun erlazioaren garaipena azpimarratu nahi izan denaren sentsazioa helarazten du, eleberriari hasiera eman dion protagonistaren maitasun krisia gainditu dela baieztatu nahiko balu bezala. Eleberriaren amaierak eragin dezakeen sentsazioetan bat baino ez da, tartean eragiten dituen txoro barreak nahiago dituenak, aurrera.

Últimes
Homenatge a Txillardegi en el tretzè aniversari de la seva mort
Aquest dimarts es compleixen tretze anys de la mort de Jose Luis Alvarez Enparantza Txillardegi, i amb motiu d'això, s'ha celebrat un acte multitudinari en la plaça Gaskonia de l'Antiga. Com cada any, familiars, amics i euskaltzales de Txillardegi s'han donat cita en... [+]

2025-01-13 | Sustatu
Apple inventa extractes de notícies sense preocupar-se
Ampliació del magatzem de disbarats amb Intel·ligència Artificial. Les creades pels usuaris corrents poden ser en gran manera insensates, però les pròpies gegants d'Internet estan repetint aquestes situacions i això sembla més greu, ja que poden tenir un impacte global... [+]

2025-01-13 | Behe Banda
Barres Warros |
És massa aviat per a parlar de nostàlgia?

L'hivern sempre m'ha succeït melancòlic. Era temps de mirar per la finestra i de recordar. Una burocràcia ineluctable entre la tardor i la primavera, pintar de nou en blanc sobre un parament vertical per a reflectir el que es vulgui. No és només assumpte meu, als quals... [+]


Una onada de ciutadans a favor de la solució definitiva per a presos, fugits i deportats
En aquest començament d'any, Sare Herritarra ha omplert els carrers de Bilbao per a participar en la manifestació que ha organitzat aquest dissabte. En l'acte final han demanat acabar amb les lleis i tractaments d'excepció que s'apliquen als presos i construir una memòria... [+]

Totes les víctimes del PAI

Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]


Per un servei públic ferroviari de qualitat per a la Ribera

En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]


No anem a la guerra. No a la guerra, no al nostre nom!

Any de la Guerra, any de la mentida!

Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.

Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]


Regeneració de la platja de Laga

La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.

Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]


135 presos polítics i 66 surten al carrer amb algun permís
Aquest dissabte se celebra a Bilbao la manifestació anual a favor dels presos i preses polítiques basques. Cada vegada hi ha menys presos, però quan en 2011 ETA va interrompre la seva activitat armada, pocs haguessin imaginat que, quinze anys després, desenes de presos... [+]

S'ha aconseguit. Ho heu aconseguit! Ho hem aconseguit. Felicitats i gràcies

Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]


Maixabel Lassa diu que des dels aparells d'Estat es va voler matar a Juan Mari Jauregi i a ell
El seu marit, Juan Mari Jauregi, vivia llavors en el Palau de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià, quan el primer era el Governador Civil de Guipúscoa, a mitjan anys noranta. Jauregi va ser assassinat per ETA a Tolosa l'any 2000.

Noizko berrikusi ANren prozesuak eta epaiak

Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.

Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]


Infermeres indígenes reivindiquen un servei de salut equitatiu per als pobles oprimits
Garbiñe Elizegi, de Baztan, és infermera. Al desembre ha participat en la reunió de Recerca sobre Infermeria Indígena per a l'Equitat en la Salut que s'ha celebrat a Nova Zelanda. Presenta la seva tesi: Repassant les experiències de les dones basques i dels gèneres no... [+]

El Parlament rebutja la participació de la monarquia espanyola en els Premis Príncep de Viana de Navarra
El PSN, EH Bildu, Geroa Bai i Zurekin Nafarroa s'han unit perquè els Borbons es quedin fora del Gran Premi de Cultura de Navarra. Els reis d'Espanya no estan convidats a aquest gran acte des de 2015, quan Uxue Barkos va ser presidenta de la Generalitat de Catalunya.

Eguneraketa berriak daude