En les últimes setmanes hem escoltat desenes de vegades que estem a les portes d'un nou temps i que les velles estratègies hauran de ser renovades. Molt bé, molt bé.

Malgrat que encara tenim problemes per a definir aquest “nosaltres” decebedor, suposem que som i, per descomptat, que sabem que som.

Però els “altres” canviaran les seves estratègies? Comencem a preguntar, mal senyal.

Al gra. Fa uns anys la Federació Internacional de Sokatira (TWIF) va deixar fora de les competicions nacionals als surfistes bascos. No els va prohibir que intentessin portar la corda al seu costat, però només els va permetre participar en competicions entre clubs.
Durant anys, els nostres nois i noies han estat guardonats amb el màxim nivell gràcies a un acord no escrit en campionats d'Europa i del món. “Guardant les aparences o simulant, participeu sense submergir-vos en la lluita dels símbols i quan arribi el moment de les celebracions feu el que vulgueu” va ser el nucli d'aquell acord que va estar vigent durant tants anys.

Fins que un dia, amb raó o sense ella, vam trencar el conveni. Des de llavors el nivell de la sokatira ha descendit. És difícil tirar de la corda fins que es trenquin els dits i els malucs en els entrenaments d'hivern negre si no tenim l'oportunitat de demostrar qui som a nivell internacional.

I seguint la nostra tradició, tirem la culpa als responsables de TWIF, sobretot al president de Co. Ko. L'holandès va deixar el seu càrrec i va ser substituït pel nord-irlandès Catal McKeever. El passat 22 d'octubre els nostres representants es van reunir a Belfast i el nou màxim responsable de TWIF i el vent que ens ha arribat del nord no ens ha portat més que una boira.

L'objectiu és ser membre oficial de l'entitat que regula la sokatira a Euskal Herria i la petició és totalment legal, sobretot tenint en compte que la sokatira no té representació en l'Estat espanyol. No és també una conseqüència d'un problema polític?

En un nou temps, els nostres representants es van llançar a defensar el nostre amb la intenció de reformar les velles estratègies, però no hi haurà nova situació si el que mana se sent vencedor. Per a ells almenys, sentir-se vencedor significa que algú té subordinat, i això és un camí equivocat.

Soc partidari de traçar una nova línia. Fins ara i d'ara endavant. Que la primera mostri com ballarem en el futur, però en quin to ens mourem si decidim nosaltres mateixos.

En la sokatira serveix el retrocés, però una vegada atret el rival cal saber donar-li la mà respectuosament