Molts guanyadors i un solo perdedor, aquesta és la foto que ens han deixat les eleccions generals a Espanya. El perdedor, el partit socialista. A Espanya s'ha enfonsat i ha tingut els pitjors resultats de la seva història (110 escons), però la derrota ha estat més amarga per a Patxi López, contràriament a les previsions, que no podrà presentar-se a Madrid com el “únic que s'ha salvat”.

Entre els guanyadors destaca Amaiur. Quant a la representació, la coalició sobiranista s'ha convertit en la primera força d'Hego Euskal Herria, amb set escons, i ha tornat a reformar la taula política, com va fer Bildu el passat 22 de maig. Quant als percentatges i el nombre de vots, es produeix un empat tècnic, ja que les quatre principals forces (UPN-PP, Amaiur, PSE-PSN i PNB) superen els 300.000 sufragis, amb una diferència molt petita entre totes dues forces.

La famosa taula de quatre potes ha sortit reforçada. En el passat, els partits espanyols, sovint, han ignorat a l'esquerra abertzale, al·ludint a l'activitat d'ETA i recorrent a les il·legalitzacions. Ara, una vegada que ETA hagi deixat les armes i superat amb èxit l'obstacle de la il·legalització, serà difícil que algú faci política en aquest país sense tenir en compte el quadre abans esmentat.

Victòria històrica dels abertzales

Euskal Herria ha tornat a mostrar un color diferent del d'Espanya. A més, aquesta vegada ha succeït una cosa insòlita. Els partits espanyols sempre han guanyat les eleccions que miren a Madrid, però per primera vegada s'han imposat els nacionalistes: 13 dels 23 diputats que estaven en joc han estat els nacionalistes. En 2008, els constitucionalistes van aconseguir 890.000 vots, enfront dels 620.000 dels nacionalistes, que han extrapolat l'activa abstenció de l'esquerra abertzale. En 2011, els espanyols han tret més de 662.000 vots, enfront dels 700.000 dels nacionalistes.

La victòria dels abertzales ha estat, d'alguna manera, per la caiguda del PSOE, que ha perdut més de 200.000 vots en Hego Euskal Herria. En aquest sentit, el triomf dels abertzales és històric, però mediatament necessari; els nacionalistes han avançat molt –han aconseguit gairebé 80.000 vots més–, però també ha tingut a veure amb el fet que en les eleccions estatals s'hagi quedat a casa part de l'electorat que s'activa per a votar els partits espanyols. No hi ha més que mirar les dades de l'abstenció, que ha augmentat en cinc punts respecte a 2004 –les dades de 2008 estan desdibuixats per les abstencions de l'esquerra abertzale–.

Amaiur i PNB, en dura competència

Després dels resultats de Bildu, el PNB ha vist perillar la seva hegemonia i s'ha bolcat en campanya amb els missatges llançats en contra d'Amaiur per part de la formació abertzale. Tots dos han complert els seus objectius. A la vista dels resultats, es pot dir que tots dos sortiran a l'una en la corriola de Laterketa i es veurà una emocionant carrera en el camí cap a Ajuria-Enea.

El PNB tenia com a objectiu aconseguir un grup parlamentari propi (cinc escons) i ser la primera força en la CAB, segons els jeltzales. En la nit electoral, Iñigo Urkullu va insistir que els jeltzales són “la primera força d'Euskadi”. Deixant a un costat els recomptes per territorialitat, és clar que el PNB ha aconseguit mantenir el tradicional órdago d'Amaiur, que ha aconseguit 17.000 vots més que en 2008 i 2011. És més, en la CAB treu una diferència important a la coalició sobiranista (40.000 vots) i fa veure al seu principal rival que haurà de fer una gran feina per a les votacions autonòmiques de 2013.

Amaiur s'ha aprofitat una vegada més de la força acumulativa dels sectors sobiranistes. Ha obtingut set escons, té representació en tots els territoris i a Àlaba s'ha situat per sobre del PNB en nombre de vots. Amaiur ha obtingut 20.000 vots més que els obtinguts per Bildu en les eleccions forals i municipals de maig, però la suma dels resultats d'Aralar no ha arribat. Alguns han interpretat aquesta última dada dient que l'acumulació sobiranista ha tocat el “cim”. Iñaki Antigüedad ha afirmat que la "seqüència" és important i ha complert el seu objectiu de sortir reforçats d'unes eleccions que "no són tan adequades" per a ells. Amaiur té més pólvora en la recambra, entre elles la legalització de sortu i la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi. Seran factors de vital importància per al futur de l'economia basca en les pròximes eleccions autonòmiques basques.

D'altra banda, és significatiu el que ha ocorregut a Navarra. El nacionalisme ha obtingut dos diputats, un per Amaiur i un altre per Geroa Bai, que s'han abstingut. La coalició d'Uxue Barkos ha donat una gran sorpresa en aconseguir 42.000 vots i s'ha situat gairebé a l'altura d'Amaiur (49.000 vots). S'ha posat de manifest que hi ha un altre gran àmbit abertzale més enllà del de l'esquerra sobiranista. A partir d'ara, la col·laboració entre aquestes dues forces serà fonamental per a fer front a l'hegemonia d'UPN en el Parlament Basc.

I és que, en general, els abertzales tenen una oportunitat única de col·laboració i de fer sentir més alt la seva veu a Madrid: tres sigles i dos grups parlamentaris. Hi ha molta competència entre ells i, en molts casos, també discrepàncies ideològiques, però seria una estupidesa no aprofitar aquesta oportunitat a conseqüència de la competència i la discrepància. Almenys en alguns punts comuns, com és el cas del procés de pau, haurien d'avançar tots junts. La societat basca no entendria res més.

El daltabaix de Patxi López

El Partit Socialista ha caigut un 18% en vots en la CAB, passant dels 430.000 vots als 254.00 de la nit al dia. Totes les enquestes i previsions anunciaven millors resultats per al partit de Patxi López, però el descens ha estat similar al d'Espanya i en aquest sentit no sembla que la ciutadania hagi premiat la gestió de López en relació amb el final d'ETA, a pesar que ha reivindicat aquest assoliment una vegada i una altra en campanya.

Ara el futur de Patxi López i del Govern Basc que presideix es trontolla. L'Executiu de Lakua cada vegada té menys legitimitat i a partir d'ara se sentiran més en veu alta els crits que demanen per a demanar un avançament electoral. Està per veure el paper que jugarà López en el seu partit a nivell nacional, i en funció d'això els tempos també seran diferents en les eleccions basques. Per part seva, el pp unirà a López en una cadena curta, més encara després d'haver aconseguit la majoria absoluta a Madrid.

La majoria absoluta del pp té moltes conseqüències col·laterals, per al pitjor i per al bo. Quant al procés de pau a Euskal Herria, el triomf de Mariano Rajoy davant un Madrid tan gran, silenciarà moltes veus entre els sectors més integristes del seu partit i tindrà les mans lliures per a avançar en el procés, si té voluntat per a això, clar.